Indica publicitat
Divendres, 29 de maig del 2020
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 17 de març del 2014 | 17:01
Crònica · Política catalana
Marc Costa
Advocat i politòleg

La vergonya de l'11M

Fa deu anys que Al Qaeda va decidir atemptar contra uns trens de rodalies de la línia ferroviària que connecta Alcalá de Henares amb l'estació d'Atocha de Madrid, col·locant tretze bombes dins bosses de plàstic i motxilles, deu de les quals van esclatar en 12 vagons diferents de quatre trens a horari de màxima afluència, provocant la mort de quasi dues-centes persones i ferides a quasi dues mil.

Però lamentablement molta gent recorda més aquest atemptat no tant per la seva atrocitat i pel gran nombre de víctimes mortals, sinó per l'enorme controvèrsia política sorgida per la imminència de les eleccions generals que s'havien de celebrar dies després i especialment sobre com, què i quan es va informar. Recordem més el trist paper que alguns polítics van representar en aquell moment que no pas l'ingent nombre de víctimes sofertes.

Per un costat, el Partit Popular va iniciar una absurda i injustificable campanya mediàtica per vincular de la manera que fos aquest atemptat amb el conflicte basc i amb l'organització terrorista d'ETA, tot i tenir perfectament coneixement de l'autoria del terrorisme gihadista, com per exemple, pel material explosiu emprat. Per altra banda, el PSOE i els partits d'aleshores a l'oposició van aprofitar indignament aquesta situació per fer d'aquest atemptat una causa política contra el Partit Popular en comptes de respectar el dol i el patiment de les víctimes i de les seves famílies. Fou una diàfana imatge de la talla de la classe política nacional, la qual, recordem, va signar anys enrere un pacte antiterrorista en el qual es comprometia a no utilitzar el terrorisme com a arma electoral i partidista.
Si ETA hagués estat realment l'autora d'aquest atemptat, tot hauria estat ben diferent"
Hom encara recorda amb gran sentiment la valentia de Pilar Manjón, en representació de les nombroses víctimes d'aquest terrible atemptat, quan en la seva intervenció en la comissió d'investigació de l'11M del Congrés dels Diputats va recriminar a la classe política, amb una veu pausada, sentida i serena, que no estaven allà per utilitzar a les víctimes d'aquest atemptat com a culpables d'una derrota electoral d'alguns o bitllet de triomf d'altres i, sobretot, quan els va recriminar del trist espectacle que van oferir a tot el país. Hom recorda encara quan va comparar amb llàgrimes amargues aquesta comissió amb un partit de futbol amb la famosa frase "¿De qué se reían, señorías?¿Qué jaelaban?¿Que vitoreaban en esta Comisión?", baixant aleshores tots els diputats presents la mirada avergonyits pel seu lamentable comportament.

Però tot i això, no s'ha après res de res. L'Estat espanyol continua deu anys després sent incapaç de fer un examen de consciència i celebrar uns funerals d'Estat com totes i cadascuna de les víctimes es mereixen i es mereixien. Sí que es va celebrar un funeral a la Catedral de l'Almudena, però no fou organitzat per l'Estat espanyol sinó per una entitat privada, com ara la Fundació de Víctimes del Terrorisme (FVT), entre altres. D'aquesta manera, l'Estat espanyol continuarà sense homenatjar com es mereixen les víctimes del pitjor atemptat terrorista de la seva història. Un fet inconcebible en qualsevol país democràtic i de dret. Probablement si ETA hagués estat realment l'autora d'aquest atemptat, tot hauria estat ben diferent.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Notícies relacionades
Indica publicitat