Indica publicitat
Dimarts, 23 de juliol del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 18 de març del 2015 | 18:04
Crònica · Pla de lleida
Ivan Mambrillas

L''excepcionalitat independentista' o la tesi de l'enze

Quan sentim a dir que l'independentisme s'ha desinflat, sabem que tenim un enze al davant.

Lleida · L'enze maneja un curiós auscultador de les palpitacions socials que, si apliqués a altres fenòmens, l'obligaria a fer argumentacions com ara: com sigui que, sis mesos després que el Barça hagi guanyat la Champions, els culers ja no inunden els carrers per aclamar l'equip, és obvi que el suport social al club està reculant.

O bé: des que Gallardón ha anunciat el seu avantprojecte de llei sobre l'avortament, a Lleida tan sols hi ha hagut un parell de migrades concentracions de protesta; ergo, la lleidatana mitjana se sent tan propietària del seu cos com la hi voldria Miró i Ardèvol.
El que és real no necessita ser diàriament confirmat"
L'enze ens martelleja amb la diagnosi de la desinflor enquimerat com està en una mena d'excepcionalitat independentista, segons la qual l'independentisme principatí, a diferència de qualsevol altra acció col·lectiva coneguda per la història, només tindria una existència efectiva en la bullanga multitudinària, en la mobilització memorable (ni massa crítica, ni partits polítics, ni entitats civils, ni moviments socials, ni mitjans de comunicació, ni debats públics, ni estratègies concertades, ni...: res de tot això donaria consistència, inflor, al sobiranisme català). I l'excepcionalitat independentista exigeix, és clar, una tècnica demoscòpica igualment excepcional, ad hoc: "quants dies han passat des del 9-N?", ens pregunta sempre l'enze, ufanosament convençut que en la sola xifra de la resposta hi ha tota l'evidència empírica de què fretura la seua tesi.

 

Quan sentim a dir que l'independentisme s'ha desinflat, sabem que tenim un enze al davant... o un individu intel·lectualment poc honrat. D'aquells que, coneixedors del principi de Thomas ("el que és definit com a real ho és, almenys, en les seues conseqüències), vesteixen la seua agitprop espanyolista d'escrutini rigorós de la realitat política. Però abans que Thomas enunciés el seu teorema, un bon i suspicaç sentit comú ja va deixar establert que el que és real no necessita ser diàriament confirmat.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat