Indica publicitat
Dissabte, 31 d'octubre del 2020
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 21 de març del 2012 | 18:08
Crònica · Pla de lleida
Ivan Mambrillas

De fotre mà amb l'esquerra i de fotre'n amb la dreta

Quan es descobreix que un socialdemòcrata conspicu és, també, un perfecte lladregot, n'hi ha que oportunament ens recorden una de les condicions històriques de possibilitat d'un tal fenomen: la pèrdua d'organicitat ─per dir-ho amb Gramsci─ dels dirigents d'esquerres.

Jaume Matas.

Lleida · Dit d'una altra manera: el cenetista Noi del Sucre, que trepitjava cada dia les fàbriques i tenia un entregent estrictament popular, no podria sinó prendre per un simulacre, una ficció grotesca, aquell estat de coses ─el nostre─ en què un alcalde de partit obrerista viu en una cosa luxosa dels afores, té hàbits consumptius de ric i només encaixa mans de populatxo en període de campanya.

¿Com és possible que tu, notori dirigent d'esquerres, hagis tingut valor, en acabat de fotre mà a la caixa, de mirar els teus a la cara? A determinats alcaldes socialdemòcrates i corruptes d'avui no els cal treballar-se el cinisme per fer sorgir aquest valor... perquè ja no veuen la cara de la gent a qui es deuen.
Matas no és una ovella negra sinó un bon exemplar d'una inveterada cultura política espanyola
I si, en el món de l'esquerra, les elits han perdut experiència de classe i, doncs, s'han dissolt antigues comunitats de pensament i afectes, i relacions de vigilància mútua, entre representants i representats, ¿què deu haver canviat en el món de la dreta? És postulable que, per la banda dreta, i segons el barris, no hagi canviat absolutament res. Dit d'una altra manera: res no s'assembla tant a un franquista corrupte com un postfranquista corrupte.

En tots dos casos, s'observa el convenciment que la fi de l'explotació privada del bé públic només pot coincidir amb la fi del món, i la seguretat que una tal patrimonialització de les institucions, més que una excusable llicència del poderós, és una regla més, tan rellevant com les altres, del joc polític. Matas no és una ovella negra, un desviat, sinó un bon exemplar d'una inveterada cultura política espanyola.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat