Indica publicitat
Dijous, 28 de gener del 2021
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 29 de setembre del 2010 | 14:21
Crònica · Pla de lleida

Del pregó de Víctor a la maleïda conyeta

Víctor Torres va llegir, dijous, el pregó de la festa major que celebrem avui, jornada de vaga general ?sant Miquel, del cel estant, i el mundanal Partit Popular comparteixen, doncs, almenys per un dia, sentiments:

a tots dos els està bé que no anem a treballar, però no pas per conseqüent obrerisme. Les paraules de Víctor, a diferència de les pronunciades pel segarrenc Margarit, pregoner d'aquesta Mercè, no van irritar ningú. Víctor es va referir a la necessitat de "reaccionar enèrgicament" a l'"afebliment del català" , perquè "la llengua és un element primordial de la nostra nació". Però Víctor és germà del poeta Màrius ?motiu d'aniversari, aquest any, i d'orgull local, sempre?, té 95 anys i, és clar, no va al·ludir, com sí que va fer Margarit, a la conveniència de redefinir les relacions amb Espanya ?bé que la qüestió no és, precisament, d'aquelles que l'incomoden. Víctor, que és lluita política encarnada (d'escó, de carrer i, quan va caldre, de fusell), va parlar de llengua i nació i, afortunadament, els representants de la reacció local, bé que només fos per respecte a la senectut, no van badar boca.

Víctor va parlar de llengua i nosaltres parlarem de la de la seua dona. s nada a França i, doncs, parla un català amb deix francès: no podia ser d'una altra manera i a ningú no ofèn. Al país hi ha gent, d'origen o ascendència espanyols, o no, que és usuària d'un català amb deix castellà, i, segons els casos, cal dir-ne, també, que no podia ser d'una altra manera: que és objectivament impossible, en determinats ambients hispanòfons i gairebé monolingües, aprendre un català, sia a casa o a l'escola, amb tot el repertori fonètic, o lèxic, que li seria dialectalment propi. I, tanmateix, de fa anys, s'estila una denúncia pública, sota la forma de la conyeta, que, alhora que apunta a la deixadesa lingüística dels qui, per la seua condició, haurien d'usar un català exemplar, fa escarni del català viu, popular, però castellanitzat, que es parla en determinades àrees del país: arremet contra un tret lingüístic àmpliament compartit com si es tractés d'una negligència subjectiva quan no és sinó conseqüència objectiva de la fesomia demogràfica del país. Reaccionar enèrgicament, com demana Víctor, a l'afebliment de la llengua, vol dir, també, reaccionar en contra d'aquesta maleïda conyeta.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat