Indica publicitat
Dimarts, 25 de de gener del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 26 de de febrer del 2010 | 13:30
Crònica · Societat civil

Una crisi sense solucions a la vista

Si un francès, un sudafricà o un japonès -per dir tres nacionalitats ben diferents a l'atzar- s'hagués assegut dimecres a la tribuna de convidats del Parlament de ben segur que no hagués entès res. El primer que hauria pensat, segurament, és que com és que la cambra legislativa catalana discutia mesures sobre les quals no té cap capacitat de decisió. Som un país que vol però a vegades no pot i a vegades no sap com, però per desgràcia no té grans eines per combatre la crisi.

La segona gran sorpresa que s'hagués endut un visitant aliè als nostres problemes del debat monogràfic sobre la crisi és perquè dues persones -Mas i Montilla-, amb suposada bona voluntat per col·laborar, no van arribar a res més que un acord de mínims. El to va ser molt diferent que el Congrés de Diputats, però el resultat va ser el mateix: cap acord tangible. I és que a diferència de Zapatero, Montilla va escoltar a Mas -fins i tot va rebatre-li algun argument-, però igual que el seu homòleg espanyol va ser incapaç d'actuar amb la magnanimitat que exigeix el seu càrrec en temps tant difícils com els actuals.

Però el nivell de vol gallinaci del debat potser no seria la pitjor sorpresa que s'enduria el nostre protagonista estranger si s'hagués passejat per Barcelona durant la setmana i hagués llegit els diaris del país. Als carrers de la capital s'hagués trobat uns sindicats protestant per una crisi sense identificar-ne cap culpable. O, encara pitjor, sense haver fet cap reflexió sobre quin ha estat el seu paper en els darrers anys i quina responsabilitat tenen en la crisi que tots plegats patim. La retòrica de l'empresari explotador ja no és un argument vàlid perquè la baixa productivitat dels treballadors també és, en part, imputable a unes estructures ancorades encara en la dialèctica capitalisme-comunisme.

I les sorpreses no s'acabarien aquí perquè si examinés el paper que en tot plegat estan tenint les organitzacions empresarials també veuria que és força galdós. Unes organitzacions que han preferit la comoditat de viure a l'ala del poder polític -d'aquí i d'allà- i que, en un moment com l'actual de risc de fallada de les institucions, són incapaços de liderar cap reacció que contribueixi a sortir del pou.

I és que la crisi econòmica ha posat de relleu allò que ja venia denunciant el president Pujol des de fa anys. "Ens mirem al mirall i no ens agradem", deia l'expresident. Doncs sí, president, i algú hi hauria de posar remei aviat.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat