Indica publicitat
Dilluns, 21 d'octubre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 13 de maig del 2015 | 17:17
Crònica · Política

Wert, la darrera empenta al sobiranisme

Jose Ignacio Wert ha decidit aquesta setmana que no accepta més l'Estat de les autonomies, el mateix Estat que va acordar derivar les competències en ensenyament a les comunidades autónomas. Al més pur estil castizo, ha agafat el bou per les banyes i s'ha torejat els acords nascuts de la vella trampa de la transició en afirmar que el castellà viu la mateixa situació a Catalunya que el català durant el franquisme.

M. Folch · Wert, conegut per les seves patinades al Congrés --micròfon a la mà-- i per quedar-se, després, tan ample, ha tornat aquesta setmana a posar-se els patins sense casc ni genolleres en una sessió de control parlamentària. El ministre d'educació espanyol, barrejant impulsos preconstitucionals, somnis humits i xerrameca precoç, ha tornat a fer una empenta al sobiranisme català, aquest cop a nivell absolutament transversal, donada la magnitud de la tragèdia verbal wertiana.

Wert ha donat a conèixer les seves intencions: en afirmar que el castellà viu la mateixa situació a Catalunya que el català durant el franquisme ha volgut no només sentenciar una guerra oberta contra un model d'escola catalana acordat fa més de 30 anys de manera democràtica. Més enllà: ha volgut no només minoritzar la llengua pròpia a Catalunya. Més encara: ha volgut destrossar les competències de la Generalitat de Catalunya en matèria d'ensenyament.
Wert ha representat avui la darrera de les manifestacions 'xulopiscinaires' de l'Estat"
Wert ha representat avui la darrera de les manifestacions xulopiscinaires de l'Estat, un masclealfisme espanyolista d'objectiu múltiple: finiquitar l'Estat de les autonomies per a teledirigir qualsevol decisió en matèria educativa de Catalunya des de més de 500 quilòmetres de la Generalitat, des del control remot de la seva mateixa poltrona de ministro. I tot això desterrant el català de les aules i carregant-se d'una tirada la immersió i la cohesió social. "Ja n'hi ha prou que els catalans decideixin per ells mateixos!" Ves quina mania ens ha agafat a tots.

Però esclar, a l'hora de les rèpliques i respostes al Congrés, no es poden permetre argumentacions fora mesura. ¿Què són, al cap a la fi, un parell d'insults a un país sencer i a anys i anys d'història de lluita i repressió? Señor Tarda, no se altere. Què són simplement milers i milers de represaliats, torturats i jutjats per l'ús del català durant el franquisme? L'episodi del diputat d'ERC, Joan Tardà, al Congrés --anecdòtic, si més no-- ha acabat amb l'expulsió del mateix Tardà després d'uns quants crits d'atenció. No han deixat ni el dret a respondre en castellà, la seva llengua. Però ai, sempre podria ser pitjor: tots sabem que l'expulsió de Tardà hauria estat automàtica si l'hagués feta en català.

Wert, atiant de nou el sobiranisme català, ho ha deixat clar: prou comèdia, o independència o submissió.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat