Indica publicitat
Divendres, 13 de desembre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 20 de febrer del 2013 | 18:19
Crònica · Pla de lleida
Ivan Mambrillas

Visca la revolució

Llegim aquests dies, per atzar, sobre els crims i desficacis de l'homo hispanicus comunista, misèries que mai no s'expliquen, només, per les constriccions del medi, i que, un cop difoses, van ser motiu de fruïció per a conservadors fatus i mentalment mandrosos, que van reprendre la cançoneta: "els redemptors socials són perillosos sociòpates".

Lleida · "Qualsevol intent de crear societats enterament noves i justes no ha dut sinó a abominables esguerros"; "l'home és imperfecte, ergo, la societat perfecta és impossible". Etc. Per al pessimisme de dretes hi ha un concepte preciós: la condició humana.

I tant és que parlem, avui, de la corrupció dels càrrecs públics, de la injustícia intrínseca del capitalisme o de les virtualitats civicopolítiques d'un estat català: el dretà, timorat reformista, sempre acaba invocant la condició humana per atenuar, si no cancel·lar, qualsevol perspectiva de canvi decisiu i fer-nos entendre que "fem el que fem, no deixarem de ser com som". Cal tenir una elevada consideració d'un mateix per prendre públicament la paraula i eructar tautologies.
Si mai acabem desafiant, tots plegats, l''statu quo', no cal dir que ho farem des d'un magma de confusions"
I, tanmateix, de tant en tant hi ha revolucions. I que la naturalesa humana no resulti il·limitadament mal·leable, o que perfecció sigui un invent del llenguatge sense concreció possible en gairebé totes les nostres pràctiques, no són pas raons per declarar estèril, o deleteri, qualsevol moviment subversiu. Cal ser un escèptic dogmàtic, o alguna cosa pitjor, per dubtar dels beneficis de les revoltes antiesclavistes.

El que sí que és cert és que els canvis institucionals mai no són causa, ni conseqüència, de fondes i massives transformacions morals, o de preses de consciència lúcides i plenament compartides. Si mai acabem desafiant, tots plegats, l'statu quo ─l'estatal i l'econòmic─, no cal dir que ho farem des d'un magma de confusions, informacions parcials, idees mal païdes, interessos sectorials i mesquineses vàries (I si el timorat reformista ens en fa retret, podem, llavors sí, apel·lar a la condició humana. Tot seguit, però, li demanarem si us plau que s'aparti).

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat