Indica publicitat
Divendres, 24 de maig del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 16 de març del 2011 | 15:37
Crònica · País Valencià

Calatrava enxampat

Qui gosa qüestionar els negocis de l'arquitecte Santiago Calatrava al País Valencià és susceptible de ser titllat d'"antivalencià". L'oposició a les Corts ha inquirit repetidament sobre els contractes signats entre el geni de Benimàmet i la Generalitat, i el president Camps, en seu parlamentària, sempre ha eixit pel recte:

Santiago Calatrava

València · "Com podeu atacar el nostre arquitecte més universal, aquell que exporta el nom de la nostra comunitat arreu del planeta? No és per sentir-nos orgullosos?" Però els grups de l'oposició, malgrat tot, no han deixat de demanar comptes i, sobretot, d'exigir el per què de tant de sobrecost en les obres ideades per Calatrava. L'episodi del Palma Arena els ha posats alerta, i no han volgut deixar escapar la peça. L'opacitat que el govern valencià demostra a l'hora de ser fiscalitzat indica que hi ha massa coses a amagar. L'abundància de clàusules de confidencialitat no fan sinó confirmar aquestes sospites.

Finalment, tant de treball de formigueta acaba donant fruits, però. I han estat els tres diputats no-adscrits, formalment no-adscrits però amb carnet d'Esquerra Unida del País Valencià (EUPV), que poden penjar-se la medalla de l'obtenció de proves que, ara sí, té moltes possibilitats de menar a un procés judicial que depure culpes. En concret, Marina Albiol, diputada per Castelló, ha estat l'encarregada de destapar el 'modus operandi' de Camps i Calatrava. El bessó que ho ha fet possible és el projecte de centre de convencions de Castelló de la Plana, que és aturat pel Tribunal Superior de Justícia valencià en una decisió que el consistori ha recorregut al Tribunal Suprem espanyol.

La seua inclusió al PAI dels Mestrets ha comportat que, de moment, el centre s'haja quedat en maqueta. Una maqueta per què la Generalitat ha abonat 2,5 milions d'euros. Si finalment el projecte no reïx, com sembla que passarà, els 2,5 milions no seran reingressats a l'erari públic. Ben al contrari, Calatrava podrà presumir d'haver-los rebut sense necessitar d'executar l'obra. En el cas que sí que vaja endavant, els guanys també seran sucosos: els corresponents a la direcció de la hipotètica obra i, atenció, el 4% dels possibles sobrecostos. Val a dir que Calatrava sempre provoca grans despeses extraordinàries a les arques valencianes: la Ciutat de les Arts i de les Ciències de València, que en principi havia de costar poc més de 600 milions, ja n'acumula 1.250.

La negativa a esclarir els motius d'aquest increment desaforat són encara avui un misteri, més enllà dels capricis que l'arquitecte proposa i el Consell accepta, com ara l'Àgora, un centre d'actes que en principi no estava previst al conjunt cultural i que al remat ha servit per omplir encara més les butxaques de Calatrava.

Val a dir que el cas de Castelló no és extraordinari, però sí que significa la primera ocasió en què algú aporta proves documentals dels privilegis de l'arquitecte. Els pagaments (que tothom ensuma que evadeix d'impostos a través de comptes a Suïssa, en una altra pràctica habitual seua) per projectes no duts a terme són un costum en la Generalitat de Camps. Fa quatre anys ja va abonar 2,4 milions a Calatarava pel disseny de quatre gratacels d'oficines a l'entorn de la Ciutat de les Ciències.
La Generalitat ha abonat per una maqueta 2,5 milions d'euros
La falta d'un promotor que vulga construir-les i la penosa situació econòmica que travessa el Consell, sense diners per pagar els proveïdors o per fer col·legis nous, ha condemnat el megaprojecte urbanístic en qüestió al divan. O al cementiri, si en voleu dir així. Un cas semblant al de Castelló i que també s'ha repetit al port de Torrevella (Baix Segura), on la remodelació és en punt mort malgrat que el disseny va enllestir-se de fa temps... Tant com fa que Calatrava va ingressar 600.000 euros com a contraprestació. En total, doncs, més de sis milions d'euros per idees no traslladades a la realitat, sinó que únicament han servit perquè Camps s'hi fotografiara i per generar la sensació que el País Valencià és la capital de l'arquitectura moderna. Un fet que els mateixos arquitectes valencians han ridiculitzat, tot dient que hi ha un monocultiu calatravesc.

Amb tot, el cúmul de milions ingressats per Calatrava per obres que finalment la Generalitat no ha pogut materialitzar no és allò més pornogràfic d'aquest serial de despropòsits. L'arquitecte cobra (bé, sens subte) per una feina que realitza, i ell no és el responsable de la no-execució. El gran disbarat, i és ací on Esquerra Unida demanarà que la fiscalia hi actue, és que els elevats sobrecostos que impliquen totes les seues obres siguen una altra font de finançament de Calatrava. Que l'arquitecte s'embutxaque el 4% d'aquestes despeses addicionals explica, en bona mesura, la seua passió per incrementar-ne els revestiments i per afegir-hi elements no contemplats en la maqueta primera.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Notícies relacionades
Opinió · Política catalana
El moment de les persones
Crònica · Internacional
Davant la crisi la UE fa de bomber i d'arquitecte
Notícia ·
L'ANC fa una crida a omplir d'estelades els camps i estadis catalans
Crònica · País Valencià
Una broma molt seriosa
Notícia · País Valencià
Camps amb una porra a la mà
Crònica · País Valencià
Bomba Camps
Notícia ·
El jurat popular ja delibera sobre les acusacions a Camps i Costa en el 'cas dels vestits'
Crònica · País Valencià
El veredicte
Crònica · País Valencià
El circ que no acaba mai
Crònica · País Valencià
Targeta groga
Indica publicitat