Indica publicitat
Dilluns, 21 de setembre del 2020
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 2 de novembre del 2011 | 18:50
Crònica · País Valencià

Les ombres valencianes de Rajoy i Rubalcaba

No pesa tant com Catalunya al conjunt de l'estat, però el País Valencià nodreix de guardaespatlles els líders dels dos principals partits espanyols.

València · Tant Mariano Rajoy com Alfredo Pérez Rubalcaba tenen darrere seu dos escuders valencians: Esteban González Pons i Elena Valenciano són, respectivament, la seua ombra particular. Les eleccions del 20 de novembre tindran el seu tret de sortida oficial demà dijous a la nit, quan s'engeguen els quinze dies de campanya que preveu la llei electoral. Serà a partir d'aleshores que els uns i els altres es jugaran definitivament les garrofes, amb tot el que això comporta. La majoria absoluta del gallec i la derrota dolça del càntabre es dilucidaran en poc temps, i és en aquest tram del partit on les habilitats de Valenciano i González Pons cobraran encara més protagonisme. Ella, a més de directora de campanya del PSOE als comicis d'enguany, és la número 2 de Rubalcaba a la candidatura madrilenya. Ell, a més de vicesecretari de comunicació del PP, és cap de llista popular a la circumscripció de València, la més fecunda en vots pels populars (tot just després de la madrilenya) arreu de l'estat.

De moment, l'estratègia marcada per Elena Valenciano no donen fruits. El PSOE continua ben allunyat del PP, a no menys de quinze punts segon totes les enquestes, i davant aquest escenari caldran cops d'efecte autènticament demolidors. Sembla que no ho ha estat gens el vídeo amb què els socialistes miren de transmetre la por al seu electorat potencial: la imatge d'un nen de casa bona amb una minyona que el porta a escola s'ha equiparat amb el famós dòberman que el PSOE va fer servir els noranta per tal d'alertar dels riscos que implicava un govern del PP. De ben segur, però, que els caps pensants del PSOE no s'estaran de rumiar noves fórmules d'arrabassar vots al PP o, com a mínim, de no perdre'n gaires dels que van fer-los confiança el 2008.

Valenciano, de família murciana establerta a Altea (Marina Baixa) de fa dos generacions, mai no ha tingut cap pes orgànic al si del PSPV-PSOE, sinó que sempre ha format part de la federació madrilenya del partit. L'avi, notari que va ser destinat a la costa Blanca, i el seu pare, metge jubilat, van arrelar amb força a la Marina, on posseeixen una casa pairal notable. Les connexions de Valenciano amb el PSPV se circumscriuen, doncs, a la relació que José Blanco hi ha volgut mantenir a través seu i d'uns altres puntals del partit. Com a molt, Valenciano ha participat en algun míting a la comarca. Més enllà d'això, poca cosa. Valenciano resideix de dilluns a divendres a Madrid i va esdevenir una peça clau del PSOE d'ençà de l'accés de José Luis Rodríguez Zapatero a la secretaria general socialista. Primer, com a secretària de política internacional, i més endavant, com a portaveu de l'executiva federal, on treballa de bracet de Marcel·lí Iglesias, secretari d'organització federal. Curiosament, la persona que va desplaçar del número 3 del PSOE Leire Pajín, la donostiarra radicada a Benidorm (a tocar d'Altea) que encara és ministra de Sanitat i amb qui Elena Valenciano sintonitza força. El seu marit és l'arquitecte municipal de l'Alfàs del Pi, vila turística fronterera amb Benidorm i tradicional feu socialista.

La rellevància pública de González Pons és molt superior. Fou portaveu del PP al Senat quan encara era jove (un fet que contrastava bastant amb una cambra com aquella, d'edat mitjana avançada), conseller d'Educació i Cultura amb Francisco Camps, portaveu del PP a les Corts valencianes i, de fa quatre anys, diputat al Congrés. La seua sintonia política amb l'expresident valencià és famosa, atès que van coincidir a la facultat de Dret de València i van sovintejar les tertúlies que ells mateixos organitzaven al bar El Agujero, conjuntament amb Gerardo Camps, que seria secretari d'estat amb Aznar i vicepresident econòmic del Consell amb el seu homònim. Amb antecedents relacionats amb la medecina, el tarannà progressista del pare ha quedat maquillat amb el liberalisme que González Pons vol imprimir a la seua vida. Casat en segones núpcies amb la filla d'un importantíssim empresari valencià, en ocasions li ha perdut la seua loquacitat discursiva. Ha promès crear tres milions de llocs de treball i ha titllat d'"idiotes" els que ara gosen votar el PSOE. Tot plegat massa estrident i poc còmode per un Rajoy que vol calma. González Pons s'ha guanyat un ministeri, però en política, ja se sap, un mal dia pot tombar tota una carrera.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat