Indica publicitat
Dimarts, 12 de novembre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 2 de abril del 2013 | 16:16
Crònica · Pla de lleida
Ivan Mambrillas

És violència i és legítima

Diguem sense sordina que l'empait multitudinari, en l'espai públic o el clos privat, al dirigent del PP que sí que pot però no vol és una forma de violència, incruenta però aguda, i demanem-nos, tot seguit: com és que no se'ns havia acudit abans?

Lleida · Aclarim, també, que entre la violència de la plutocràcia, devastadora i sociòpata, i l'exercida pel seguici torracollons de la PAH hi ha una asimetria immensurable. L'encalç i l'escarni públics als agents polítics d'uns interessos socialment espuris només són molestes reverberacions d'aquell "que es fotin!" amb què una diputada pija va recordar-nos, ara fa uns mesos, que la lluita de classes no és la quimera d'un pobre ressentit i atrabiliari, sinó el programa d'acció d'almenys una de les classes.
L''escrache' és violència, de baixa intensitat i legítima"
L'escrache és, no ens n'amaguem, una expressió de violència, simbòlica però efectiva: si els acompanyaments persisteixen, és possible que algun diputat del PP cregui que s'estimaria més una bona hòstia sense càmeres i matar-ho allí. L'escrache és violència solapada: una forma abrupta i plàstica de ressituar el polític en l'àmbit dels interessos a què es deu ─els de la majoria. L'escrache és violència, de baixa intensitat i legítima: bé hem de poder defensar-nos d'aquells que voldrien reduir la ruïna de milers de vides a un assumpte mercantil.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat