Indica publicitat
Dijous, 27 de febrer del 2020
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 15 de juny del 2015 | 17:49
Crònica · Política

Ha guanyat l'aparell d'en Duran?

És més que evident que Josep Antoni Duran i Lleida i el seu entorn han rebut el més fort vot de càstig des que Duran va començar a dirigir el partit fa més de 30 anys. Duran, i el seu escuder Espadaler, ho tenien tot per guanyar: les llistes, l'aparell burocràtic del partit, centenars de militants col·locats a l'administració (la menjadora té molta força), etc.

I a més, sense contemplacions, s'ha pressionat els militants a l'entrada dels col·legis electorals amb una exhibició dels dirigents propers a Duran i Lleida que controlaven tot i tothom. Amb aquesta maquinària ben greixada el resultat ha estat guanyar per la mínima: poc més de 100 vots. 

Aquest seria un resultat mínimament acceptable en un partit sense lideratges indiscutibles i eterns, i amb una organització de partit no basada, en gran part, en el clientelisme ("jo voto qui m'ha col·locat"). Però seguint la lògica d'UDC, allò que hauria estat normal és una victòria "a la búlgara" de Duran i Lleida i del seu escuder.

Però ai las! Com és possible que gent tan moderada com la que suposadament forma part de la nostra democràcia cristiana, a pesar de tots els pals a les rodes, aconsegueixi un resultat tan i tan ajustat? Per què una bona part dels dirigents i personalitats històriques s'han sublevat democràticament en contra de l'aparell?
UDC ha demostrat que ja no és Duran i Lleida"
I és que Duran, que té una intel·ligència privilegiada i una gran habilitat, no ha entès el canvi dels temps. Ja no és hora de lideratges indiscutibles, històrics i irrebatibles. La gent i sobretot les noves generacions han dit prou. I a tots ells s'hi han afegit els històrics del partit que volen mantenir les essències d'Unió i volen fugir, alhora, de ser l'aparell dels poderosos i els lobbies.

Duran i els seus tenien preparada la rereguarda: Construïm. I tot feia preveure que marxarien i deixarien les sigles històriques d'UDC als històrics del partit i als renovadors independentistes que volen col·locar aquest partit al costat de la majoria social sobiranista del país. 
UDC ha de deixar d'ésser la titella obstruccionista del procés d'emancipació nacional"
Però els primers signes del patètic Espadaler sembla que no van en aquesta direcció, i sembla que aquest vol comandar el partit a l'estil Duran i basant-se en la pírrica victòria obtinguda, sense adonar-se'n del canvi dels temps i de la societat.

UDC ha demostrat que ja no és Duran i Lleida i, si aquest no vol ser escombrat, o se'n va a Construïm o canvia i deixa de representar els lobbies i els poderosos, cosa difícil després de més de 30 anys.

UDC ha fet  un gran canvi, ja és un partit plural, partit pel mig quant a estratègia de futur. I això obliga a una gran catarsi: a fer neteja de les maneres de fer i a donar pas al sector sobiranista que, junt amb el sector oficial que resti, ha de redreçar el partit. Un partit que ha de deixar d'ésser la titella obstruccionista del procés d'emancipació nacional.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat