Indica publicitat
Diumenge, 17 de novembre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 28 de setembre del 2006 | 01:00
Crònica · País Valencià

Camps, mut però no sord


El president valencià, Francesc Camps, encara la recta final de la seua primera legislatura al capdavant de la Generalitat Valenciana immers en una espiral de silenci que amenaça de fer-li mal. Els últims tres mesos han estat ben magres, quant a declaracions presidencials. Tot just en aquest temps han coincidit notícies tan perverses pels seus interessos com ara l’accident del metro de València –que el 3 de juliol va causar la mort a 43 persones, sense que això provocara la dimissió de cap alt càrrec–; les continuades disputes entre zaplanistes i campsistes –agreujades amb l’olor de la confecció de llistes electorals a la cantonada–; la declaració als jutjats d’Oriola de l’alcalde de la ciutat, José Manuel Medina –puntal de Camps al sud–, amanida amb més casos de presumpta corrupció –ja siga a Alacant, a Torrevella… o a Castelló–; i, per acabar-ho d’adobar, la moció de censura contra ell que a finals d’agost els socialistes valencians van anunciar que presentarien, i que no han formalitzat fins aquest dimarts, 26 de setembre. Uns mesos, doncs, en què el president ha volgut defugir la presència davant les càmeres al màxim possible. El problema, segons s’ensuma el cercle de Camps, és que això ha comportat la pèrdua de la iniciativa política, que ha passat a mans de Joan Ignasi Pla. Així, el debat de política general, que sempre s’ha celebrat al setembre, ja estat ajornat ‘sine die’. Els populars volen que aquestes dues jornades de glòria i resurrecció de l’executiu ho siguen més que mai, i que se celebren, sí o sí, després del debat de la moció de censura, que sense cap mena de dubte dotarà de força protagonisme l’oposició.
Camps, que no va participar als dos plens en què es va debatre la catàstrofe del metro –el PP va fer una minicomissió d’investigació de tan sols cinc dies hàbils–, que no ha fet costat l’alcalde d’Alacant i bon amic, Luis Díaz Alperi, quan l’han acusat de corrupció i connivència amb el constructor Enrique Ortiz, motiu pel qual aquesta setmana ha estat imputat, i que en una de les seues escasses presències davant els periodistes va dir-los, crípticament, en referència a l’alcalde Medina, que “faré allò que haja de fer, allò que corresponga, i segurament coincidirà amb allò que vostès [els periodistes] estan pensant”… podria, fins i tot, allargar el seu silenci al debat sobre la moció socialista. Seria l’exzaplanista i hàbil negociador de la reforma estatutària, el portaveu popular a l’hemicicle valencià, Serafín Castellano, qui defensara la posició del PP. Una fita inèdita com aquesta –mai no s’ha debatut cap moció de censura, al País Valencià– seria menystinguda fins a límits inimaginables per partit al poder. Una arma llancívola que podria girar-se-li en contra, tenint en compte que la moció ha agafat força embranzida als mitjans valencians, a excepció, evidentment, de la televisió pública.
El PP, que ha mantingut aturades les Corts valencianes durant el setembre, amb la ferma intenció de convocar el debat de política general després de la censura, encara, per tant, una decisió important. Com defugir les responsabilitats a poques dates de les eleccions autonòmiques i municipals? Ara bé, com parlar de tot plegat ara, justament a poques dates de les eleccions autonòmiques i municipals, quan no ho han fet durant tota la legislatura, i sobretot darrerament, amb un president mut?
Alguns zaplanistes no s’estan de dir, en cercles estrets, que el panorama pinta molt bé per a ells. Els grans suports de Camps a Alacant –terra zaplanista– estan corrent davant de la justícia, però aquesta cada dia està més a prop; a Castelló, Carlos Fabra –també imputat– ja mou les fitxes per col•locar els seus a les llistes–; i cinc partits d’esquerra i nacionalistes, no sense divergències, miren de presentar-se units a les eleccions del maig vinent. Un panorama tossut, que gairebé sembla conspiratiu, perquè el PP perda el Govern i Eduardo Zaplana torne a València com el salvador d’un partit que a tot l’estat amb prou feines controla, com a feus importants, Madrid i el País Valencià.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat