Indica publicitat
Dimecres, 8 d'abril del 2020
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 25 de gener del 2016 | 13:24
Crònica · Seguretat
Miquel Sellarès
President del Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya

Model policial o Regne de Taifes

Aquests últims dies s'han produït dos actes que incideixen en la necessitat de debatre i estudiar en profunditat si el model policial actual basat en dos cossos policials (Mossos i Policies Locals) és el que necessita una societat canviant i en procés de transició nacional.

Fa uns dies, l'exconsellera d'Interior Montserrat Tura i l'exdiputat David Fernández van protagonitzar un cara a cara sobre democràcia i seguretat a Badalona, on el model policial heretat de l'alcalde Albiol es presentava com un fet autoritari i aïllat de la normal actuació de la majoria de policies locals.

El CEEC es pregunta si no és l'hora de posar-hi un cert ordre i de complir la Llei de la Policia de Catalunya, que hauria de ser igual per a Mossos i Policies Locals"

Dies després, a Girona, se celebrà la diada de la Policia Municipal de Girona, amb la presència del president Puigdemont i el conseller d'Interior Jordi Jané, a més de l'afable comissari  en cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i el cap de la Policia Municipal de Girona, Josep Palouzié, molt conegut per l'eixam de medalles militars que llueix.

Després d'escoltar les intervencions, tant a Badalona com a Girona, molts dels assistents, membres dels cossos policials catalans, es preguntaven: quin és el model policial català? No havia acordat el Parlament de Catalunya que la Policia de Catalunya era la que depenia de les institucions nacionals de Catalunya, ajuntaments i Generalitat? És a dir, Mossos i Policies Locals, formats a la mateixa acadèmia, i esperem que algun dia, amb un comandament unificat.

Perquè el que evidencia l'actual model és que hi ha un cos policial, els Mossos d'Esquadra, que amb més o menys encert actua d'una manera coordinada i estructurada sota un comandament central, i també es posa a disposició del comandament polític local, que són els alcaldes, i el comandament màxim, que és el conseller d'Interior.

Però a les policies locals es produeix un veritable "regne de taifes". Cada municipi té el seu estil, les seves maneres de fer, i el cap de la policia local es comporta com un comandament suprem, sigui una policia amb una desena d'efectius o amb centenars. Cada policia local, tot i tenir uniformitat estandarditzada i uns equipaments segons les possibilitats però també estandarditzats, actua per lliure: en certes poblacions i ciutats, actuen coordinats amb els Mossos, i en d'altres obvien els Mossos, coordinant-se amb la Policia Nacional o la Guardia Civil. A més, algunes policies locals s'han transformat en la base informativa del CNI.

El CEEC es pregunta si no és l'hora de posar-hi un cert ordre i de complir la Llei de la Policia de Catalunya, que hauria de ser igual per a Mossos i Policies Locals, i que el Departament d'Interior assumís tota la responsabilitat de les Policies Locals, deixant el comandament  polític en cada alcalde, naturalment, però evitant els "regnes de taifes" i l'aigualiment del model policial català.

Més endavant, i quan el Procés català es consolidi, caldrà un reciclatge integral de Mossos i Policies Locals, que hauran de ser en un futur la nostra Policia Nacional.

No es pot permetre, com el cas de Badalona en l'etapa de l'alcalde Albiol, o ara en diferents ajuntaments governats per l'esquerra, que cada policia local actuï segons les directrius polítiques de cada equip de Govern i les seves idees polítiques. La Policia de Catalunya no pot ser diferent en cada indret del país. Cal obrir un gran debat.



Miquel Sellarès

President CEEC (Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya)

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat