Indica publicitat
Dijous, 23 de maig del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 25 de setembre del 2013 | 17:26
Crònica · Pla de lleida
Ivan Mambrillas

Sou molt petits

Fora dels àmbits del postfranquisme i del neolerrouxisme catalans, hi ha una colla d'individus que treballen resoltament per fer embarrancar el procés autodeterminista.

Lleida · Defensors, en l'esfera pública, del dret a decidir, la imatge que més bé els convoca és la d'una camarilla plutocràtica reunida en un sumptuós restaurant per dissenyar l'estratègia que canviarà el curs dels fets: una imatge tan adequada per representar formes antitètiques a la democràcia com la d'un general en ple pronunciament militar.

Es tracta d'empresaris, polítics i periodistes que, imbuïts d'una concepció elitista i demofòbica de la política, estan convençuts que poden desactivar una part rellevant de l'independentisme per virtut del seu poder de definir els termes del debat públic.

En aquest sentit, envits com la tercera via, el federalisme o el confederalisme, la consulta amb múltiples respostes no mútuament excloents, etc., s'han d'entendre en termes no pas de la seua plausibilitat, consistència o del projecte alternatiu a què al·ludeixen, sinó de la seua pretesa capacitat d'imposar-se en la discussió pública i alterar així la naturalesa del procés que viu el Principat, sempre amb el noble pretext, però, d'introduir-hi "complexitat" i "matisos".

Les premisses d'aquesta minoria fastigosament elitista són: podem fer creure a bona part dels independentistes que, en realitat, no ho són; podem introduir prou confusió en el debat perquè el neoindependentisme acabi avorrint-lo i desitjant la fi del procés, sigui quin sigui el desenllaç.

L'afirmació "la majoria de catalans volen una relació federal o confederal amb Espanya" té el mateix valor empíric que "la majoria de catalans volen ser un estat associat a Nova Zelanda" (l'únic que distingeix les dos proposicions és que la primera es beneficia d'una tradició retòrica, no pas política, d'un sector del catalanisme, mentre que la segona, no), però n'hi ha que es creuen que, a còpia d'invocar-la públicament, per ser qui són, l'acabaran convertint en un principi informador, o deformador, de les voluntats polítiques dels catalans. La camarilla plutocràtica, amb Duran al capdavant, encara no ha descobert com n'és, de petita, a la vora de l'independentisme.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Notícies relacionades
Indica publicitat