Indica publicitat
Dijous, 22 de febrer del 2018
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 30 de desembre del 2015 | 12:08
Crònica · Política
Ivan Mambrillas

Gosar equivocar-se

El procés no s'hegemonitza aturant-lo. Diumenge vam comprovar que l'autèntic dilema que divideix (bifurca?) la CUP no és el pueril, i ad hominem, Mas sí, Mas no, sinó: "val la pena de tirar endavant un procés constituent cap a la independència malgrat que el lideri provisòriament el centredreta" contra "no val la pena de tirar-lo endavant fins que no l'hegemonitzi l'esquerra".

El dilema té un enorme calat polític per tal com, a diferència del que sosté un independentisme ingènuament primordialista ("primer la independència i després ja ho veurem"), un estat nou no és sinó la cristal·lització d'una determinada correlació de forces (i febleses) històriques. La democràcia emasculada en què vivim és filla d'una transició tutelada pel feixisme, igual que la democràcia d'una eventual república catalana serà una formalitat buida si l'assemblea que la pareix entronitza la devolució del deute ―posem per cas― com a principi constitucional. Ara bé: supeditar la participació en un procés constituent a la definitiva minorització del centredreta postautonomista suposaria: 1) desatendre el mandat popular tocant a la independència i rebaixar-lo a uns termes estrictament autodeterministes per incorporar una esquerra que podria tornar a fracassar electoralment; 2) assumir que la presidència de Mas predetermina el caràcter social del procés de ruptura, això és, 3) ignorar el vertader pes relatiu de CDC en l'heteròclit Junts pel Sí, formació en què el liberalisme està significativament contrabalançat per elements socialdemòcrates (d'ERC i ex PSC) i 4) ignorar que una acció nacionalment emancipadora crea les condicions de possibilitat perquè l'esquerra assalti l'hegemonia política.

Diumenge no vam assistir a cap "esperpent", sinó a un espectable bellíssim (política pura), bé que de conseqüències exasperants. Ara ha de gosar equivocar-se: tornar a abraçar Mas sense saber qui de tots dos urpeja"



En el Principat del 2016, fer política autodeterminista només pot voler dir fer-ne d'independentista. El cicle de confrontació amb l'estat que obriria la investidura d'Artur Mas com a president significaria un oferiment constant a Catalunya Sí Que Es Pot per omplir de contingut el seu autodeterminisme verbal. En la unilateralitat sobiranista que preveu la proposta de Junts pel Sí a la CUP podria haver-hi doncs la clau per sumar al procés l'esquerra postpsuquera i podemita (i pro Colau), bé que al preu d'enfrontar-la a una successió de disjuntives poc amables: si el Parlament desoís la sentència del TC que impedeix escalfar les llars dels qui no poden pagar la calefacció, ¿s'atreviria l'esquerra autodeterminista de CSQEP a trair-se doblement a fi de respectar els tempos del regeneracionisme espanyol.



La CUP ha de gosar equivocar-se. Probablement no hi ha al món cap organització que pugui suportar una decisió política amb tant bagatge deliberatiu com, tocant a la investidura de Mas, acumula la CUP ―diumenge no vam assistir a cap "esperpent", sinó a un espectable bellíssim (política pura), bé que de conseqüències exasperants. Ara ha de gosar equivocar-se: tornar a abraçar Mas sense saber qui de tots dos urpeja.   









Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat