Indica publicitat
Dilluns, 30 de març del 2020
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 19 de abril del 2012 | 17:31
Crònica · Política
Antoni Reig
Periodista

Azaouad, el nou Estat creat pels tuaregs

La caiguda a Líbia del règim del coronel Gaddafi ha provocat una carambola inesperada: la creació d'un Estat dirigit pels tuaregs al nord del Malí, proclamat a principis d'aquest mes amb el nom d'Azaouad.

Azaouad.

En primer lloc cal explicar que Azaouad ha estat creat pels tuaregs però no per tot el poble tuareg. Cal saber que la majoria de la població del nou Estat no és tuareg, que la lluita armada que ha permès ocupar tot el nord i centre del Malí ha estat obra de tres organitzacions diferents i que el nou Estat és percebut com una amenaça de desestabilització pels estats veïns i, en conseqüència, en un pròxim futur podria ser atacat per tal d'intentar eliminar-lo.

Anem a pams. El poble tuareg s'estén per gran part dels actuals estats d'Algèria, Mauritània, Malí, Níger, Líbia i Txad (i petits espais de Tunísia, Marroc i Nigèria). En cap de les estructures de poder d'aquests estats s'hi troba presència d'aquest poble. En cap excepte el cas del Níger, on el primer ministre és un tuareg. Cal afegir que en cap d'aquests estats els tuaregs són majoria a la població.

Els tuaregs de Malí i Níger porten dècades de lluita armada en contra dels respectius governs, en demanda de millores econòmiques i autonomia. La llista de revoltes i conflictes s'inicia a partir de la independència d'aquests territoris, el 1960. La primera sublevació tuareg al Malí és del 1962. La llista de pactes polítics trencats, no respectats pels governs de torn, és igual de llarga, així com la repressió violenta dels moviments rebels.
L'estat d'Azaouad, que representa més de la meitat del territori del Malí
En una revolta anterior els tuaregs van crear un Front d'Alliberament de l'Aïr i Azaouad. Aïr és una província del nord del Níger i Azaouad són les províncies de Kidal, Gao i Tombuctu (i una part de la de Mopti) al nord i centre del Malí. Però l'any passat el president del Níger va nomenar un tuareg com a primer ministre i va obrir la porta, així, a la participació dels tuaregs en l'estructura del poder estatal. A Malí la política ha estat una altra i, per això, ara hi ha guerra al Malí i no al Níger.

Conjunció de diversos factors
La caiguda del règim de Gaddafi, l'octubre del 2011, ha estat una altra de les causes ja que milers de tuaregs (molts d'ells fugits després de ser derrotades les revoltes a Malí i Níger) formaven part de l'exèrcit del dictador. Amb el canvi de règim a Trípoli de l'any passat han retornat al Malí, ben armats i ben entrenats. Allí van trobar-se que el 2011 van unir-se el Moviment Nacional de l'Azaouad i el Moviment Tuareg del Nord del Malí creant el Moviment Nacional d'Alliberament de l'Azaouad (MNLA), que el gener d'enguany reiniciava la guerra al nord del Malí.

Una vegada començat el combat, part de l'exèrcit del Malí, format per exrebels tuaregs, va unir-se al MNLA. En poc temps, els tuaregs armats van fer-se amb el control de les zones frontereres amb Algèria, Níger i Mauritània. L'exèrcit del Malí va fugir i desaparèixer del nord del país. Al mes de març, un grup de militars donava un cop d'Estat a Bamako quan faltaven pocs dies per celebrar unes eleccions presidencials democràtiques. La confusió no podia ser més gran i les forces del MNLA, amb el suport dels centenars de guerrillers de l'AQMI (Al Qaida del Magreb Islàmic), instal·lats al nord del Malí i de l'organització salafista tuareg (integristes islàmics) Ansar Dine, van conquerir i ocupar a finals de març les ciutats de Gao i Tombuctu. Els primers dies d'abril van proclamar l'estat d'Azaouad, que representa més de la meitat del territori del Malí.
Azaouad és percebut pels seus veïns com una amenaça potencial. Mauritània tem ser la pròxima víctima del ben entrenat exèrcit tuareg
Un mosaic d'ètnies i grups polítics
En el nou Estat la major part de la població no és tuareg (les ciutats de Tombuctu i Gao tenen majoria de població d'ètnies negres, sobretot, songhais i peuls), com a la resta del Malí. Tant el MNLA com Ansar Dine estan dirigides i formades bàsicament per tuaregs però els seus portaveus asseguren que a les seves files s'hi han sumat nombrosos àrabs i songhais.

No està gens clar quin serà l'equilibri de forces en el nou Estat entre els seus tres components polítics armats. El MNLA és una organització nacionalista i laica, mentre que Ansar Dine, liderat pel tuareg Iyad Ag Ali, és islamista, i l'AQMI, comandat pels àrabs algerians Abuzeid i Ben Mokhtar, també és islamista i lluita per un califat dels musulmans i un Islam pur i dur. Aquests últims, en participar en aquesta lluita, s'han assegurat el seu santuari que des que van ser expulsats d'Algèria tenen en el nord del Malí.

Azaouad és percebut per tots els seus veïns com una amenaça potencial. Mauritània, un Estat dèbil, tem ser la pròxima víctima del ben entrenat i ben armat exèrcit tuareg ja que en temps recents el seu exèrcit ha efectuat incursions armades al nord del Mali atacant campaments de l'AQMI. Malí no disposa de un exèrcit capaç de fer front al dels tuaregs i si vol recuperar el terreny perdut haurà de rebre ajut internacional en forma de diners, entrenament i armes. Níger podria veure's arraossegat a un conflicte que, de moment, resta frenat a casa seva. I Algèria sap que l'AQMI és una organització creada i dirigida per algerians que miren cap a Algèria en el seu camí cap al califat.

Un futur incert
Sols Algèria té capacitat per intervenir eficaçment  en aquella zona però s'ho pensarà molt abans de fer cap passa. Ho farà, peòr, en cas que les potències occidentals no es mouguin, i donada la impotència militar i política dels estats de la regió sols sembla quedar el recurs de crear un exèrcit de dos o tres mil homes format pels estats de l'Àfrica Occidental agrupats en la CEDEAO, que no està gens clar que sigui una força armada operativa.

Una situació ben embolicada, doncs, en què es barregen les aspiracions polítiques i econòmiques d'un poble, els tuaregs, amb l'islamisme terrorista que actua al Sahel i que té ramificacions diverses incloses al nord de Nigèria amb l'organització Boko Haram, connectada amb l'AQMI. Tot plegat en un context d'estats dèbils, governs inestables, subdesenvolupament econòmic i ambicions de control de les grans potències.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat