Indica publicitat
Dilluns, 21 de maig del 2018
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 14 de gener del 2016 | 09:50
Crònica · Política
Ivan Mambrillas

Rabell

Si la ideologia dominant en l'esquerra radical catalana degués molt menys al PSUC i molt més al PSAN, potser la pregunta estrella de la campanya no hauria estat "senyor Baños, en cas que JxSí no obtingui majoria absoluta, ¿la CUP farà president Artur Mas?",

sinó, tot altrament, "senyor Rabell, en cas que Pablo Iglesias no obtingui majoria absoluta i no puguem, doncs, celebrar un referèndum, ¿col·laborarà CSQEP amb la resta de l'autodeterminisme català, o bé s'alinearà amb el bloc dels post i protofeixistes?". Si la capacitat d'imposar els marcs cognitius de l'esquerra transformadora hagués pertangut, històricament, no pas als qui s'han inhibit en una revolució democràtica, sinó als qui l'han promogut i radicalitzat, en lloc d'una CUP enfrontada a l'espuri dilema Mas o revolució potser hauríem vist una ICV i un Podem obligats a escollir, tot al llarg de la campanya, entre procés o reacció.

 

La CUP ha hagut doncs d'interpretar el moment històric en uns termes polítics parcialment impropis (sempre sostindrem que la incompatibilitat absoluta entre el lideratge de Mas i qualsevol procés constituent que mereixi d'ésser emprès no és una proposició genuïnament cupaire, sinó que té l'origen en l'argumentari d'una ICV a qui urgia un pretext per despenjar-se del procés), i la conseqüència inesperada, i exasperantment diferida, d'aquest autodescentrament ha estat la defenestració d'Artur Mas. A l'espera de saber en quina mesura un tal èxit serà políticament onerós per a l'esquerra independentista (pèrdua d'autonomia o castració parlamentària?), i en plena celebració, encara, de l'acord que ha fet Puigdemont president, no podem tanmateix estar-nos de pensar en Lluís Rabell: en el temps que li costarà d'adonar-se que el vell talp de la revolució també pot sortir al seu país. Perquè és a l'univers polític que Rabell representa ―a la seua preponderància, dèiem, en l'imaginari de l'esquerra catalana, i a la necessitat d'incorporar-lo al sobiranisme― que cal atribuir, vulgues que no, la històrica marrada.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat