Indica publicitat
Dilluns, 24 de setembre del 2018
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 2 de gener del 2012 | 16:03
Crònica · País Valencià

Targeta groga

Francisco Camps està advertit que, si continua amb la seua actitud despectiva, abandonarà la sala on aquests dies se'l jutja com a presumpte autor d'un delicte de suborn passiu impropi en haver rebut regals en funció al seu càrrec.

València · Se sent com un futbolista amenaçat amb l'expulsió i ha moderat els seus impulsos vitals, però fins que d'ací a quinze dies concloga la vista, encara pot passar de tot. Com ja ha passat, de fet. Les tres setmanes que pràcticament ja dura la vista han estat un cúmul de sorpreses absolut. Camps no sols ha hagut de sentir converses molt incòmodes per ell i la gent del seu cercle de confiança, sinó també presenciar com persones que ell va nomenar i que en principi havien de ser-li fidels s'han estimat més de no enfangar-se i han optat per no declarar.

És el cas de l'expresidenta de les Corts i actual alcaldessa de Novelda, Milagrosa Martínez, que es va acollir al seu dret de no fer-ho en estar encausada en un altre procediment, el que ateny el presumpte finançament il·legal del PPCV, que camina molt més lent que no aquest i podria no esbrinar-se fins d'ací a tres anys. Martínez, per això mateix, va preferir de callar i de no respondre cap de les preguntes que les quatre parts personades a la causa (fiscalia anticorrupció, acusació popular del PSPV-PSOE i les defenses de Camps i de Ricardo Costa, que era número 2 del PP i portaveu del partit a les Corts valencianes).
És aquest moment tan crític el que ha dut a Camps a mostrar el seu vessant més histriònic i desenfrenat
Tampoc no ha badat boca David Serra, vicesecretari d'organització dels populars valencians i persona estretament lligada a Camps i Costa. Serra va esquivar aquesta declaració que podria haver complicat el seu futur judicial en cas de caure en qualsevol tipus de relliscada... Però alhora va evitar donar suport un Camps que travessa, és natural, les seues hores més baixes.

I és precisament aquest moment tan crític (un cop ja ha quedat apartat, a més, de la presidència de la Generalitat) que l'ha dut a mostrar el seu vessant més histriònic i desenfrenat. Camps braceja, parla amb veu baixa o directament riu obertament (però en silenci) davant les decisions preses pel magistrat que presideix la vista, el jutge progressista Juan Climent, de qui ja va alertar el jurat durant la seua declaració que el 1983 va ser assessor legal de l'aleshores president Joan Lerma.
"Senyor Camps, encara que estigueu allà al darrere, us veig molt bé"
Climent, en absolut impressionat pel currículum de l'acusat, ans al contrari, ha avisat clarament Camps que es juga l'expulsió de la sala i l'ha col·locat més a prop del seu angle de visió, atès que abans tenia el cap de Camps per darrere del de Costa: "Senyor Camps, encara que estigueu allà al darrere, us veig molt bé", havia advertit ja a l'expresident valencià. Ara, però, directament l'ha situat a un lloc on Camps se sent exposat.

Els testimonis que ja han desfilat pel TSJCV superen la seixantena i, de fet, només en queden onze per passar-hi. La resta, fins els 96 que s'havia cridat a declarar, han estat descartats per la defensa de Camps i l'acusació popular. El jurat de ben segur que ho ha agraït força, perquè les jornades són maratonianes i, al capdavall, ja tenen una idea prou ben formada del cas en qüestió.
Si perd el judici, Camps maleirà la resta de la seua vida no haver-se estalviat aquest procés tan llarg com vergonyós
Si absoldran o condemnaran Camps és, en tot cas, un gran enigma. Les proves són tan concloents com evident la manca d'aquestes presentades per les dues defenses. Ara bé, es tracta d'un jurat relativament jove i del tot inexpert, un autèntic maldecap per les parts personades a la causa, atès que estan molt més acostumades a tractar amb un magistrat i prou, una fórmula habitual que hauria posat encara més complicada la innocència de Camps.

Els terminis, doncs, van esgotant-se. Ja han declarat els acusats, els presumptes corruptors, els treballadors de les empreses tèxtils on van adquirir els productes i alguns dels funcionaris de la Generalitat que van adjudicar contractes a la filial valenciana de Gürtel, Orange Market. També van fer-ho, atenció, els dos acusats a la mateixa causa que el 20 de juliol van reconèixer-hi la culpa, Víctor Campos i Rafael Betoret. Aquell dia fou el que Camps va dimitir el càrrec de president i que va estar a punt de signar la conformitat amb la pena. Si perd el judici, maleirà la resta de la seua vida no haver-se estalviat aquest procés tan llarg com vergonyós.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat