Indica publicitat
Dilluns, 22 d'octubre del 2018
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 25 de març del 2015 | 17:35
Crònica · Pla de lleida
Ivan Mambrillas

El problema no el té l'independentisme, sinó l'esquerra

No és que l'independentisme no sigui prou d'esquerres, sinó que 1) les esquerres no són prou independentistes.

I 2) els partits d'esquerra realment existents, als quals corresponia de dotar el procés de contingut transformador, s'hi van incorporar transvestits (en socioliberals), si no desorientats (quant als marges per a una praxi d'esquerres) o, els més vitaminats, políticament exigus: sia com vulgui, sense hegemonia ni en condicions objectives d'assaltar-la.

No és que l'ascens de l'independentisme s'hagi frenat perquè el moviment no ha assumit un pla d'emergència social, sinó que 1) l'independentisme s'ha eixamplat precisament perquè l'esquerra rupturista (CUP) partidària del tal pla ha sumat al moviment sectors del país políticament dissidents però, fins ara, aliens a la cultura del catalanisme; alhora, però, 2) altres actors partidaris del tal pla (ICV) han renunciat a abraçar la independència com un preciós ressort per acomplir-lo; i, de més a més, cal considerar que 3) els defensors, arreu d'Europa, del tal pla no s'han pas procurat adhesions immediates i massives pel sol fet de reclamar-lo, sinó que tot just ara comencen a guanyar-se la confiança d'una part de la nova i la vella subalternitat.
No és que un indeterminat independentisme no sigui prou d'esquerres, sinó que l'esquerra no és hegemònica ni enterament independentista"
Syriza no va perdre les eleccions del 2012 perquè manqués d'un pla d'emergència social, sinó perquè, tot i tenir un tal pla, i a despit del patiment social acumulat, encara havia d'esvair bona part de les prevencions ideològiques cap l'esquerra radical de la societat grega, unes prevencions que formen part del sentit polític comú dels europeus d'ençà de finals dels setanta.

No és que un indeterminat independentisme no sigui prou d'esquerres, sinó que l'esquerra no és hegemònica ni enterament independentista. No es tracta de demanar als independentistes de dretes que simulin una conversió al keynesianisme per captar arterosament els indecisos de centreesquerra, sinó de demanar a tota l'esquerra que, si no per convicció, per pragmatisme, instrumentalitzi el procés d'emancipació a fi d'hegemonitzar la vida política, social i cultural de la República Catalana.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat