Indica publicitat
Diumenge, 21 d'octubre del 2018
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 16 de desembre del 2011 | 15:43
Crònica · País Valencià

En mans de delinqüents

La primera setmana del judici a Francisco Camps ha deixat clar que la seua absolució es fonamenta en dos pilars incòmodes, si més no. El primer i principal, les declaracions exculpatòries d'un pres, d'un presumpte corrupte i d'un culpable confès.

València · El segon, les habilitats del seu lletrat, l'expert penalista Javier Boix, que condueix els testimonis que presenten les acusacions allà on vol.

A Camps, se'l veu força tranquil. Sap de fa temps que arribaria aquest moment i que havia de gaudir-ne tant com poguera. Es posa neguitós tan sols quan la fiscalia o l'acusació popular demanen l'audició d'alguna de les escoltes telefòniques interceptades per la policia espanyola i incorporades a la causa com a prova inculpatòria. Quan es mostra algun document que el compromet (inventari de vendes de la botiga Milano de Madrid, correus electrònics on apareix el seu nom o un SMS amb les seues mides), l'expresident valencià es queda immòbil i mou les mans amb nerviosisme insistent.
Pérez no va poder amagar ahir un somriure obert en escoltar una conversa mantinguda amb Correa
No li fa gens de gràcia escoltar de viva veu com li diu "amiguito del alma" i "te quiero un huevo" a Álvaro Pérez, el cap de la trama al País Valencià, a qui en un moment li diu "hijo de puta", idèntica expressió a la que fan servir els caps de la trama corrupta quan parlen d'ell, sota el malnom d'El Curita. Per contra, Pérez no va poder amagar ahir un somriure obert en escoltar una conversa mantinguda amb Fernando Correa en què el Bigotes és a punt de ser atracat per un parell de joves que van amb motocicleta pel carrer Colom de València.

Correa, precisament, va declarar a València després de desplaçar-se en ambulància des de la presó madrilenya de Soto del Real. Emmanillat, va accedir a la sala amb custòdia policial i va ser novament emmanillat i enviat a la garjola en acabar la declaració. Una no-intervenció, de fet, perquè Correa va acollir-se al seu dret de no declarar, en estar encausat en un altre procediment de la mateixa causa, la coneguda com a branca madrilenya del cas Gürtel. Crespo, en situació idèntica a la de Correa, va preferir declarar únicament quan fou preguntat per la defensa de Camps. Ho va fer per la innocència del valencià i se'n va tornar cap a la presó, on resideix de fa tres anys.
Les declaracions més perilloses per a Camps han estat la del regidor que va destapar la trama i la de la caixera de Milano
L'altra declaració exculpatòria per Camps va procedir, vés per on, d'un autoinculpat a la causa que el 20 de juliol passat va signar la sentència de conformitat amb la pena. Víctor Campos, vicepresident de Camps del 2003 al 2007, va assegurar que va admetre la pena pels maldecaps que tot plegat li produïa, sobretot perquè va patir un infart que va estar a punt d'acabar amb la seua vida. Rafael Betoret, que fou cap de gabinet de la Conselleria de Turisme valenciana, també va fer el pas de declarar-se culpable (tal com Camps i Costa van estar a punt de fer, després de consensuar-ho tots quatre), i en aquest cas no sols va pagar la multa imposada, sinó que va retornar la roba regalada a fi de reduir-ne l'import.

Les declaracions més perilloses per a Camps han estat, fins ara, la del regidor de Majadahonda (Madrid) que va destapar la trama, José Luis Peñas, i la de la caixera de la botiga de Milano on Camps va fer-se la roba a mida dissenyada pel sastre José Tomás. Peñas va detallar la manera de fer de Correa i els seus i va explicar el per què de les disset hores de converses enregistrades i lliurades a la policia per denunciar el cas. Va dir que és una "persona de bé" que no podia admetre l'extorsió a què les empreses de Correa, un bon amic seu, sotmetien a tot d'institucions madrilenyes i valencianes. Peñas va parlar de la visita del papa, del pavelló valencià a la fira Fitur i de l'Open de Tennis valencià, tres dels canals amb què l'entramat d'empreses va captar diners de l'erari públic valencià.
La setmana vinent declararà el sastre Tomás, l'home que sempre ha dit que Camps no es pagava la roba
El ritme del judici és lent. Era previst que el centenar de testimonis declarara fins avui divendres, però tan sols ho hauran fet poc més d'una desena. La vista ocuparà la setmana pròxima i no conclourà fins el gener. Camps pot resultar-ne absolt? Sí. Però també és cert que la pluja fina de documents, enregistraments i testimonis que se succeeixen a la sala els pot fer perdre la pietat.

La setmana vinent, a més, declararà el sastre Tomás, l'home que sempre ha dit que Camps no es pagava la roba i que més primmirat s'ha mostrat a l'hora d'explicar el 'modus operandi' de la trama. Un regalet de Nadal molt menys agradós dels que Camps acostumava a rebre de part del grup capitanejat per Correa.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Notícies relacionades
Opinió · Seguretat
Una política de defensa?
Opinió · Nació Digital
Respecte, dignitat i seguretat per a la nostra policia
Opinió · Política catalana
Quin paper tindran els Mossos?
Opinió · Seguretat
Tenim un problema amb la nostra policia
Opinió · Política
La democràcia ha mort
Opinió · Política catalana
Mossos i referèndum.
Opinió · Política catalana
Per què hem de tornar a ser molts aquest 11S?
Crònica · Seguretat
La seguretat nacional, l'assignatura pendent
Opinió · Política
Per què ens escandalitzem?
Opinió · Política catalana
Ara (altra vegada) un referèndum?
Indica publicitat