Indica publicitat
Dimecres, 25 de novembre del 2020
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 30 d'octubre del 2013 | 18:06
Crònica · Seguretat

Austeritat asimètrica: 0 Mossos i 1.500 soldats espanyols

Una de les característiques de les polítiques d'austeritat imposades de Madrid estant és llur naturalesa asimètrica i discriminatòria envers Catalunya. Quan toca retallar, els catalans sempre som els primers a la llista, malgrat unes aportacions netes a Espanya equivalents a més del 8,5% del nostre PIB, tot un rècord mundial.

El darrer exemple el tenim en la notícia de que el Ministeri de Defensa espanyol ha adjudicat 1.500 places per a soldats i mariners professionals. Sembla ser que per a això sí que hi ha diners, diners catalans. Per a formar noves promocions de Mossos no n'hi ha.

Casualitat? Deixant de banda per un moment aquesta enèsima confirmació de la naturalesa depredadora de l'estat espanyol, l'equivalent moral a una organització mafiosa, centrem-nos en les implicacions per al nostre país d'un altre dels aspectes de la notícia: solament dos dels candidats (una mexicana i un colombià) no són espanyols.

La pregunta obligada és: quin és l'impacte potencial d'aquest canvi en la composició de la tropa professional espanyola en comparació a fa uns anys? Parlem de l'impacte en cas d'una intervenció armada a Catalunya, un escenari per desgràcia perfectament realista, doncs la màfia sovint reacciona de forma violenta quan els botiguers diuen que volen deixar de mantenir-la.
Veiem un cop més com Madrid no retalla, ans obliga Catalunya a retallar"
Aquesta pregunta la podem subdividir en dues: en primer lloc, un soldat d'origen espanyol, estaria més disposat a cometre crims de guerra a Catalunya que un d'origen llatinoamericà? A matar i morir en una guerra colonial? La segona: l'impacte internacional d'una intervenció d'aquesta mena seria major o menor?

En relació a la primera, en teoria un espanyol hauria d'estar més motivat a l'hora d'emprar la força per a mantenir la colònia catalana sota el jou de Madrid. Ara, atenció a un factor molt important, aquest increment en el percentatge de candidats espanyols sembla obeir a la crisi econòmica. Podria indicar un perfil de soldat a la recerca d'una feina i un sou estable, no necessàriament amic d'aventures i que podria perdre fàcilment la motivació si la intervenció es compliqués. Podria ser que un percentatge d'aquests soldats s'haguessin allistat no motivats per la manca de recursos ans pel clima pre-bèlic imperant, en resposta a una voluntat de lluitar amb les armes a la mà per Espanya?

De moment no sembla ser el cas, però és una qüestió a seguir. Pel que fa a la segona, una de les tasques obligades de la diplomàcia catalana és deixar clar davant dels governs llatinoamericans que hi ha un alt risc que els seus ciutadans siguin enviats a combatre a Catalunya. Per interès nacional lògic i coherència haurien de moure fitxa per a evitar-ho, però malgrat que això no es pot garantir si més no que no puguin mai dir que el moviment els agafa per sorpresa. En aquest sentit cal celebrar dues fites. En primer lloc, que fa un any Help Catalonia llancés la seva plana en castellà (compte de Twitter @AyudaCat). En segon, que els catalans de Sudamèrica hagin creat recentment una agència de notícies en castellà (podeu accedir a la web clicant aquí).

Poc a poc anem contrarestant la propaganda espanyola. Potser podríem esperar que aquests soldats sudamericans estiguessin menys motivats a l'hora de cometre crims de guerra, tot i que aquesta mena d'afirmacions sempre s'han de prendre amb un punt de precaució. En tot cas, si intervenen a Catalunya interessa, i aquí els Casals Catalans a Sudamèrica hi tindrien un paper clau, fer arribar a les opinions públiques de llurs països d'origen què està passant. Que en baixi el nombre podria suposar menys marge per a jugar aquesta carta.

En resum, veiem un cop més com Madrid no retalla, ans obliga Catalunya a retallar. Pel que fa a la composició d'aquesta nova promoció de soldats i mariners professionals espanyols, sorgeixen diverses preguntes, derivades de la seva diferent composició nacional en comparació amb anteriors fornades. Atès que el Govern Espanyol es nega a descartar l'ús de la força, és obligat, de Catalunya estant, observar amb molta cura aquestes qüestions.



Àlex Calvo
expert en seguretat i defensa a Àsia, és actualment catedràtic convidat a la Universitat de Nagoya (Japó)

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat