Indica publicitat
Dilluns, 22 de gener del 2018
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 10 de juny del 2015 | 16:32
Crònica · Pla de lleida

Sobre la divisa de l'independentisme d'esquerres

1. Quan es proclama que l'"alliberament nacional i l'alliberament social són indestriables", no s'està pas expressant una mena de tesi ontològica, com si es cregués que el reconeixement de la república catalana per part de l'ONU hagués d'emmenar necessàriament la fi de l'extracció de la plusvàlua als treballadors catalans.

Lleida · S'està donant compte, per contra, d'una tesi normativa, això és, s'està descrivint com hauria de ser la república catalana, des del propi punt de vista, perquè fos desitjable. La metàfora, a hores d'ara ja estereotipada, de "les dues cares d'una mateixa moneda" (independència i justícia social) no és doncs filla d'una ingènua confusió progressista de dos ordres de realitat distints, sinó l'expressió d'una normativitat, d'un projecte polític, determinats: el de l'independentisme d'esquerres.

En efecte, si independentistes de la CUP, o de Procés Constituent, Guanyem Barcelona, ICV i EUiA, al·ludeixen a la imbricació de l'una i l'altra, no és pas perquè ignorin la plausibilitat empírica d'un estat català reaccionari, sinó perquè volen explicitar amb quina finalitat instrumentalitzaran, en cas que puguin, el procés d'emancipació nacional. Tant de bo que alguns estadistes europeus, a les beceroles del que ha acabat sent la UE, ens haguessin martellejat amb la divisa "integració europea i enriquiment de les classes propietàries són dues cares de la mateixa moneda".

2. L'emancipació nacional i la social es poden fer programàticament solidàries, o bé es poden jerarquitzar: "primer l'una i després, si de cas, l'altra", de la mateixa manera que res no ens impedeix d'establir una emfàtica precedència entre ―posem per cas― anar calçats i saludar el veí.

Cada dia ens posem les sabates i diem bon dia al veí, sense necessitat de distingir conceptualment les dues accions ni prioritzar l'una sobre l'altra, igual que no és obligat tenir tothora present el hiatus lògic i temporal que hi ha entre proclamar la independència i blindar constitucionalment uns determinats drets socials. Què passaria, però, si saludar el veí constituís un gest de dissidència política? ¿Es pretendria llavors canonitzar el fútil advertiment que, abans de saludar ningú, cal anar ben calçat?

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat