Indica publicitat
Dilluns, 25 d'octubre del 2021
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 14 de gener del 2015 | 17:17
Crònica · Política catalana
Andreu Pujol
Historiador

El guió trencat de CiU

Fa pocs dies l'admirat periodista Francesc-Marc Álvaro publicava un article on hi explicava un guió elaborat per ERC després de les eleccions del 2012 on la formació independentista es proposava, per aquesta legislatura, "forçar la maquinària institucional per anar a un escenari d'independència i assolir la posició dominant dins del nacionalisme".

Desconec l'existència del guió com a tal, però no dubto que aquest sigui l'objectiu d'ERC i, hi afegeixo, segurament la intenció és la de tenir la posició dominant, no només dins el nacionalisme, sinó en tot l'espectre polític català. Per explicar això no cal fer sonar una música de violins de pel•lícula de por, sinó que és l'objectiu lògic de qualsevol partit polític: guanyar.

Aquest article va circular bastant pel Twitter entre els cercles afins a CiU, deixant entreveure que ERC tenia alguna mena de pla malèfic per fer destarotar el procés. Álvaro venia a dir que la formació de Junqueras preveia que Mas es faria enrere i que, com que, segons ell, no ha estat així, ara ho intenten rebentar tot com una mena de rabiosos embogits. El problema d'aquest relat és que no casa amb els fets: ERC s'ha empassat, al llarg de la legislatura, tota mena de gripaus que han fet que se l'acusés, des de l'esquerra, de ser còmplice de retallades i de malmetre l'estat del benestar i, des del flanc dret, de ser un partit irresponsable per no entrar al govern junt després de les eleccions. Es van aprovar pressupostos i, fins i tot, preguntes desplegables al gust de Duran. Si la voluntat d'ERC hagués estat la del suposat pla malèfic de preferir veure caure CiU abans que la independència, la postura més còmode hagués estat la de veure-les passar, tal com fa la CUP actualment.

El conflicte dels republicans amb CiU, no ha vingut, precisament, per l'excés de determinació de Mas, com insinuava Álvaro a l'article, sinó per tot el contrari: ERC es va sentir enganyada amb la marxa enrere amb la primera versió del 9N. Mas, amb aquesta maniobra i proposant un succedani descafeïnat, va intentar evitar un xoc frontal amb l'Estat espanyol. Segurament la col·lisió hagués estat molt més forta amb la consulta acordada entre els diversos partits pel dret a decidir, però amb la versió del Govern tampoc s'ha estalviat l'emmerdada judicial. Per tant, sobretot va servir, la marxa enrere, per trencar la unitat i portar-nos allà on som.

El 25 de novembre Mas va proposar el seu full de ruta post-marxa-enrere en una conferència on va sortir tot allò de la llista unitària que ja hem sentit milers de vegades i que no cal que expliquem aquí. De manera alarmant per a la federació, ERC no només havia fet el 'sorpasso' en totes les enquestes, sinó que fins i tot s'havia atrevit a guanyar les eleccions europees a Catalunya. Calia, doncs, una nova fórmula que permetés arraconar ERC: la llista unitària. Si ERC acceptava quedava diluïda sota el lideratge de Mas.

Si no acceptava se'ls podia acusar d'antipatriotes i traïdors. Jugada mestra. Malgrat totes les enquestes que s'han anat publicant d'aleshores ençà ens han indicat que aquesta és la pitjor fórmula en resultats per a l'independentisme, CiU ha anat insistint amb la idea de la llista unitària perquè sabia que això afeblia ERC que, per contra, ha demostrat una tenacitat impressionant malgrat tenir una pressió mediàtica brutal per acatar les condicions de Mas. La clau no era, doncs, maximitzar els resultats, perquè, tal com hem dit, les enquestes indiquen el contrari. La clau era, per contra, el que deia en privat, molt respectuosament i patriòtica, un important alcaldable i diputat de CiU just després de la conferència: "Ara en Junqueras demanarà xupar-nos la polla".
La pressió social serà clau de cara als propers dies i setmanes per tal d'aconseguir un desenllaç satisfactori per a l'independentisme"
Aquesta part del guió no els va sortir bé i, per tal de no donar una imatge de bloqueig i intransigència i tement la pressió de la societat civil, es va recórrer a la famosa carta –filtrada immediatament a TV3-- on s'oferien a escollir tres condicions per convocar eleccions. Remarco que són condicions, i no pas propostes, perquè rere la no acceptació hi plana l'amenaça de bloquejar el procés o posposar-lo. Tres condicions que, curiosament, eren, totes tres, beneficioses per als interessos partidistes de CiU i perjudicials per als interessos partidistes d'ERC.

Centrant-nos amb aquesta tercera opció, l'opinió pública ha reaccionat de manera estupefacta pel fet que es volgués prohibir la presència d'independents en les llistes independentistes que no fossin la de Mas. Com que en una societat democràtica és impensable que es condicionin les llistes dels contrincants, tothom ha resultat estupefacte. Justament perquè és impensable, era també impensable que ERC escollís aquesta opció. Es tractava que ERC no n'escollís cap i poder seguir amb el linxament però, per sorpresa, va escollir la tercera. El guió es tornava a trencar.

Per què la tercera? Perquè era la menys nociva, no per als interessos d'ERC –que ho continua essent--, sinó per als de l'independentisme. La primera era la llista unitària que ja hem comentat, i la segona era ajornar el mandat democràtic per fer la independència. Aquesta, com a mínim, permetia l'estructuració de diverses llistes independentistes que recollissin totes les sensibilitats de dreta a esquerra, malgrat que imposés un desavantatge injust a les formacions d'esquerres.

Aquesta proposta, es digué des de CiU, havia sortit de la societat civil. El cert és que qui la va verbalitzar va ser Josep Maria Vila d'Abadal, de les bones intencions del qual no dubto. Ara, no podem dir que no tingui un cert biaix polític en tant que va ser escollit alcalde de Vic per CiU i actualment ha organitzat el Moviment Demòcrata Català, una formació política que va publicar, el maig de l'any passat, un manifest de suport a Artur Mas. Les organitzacions de la societat civil han de fer equilibris per tal de seguir mantenint la seva centralitat i poder fer el paper de mediadors. Un posicionament excessiu per una de les opcions podria malmetre organitzacions com l'ANC i Òmnium que es nodreixen, també, de militants de CiU, la CUP i ERC.

Per això resultaria irresponsable forçar la vinculació d'aquestes entitats a una de les opcions electorals. Estic segur que els dirigents de les entitats ho saben i no voldran permetre-s'ho. Hi ha qui diu que Mas sap que ho saben i que per això ara, després que ERC acceptés inesperadament la seva tercera proposta, fa veure que no ho sent i vol guanyar temps fins a la tardor per veure com aconsegueix una sortida amb avantatge a la cursa electoral. O potser juga de farol, de nou, i amb l'amenaça d'endarrerir-ho tot fins la tardor pretén colar a la negociació més condicions que l'afavoreixin.

Mentrestant, el temps va passant i en sortim tots perjudicats. La pressió social serà clau de cara als propers dies i setmanes per tal d'aconseguir un desenllaç satisfactori per a l'independentisme.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat