Indica publicitat
Dimecres, 20 de novembre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 16 de abril del 2010 | 14:35
Crònica · Política

El camí secessionista

Fa pocs dies publicàvem aquí mateix la necessitat d'explorar la via secessionista i l'esgotament patent de l'autonomisme. La setmana que ve Catalunya assistirà a la tercera onada de consultes sobiranistes: més d'un milió d'electors estan cridats a les urnes a 193 viles i ciutats d'arreu del país. A més a més, una futura consulta a la ciutat comtal podria acabar d'arrodonir el procés de mobilització.

El dret de decidir, doncs, sembla que ha arribat a la política catalana per quedar-s'hi. Mentre Artur Mas defuig definir-se com a independentista, el proper candidat d'ERC a la presidència, Joan Puigcercós, fixava aquest diumenge com una condició per pactar el Govern l'exercici del dret a decidir en un referèndum la propera legislatura. Puigcercós feia referència a Escòcia com un model a seguir, tot i que el Quebec també presenta coincidències amb el cas català i ja va fer un referèndum sobre el seu futur polític. En aquell cas, el nacionalisme quebequès va provar durant dècades, de manera reiterada, d'esmenar la deriva centralista del federalisme canadenc envers els seus interessos.

No obstant això, el primer ministre canadenc Jean- Pierre Trudeau optà per repatriar unilateralment la Constitució canadenca, el 1982, sense comptar amb el suport del Quebec. Des d'aleshores, el Govern canadenc va dur a terme una política homogeneitzadora de la federació. La fallida de l'Acord del llac Meech, impulsat en dos temps el 1987 i el 1990, va acabar d'empènyer el Quebec cap a l'opció sobiranista i el 1995 va tenir lloc un referèndum sobre la sobirania-partenariat.

Com en el cas català, més que una voluntat del Quebec d'allunyar-se del Canadà, el que va convèncer els nacionalistes moderats de triar l'opció sobiranista fou la voluntat de l'Estat canadenc d'allunyar-se del Quebec. En aquella ocasió, va ser el Partit Québecois (PQ) qui va presentar formalment la proposta de referèndum al Parlament, però més tard va ser consensuada amb el Bloc Québecois (BQ) i els autonomistes de l'ADQ.

Així, doncs, la determinació de complir les propostes electorals, però també la voluntat de consensuar-les, foren elements clau perquè el referèndum oficial del 1995 tingués lloc al Quebec. A Catalunya, no només caldria complir els compromisos d'exercir el dret de decidir sinó també s'aurien de consensuar al Parlament tenint present un moviment que, sense haver-se aturat, continuarà demostrant la setmana que ve el suport popular a la llibertat política del país.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat