Indica publicitat
Dimarts, 25 de de gener del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 22 de de maig del 2014 | 18:55
Crònica · Política
Àlex Calvo
Expert en seguretat i defensa a l'Àsia i catedràtic convidat a la Universitat de Nagoya (Japó)

Antes roja que rota? Rajoy dóna suport logístic a la flota russa a Ceuta

La decisió espanyola d'obrir el port de Ceuta a la marina de guerra russa ha sorprès a més d'un, especialment després del reguitzell de declaracions de Garcia-Margallo i altres ministres comparant els referèndums català i crimeà i l'intent de Madrid d'encapçalar la indignació internacional contra Putin.

De cop i volta, però, Espanya ja no intenta promoure una reacció contundent contra Rússia, ans n'alimenta la maquinària bèl·lica, facilitant-ne les operacions navals a una zona sensible per l'OTAN com és l'Estret de Gibraltar. A què es deu aital canvi de política?

Alguns observadors han apuntat envers l'hostilitat espanyola cap a Gibraltar, i certament la negativa repetida en successius referèndums de la població de la Roca d'abandonar la sobirania britànica per a passar a formar part d'Espanya dol, i molt, al darrer. Ara, pot explicar per sí sol aquest factor la decisió de Rajoy de trencar files amb l'OTAN i facilitar les operacions navals russes a la Mediterrània i l'Atlàntic? O hi ha quelcom més al darrera?

Reconeixent d'entrada que estem senzillament explorant possibilitats lògiques (advertint però que el fet que quelcom sigui lògic no vol dir que necessàriament sigui cert), podria ser que l'administració Rajoy hagués arribat a la conclusió que ni Washington, ni Londres, ni París, es negaran a reconèixer Catalunya i hagués decidit que la seva darrera esperança és Rússia? Naturalment, també podria ser Putin qui ho hagués insinuat.
Quina credibilitat té l'Aliança Atlàntica si un dels seus membres, en plena crisi, ofereix suport logístic a la marina de guerra russa?"
Podria el líder rus estar aprofitant la desesperada situació espanyola per a compensar la pèrdua de la seva tradicional base naval a Síria? Pensem que ni Washington, ni Londres, ni París, s'ha pronunciat públicament en contra de Catalunya, malgrat les persistents demandes espanyoles. Rajoy va arribar a viatjar a la Casa Blanca, i a plantejar-ho obertament davant Obama en un aplec obert a la premsa ... i el primer líder mundial el va ignorar. Cameron no solament no fa cas a Rajoy, ans ha arribat a l'extrem de recomanar-li públicament que no faci servir la força. I França, en negar-se a construir el "Corredor Central", ha destruït el somni espanyol d'aïllar Catalunya.

En definitiva, poques opcions té Rajoy. És cert que ha aconseguit que la Comissió Europea defensi la seva postura, però són els estats, no la Comissió, qui pren les decisions importants a Europa. I pel que fa a l'OTAN, el partit del secretari general ha donat suport explícit al referèndum del 9 de Novembre. Per tant, és possible, entra clarament dintre de les explicacions lògiques, que el líder espanyol hagi arribat a la conclusió que solament li queda... Moscou.

Sigui certa aquesta explicació, o sigui solament una possibilitat que potser ha temptat Madrid però no s'ha arribat a materialitzar, tot plegat demostra un cop més que l'actual impasse entre Catalunya i Espanya no beneficia precisament Occident i l'OTAN. Mentre Espanya, ferida de mort però encara viva, continuï cercant desesperadament suport diplomàtic, estarà permanentment temptada d'aliar-se amb qui sigui, ignorant les seves obligacions envers l'OTAN. Amb la independència de Catalunya, l'Aliança Atlàntica hi guanya per partida doble. Per una banda, guanya un membre seriós, fermament compromès amb la seguretat col.lectiva, i amb unes Forces Armades sòlides (com les dels països nòrdics en qui ens emmirallem). Per altra banda, veu com es redueixen els incentius per a que un membre ja existent trenqui la solidaritat aliada i contradigui obertament la política euro-atlàntica.

Correspon a Catalunya saber jugar hàbilment les seves cartes per a mostrar a socis i aliats aquesta realitat. Fer-los entendre que és en llur propi interès, i en el de l'OTAN i el de les democràcies marítimes, que Catalunya recuperi la llibertat. L'actual situació no beneficia a ningú, i trenca qualsevol possibilitat que l'OTAN es presenti unida davant Rússia. Quina credibilitat té l'Aliança Atlàntica si un dels seus membres, en plena crisi, ofereix suport logístic a la marina de guerra russa? Aquesta situació no es pot allargar, no beneficia ningú. Ha arribat l'hora de posar-hi fi. Ha arribat l'hora de reforçar l'OTAN, donant entrada a un nou membre, i normalitzant-ne un d'existent. Està en joc la pau i la seguretat a Europa i al món.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat