Indica publicitat
Dimarts, 26 de maig del 2020
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 29 de juliol del 2011 | 17:53
Crònica · País Valencià

Fabra soterra el passat

Alberto Fabra Part. Nascut a Castelló de la Plana l'any 1964. 47 anys. Afiliat a les Noves Generacions d'Aliança Popular des del 1982, va passar a formar part d'AP, reconvertit en PP. Regidor des del 1991. Alcalde des del 2005. No adscrit a cap dels corrents del partit, i sense cap parentiu amb el totpoderós Carlos Fabra, que ha presidit la Diputació els darrers setze anys.

Alberto Fabra Part

València · Aquest és el perfil biogràfic abreujat del cinquè president de la Generalitat Valenciana, la persona que ha accedit al càrrec que ocupava el dimitit Francisco Camps, ara diputat ras a les Corts i processat per un presumpte cas de corrupció. Camps continuarà així com a aforat i presenciarà des d'una tribuna privilegiada l'acció de govern del seu successor.

Hi ha massa expectatives posades sobre Fabra, que al seu pas per l'alcaldia ha llegat alguns gestos poc usuals al PPCV, però no per això indicatius de per on pot anar la seua feina al capdavant de la Generalitat del sud. I és que, certament, va aprovar mocions en favor de les emissions de TV3 al País Valencià, així com també en defensa de l'arc mediterrani, però alhora a les Corts, com a diputat ras que també era, votava allò que marcava el seu partit, que no sempre coincidia amb allò que havia defensat a la Plana.

De ben jove va optar per Alianza Popular quan hi havia formacions més temperades que no la liderada per l'exministre franquista Manuel Fraga

Es tracta, caldria no oblidar-ho, d'una persona que de ben jove va optar per militar a AP, quan hi havia formacions més temperades que no aquella que liderava l'exministre franquista Manuel Fraga. A més, malgrat els cognoms d'origen català, mai no ha practicat aquesta llengua, que els pares no parlaven i no es van preocupar d'ensenyar-li. Casat amb Cristina Fontanet, filla d'un important empresari de la ceràmica, entre ells i als seus dos fills també es comuniquen en llengua castellana, tal com feien els Camps Bas, la parella que acaba d'abandonar el Palau de la Generalitat.

Què hi podem esperar, doncs? Ben probablement mirarà de picar l'ullet als sectors descontents amb l'anterior president, però res no garanteix que vaja més enllà d'això. La seua mesura d'impacte més cridanera ha estat la de rebre l'Associació de Víctimes del Metro del 3 de Juliol, que ret homenatge el dia 3 de cada mes, al bell mig de València, als 43 morts que van morir ara fa cinc anys a un revolt de l'estació de Jesús, ara rebatejada de Joaquín Sorolla. Fabra s'ha compromès a rebre'n una delegació, cosa que Camps mai no va voler fer i per la qual va ser molt criticat a la premsa. Ara Fabra avança que sí que hi tindrà una audiència, però alhora vol fer miques les esperances de qui en tinga: reunir-s'hi no implica comprometre's a aceptar allò que els propose l'associació, sobretot si això té a veure amb reobrir la comissió d'investigació exprés que va obrir-se i tancar-se en un tres i no res, l'agost del 2006.

Comptat i debatut, caldria anar amb calma i no generar una sensació de canvi massa agosarada. De segur que hi haurà un oxigenament de la política valenciana, només caldria, però no és tan clar que això comporte una democratització d'àmbits com ara la televisió pública (segrestada per Camps), el debat a les Corts (amb tot d'iniciatives rebutjades per la majoria del PP, i tot de documentació vetada a l'oposició) o la legislació que aquesta formació s'ha negat a pluralitzar (la llei electoral o la de l'àudiovisual).

Fabra, de fet, va anunciar devant la premsa castellonenca, hores després de ser designat successor de Camps via Madrid, que posaria a l'abast de l'oposició parlamentària els contractes que la Generalitat va signar amb les empreses de l'entramat 'Gürtel'. Un brindis al sol que no va mantenir en passar els dies, de segur que collat per un partit, el PP, que tem una allau de noves imputacions en el cas que segons quina informació isca a la llum pública. De la mateixa manera que 'Gürtel' i 'Brugal', els contractes dels grans esdeveniments estan sota sospita, i és que contenen clàusules de confidencialitat que podrien ser abusives. Tampoc no és probable que Fabra accepte facilitar-los, però només depèn d'ell. A diferència de Camps, que va haver de conviure un any amb un president del PPCV com Eduardo Zaplana, ell copa la presidència de la Generalitat i la del seu partit, cosa que li dóna més marge de maniobra. Que vulga aprofitar-lo, és una altra cosa.



Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat