Indica publicitat
Dilluns, 29 de de novembre del 2021
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 31 de de gener del 2011 | 15:13
Crònica · Unió europea

Vint anys de la resolució a favor del català a Europa

Aquests dies ha fet vint anys de la publicació en el Diari Oficial de les Comunitats Europees de la resolució aprovada pel Parlament Europeu, relativa al reconeixement de les llengües no oficials, especialment referenciada al català. La proposta fou presentada pels diputats al Parlament Europeu, catalans i balears, i qui li va donar el suport i en va facilitar el camí cap a la Comissió Europea fou la llavors eurodiputada i ara vicepresidenta de la Comissió Europea, Viviane Reding, que més endavant va rebre la Creu de Sant Jordi degut a aquesta iniciativa.

En concret, la resolució contenia literalment que el català és una "llengua mil·lenària parlada per més de deu milions d'europeus" i reclamava la publicació dels "tractats i els textos bàsics de la UE en català, l'ús d'aquesta llengua en la divulgació d'informació relativa a les institucions europees en tots els mitjans, la inclusió del català en els programes de la Comissió de foment de l'aprenentatge de llengües i l'ús del català en les comunicacions orals i escrits fetes per les oficines de la Comissió a Catalunya i Balears".

Sabem que durant anys no va tenir concreció real aquesta resolució, fins que el 2006 el govern espanyol, per la pressió i insistència de diferents estaments de Catalunya, va presentar a la Comissió Europea unes propostes que faciliten l'ús de les llengües oficials a l'estat espanyol, entre elles naturalment el català, en les diferents institucions de la UE. La realitat, però, és que la utilització d'aquesta possibilitat ha sigut més aviat minsa i, actualment, fins i tot el Secretari d'Estat per a la UE ha reconegut que el sistema està aturat per falta de pressupost i, òbviament, també per manca de voluntat política.

I és que una cosa són les necessitats del moment en què es va fer, centrades en els suports polítics, i una altra de molt diferent és la voluntat d'exigir els acords. Així les coses, el millor que podem fer els catalans a favor de la nostra llengua és parlar-la habitualment, no claudicar, i seguir sent exigents en la seva utilització i valoració en àmbits internacionals, però també a casa nostra.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat