Indica publicitat
Dijous, 28 de gener del 2021
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 12 de desembre del 2012 | 17:40
Crònica · Pla de lleida
Ivan Mambrillas

Sentimentals... i insubornables

Aquell dictum, fill de l'impressionisme periodístic, segons el qual "Catalunya és un país eminentment sentimental" ens rebenta no pas perquè sigui una autorepresentació derrotista, políticament incapacitant, sinó perquè és mentida: una mistificació de les dinàmiques polítiques del país per virtut de la qual, passi el que passi, sempre s'acaba sentenciant que els catalans no tenen sentit d'estat, ignorants com són de les intricades lògiques del poder.

Lleida · Una mistificació que, amb motiu del 25N, va aprofitar uns imprevistos guarismes electorals per dissoldre la tensió independentista ─de la qual, d'altra banda, es feien ben el càrrec─ en les aigües de la irracionalitat estratègica, de la inveterada inoperància d'una catalanisme puerilment temperamental.

Hi ha, d'una banda, l'anàlisi política minuciosa i honesta, que busca desllorigadors del comportament electoral i prefigura possibles estratègies entre partits; i hi ha, de l'altra, un periodisme entre polític i literari que prefereix ajuntar el terme catalanisme amb l'adjectiu deliqüescent abans que no pas preguntar-se en quina mesura el protagonisme inopinat de Junqueras llasta o beneficia l'estratègia estatpropista de Convergència. Hi ha, d'una banda, historiadors que investiguen i proven l'estatisme català dels anys trenta, nacionalista però no separatista i amb un sentit d'estat no precisament anèmic, sinó més aviat hipertròfic; i hi ha, de l'altra, un periodisme diletant en matèria d'història, per al qual els fets d'octubre del 34 no són un episodi entre d'altres, sinó tota una revelació sobre el destí reservat a qualsevol gest rupturista del nacionalisme català.
La massa crítica del catalanisme és sentimental... i desenes de coses més. Per exemple, insubornable"
Pla deia que l'home no és racional, sinó sensual. L'afirmació, que escau a un conservador hostil a la planificació pública i racional de l'economia, captura una part de la realitat ─les greus deficiències de la racionalitat humana─, però no pas tota la realitat: quan, d'aquí a ben poc, ens quedem a l'atur, esperem que el funcionari, en el moment de calcular-nos la xifra i el temps del subsidi, no estigui obnubilat amb els pits de la seua companya d'oficina. La massa crítica del catalanisme, heterogènia i històricament canviant, és sentimental... i desenes de coses més. Per exemple, és ─s'ha tornat─ insubornable, si per suborn entenem una proposta alternativa a la ruptura democràtica amb Espanya.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat