Indica publicitat
Dimecres, 11 de desembre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 2 de març del 2011 | 17:08
Crònica · Pla de lleida
Ivan Mambrillas

De política i de collonades com ‘la societat líquida’

Una definició possible d’enquesta sociològica seria, avui, artefacte destinat a donar la raó a Zygmunt Bauman. Aquesta setmana hem conegut els resultats d’una enquesta sobre la textura moral dels europeus que provarien que, efectivament, els nostres valors són líquids.

Valors

Lleida · Això vol dir que: som escèptics, de creences febles i làbils, tolerants, amants de la pluralitat, individualistes, ni de dretes ni d’esquerres... Sí, l’obsolescència de la distinció entre dretes i esquerres, a més d’una idea força de la dreta, seria, a hores d’ara, una lectura legítima de l’evidència empírica. Per contra, per poc que investiguéssim les devocions ideològiques dels nostres avantpassats, toparíem amb unes conviccions precises i marmòries: l’orgull bolxevic de l’avi, l’adhesió al liberalisme moderat del besavi, la fe en l’ideal àcrata de la rebesàvia... “Acraquè?”, pregunta el rebesnét. Ara parlant seriosament: ¿no seria fantàstic que cada vegada que algú digués “societat líquida” rebés un clatellot?

Un gosaria fer afirmacions, relatives, per exemple, a la seua ciutat ─Lleida─, com aquestes: mai no hi ha hagut tanta gent implicada en política, formalment o informalment, des de les institucions o des de l’activisme, com ara; mai no hi ha hagut tant interès per la cosa pública, ni tanta consciència dels seus mecanismes, com ara; mai no hi ha hagut tant, diguem-ne, discurs crític sobre el sistema, ni, doncs, representacions consistents del que vol dir ser d’esquerres i de dretes, com ara; mai no hi hagut, en fi, una cultura política tan robusta, amb filiacions ideològiques tan clares, com ara. És clar que ens estem referint a minories, però minories ─un gosaria dir─ molt més àmplies, en termes relatius, que les precedents ─les de les societats presumptament sòlides. El descrèdit de determinades marques polítiques, i de les tradicions ideològiques que encarnen, no ens remet a societats postideològiques, sinó, si de cas, a sectors socials políticament orfes. I si part de les minories ja no invoquen, com feien abans, “revolucions imminents”, no és pas per la desaparició de les velles tradicions emancipatòries, sinó perquè aquestes minories són més sàvies ─i, doncs, més pessimistes.  




Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat