Indica publicitat
Dimarts, 22 d'octubre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 22 de gener del 2015 | 16:43
Entrevista · Afers religiosos
Joan B. Culla
Historiador

"Hi ha persones a Europa que viuen com si estiguessin a l'Atlas"

Tribuna.cat ha entrevistat en exclusiva Joan B. Culla (Barcelona, 1952), historiador i analista. Coneixedor de la realitat internacional, intel·lectual catalanista, es defineix com una persona d'unes poques conviccions però constants. El seu nom va aparèixer per primer cop en un diari l'any 1967. Encara no havia fet setze anys. En una carta al director, protestava per l'enfocament de TVE en el conflicte àrab-israelià.

Pep Martí · Amb un punt de timidesa, no sembla perseguir la polèmica, però en el fons li agrada que alguna de les seves opinions incomodin. Conversem amb ell sobre els fets sagnants de París.

- Encara estem impactats pels atemptats de París. Alain Touraine ha sentenciat que "han assassinat Voltaire". Umberto Eco ha parlat de l'Estat Islàmic com d'un nou nazisme. Ho comparteix?
- M'alegra que figures així diguin això perquè si ho diem altres, ens podrien acusar d'islamofòbia. És evident que gihadisme i nazisme són fenòmens diferents. Però en darrer terme, són moviments totalitaris que pretenen imposar per la força el seu model de vida a milions de persones.

- Estem davant d'un problema, bàsicament, de seguretat?
- En la seva forma més extrema, sí. Però és clar, té un rerefons. No és assimilable al que foren les Brigades Roges o la Baader-Meinhof, que eren sectes ideològiques sense coixí social. En el cas del gihadisme ens trobem a Europa amb grans comunitats de musulmans que ni de lluny combreguen amb la violència, però tenen en el seu si segments que els veuen amb simpatia. Hem vist com a França hi ha hagut estudiants que han rebutjat fer un minut de silenci. Aquest component de comprensió fa que no sigui només un problema d'ordre públic. Ara, per molt que es faci a l'escola, si molts nois, en el seu barri, a casa seva, a la seva escala, escolten uns missatges molt diferents als que senten a l'escola, acabarà guanyant l'ambient que viuen a casa.
L'Islam, com abans el Cristianisme, és encara una religió totalitzant"
- Per què creu que ha estat tan difícil la integració en la societat europea?
- Aquesta pregunta és clau. L'Islam avui, com el Cristianisme fa uns segles, és una religió totalitzant. Com totes. No dic totalitària, eh. Totalitzant. No ha viscut una reforma protestant, ni una Il·lustració. Vol marcar la vida dels creients en el vestir, en el menjar, en la vida privada. D'altra banda, la immigració d'origen musulmà ha estat nombrosa i les comunitats han esdevingut uns guetos. A Europa, a Brussel·les, a Terrassa i a Londres hi ha persones que viuen com si estiguessin a l'Atlas profund o al Pakistan. Hi ha un altre factor. L'islamisme té la idea que tots els musulmans, si més no els àrabs, formen una sola nació. Què porta a una persona, nascuda a França, de família originària del Mali, negre, a considerar que ha d'atacar una botiga on hi ha jueus, en nom dels palestins?

I com veu el model d'integració a Catalunya? S'estan fent bé les coses?
- No conec cap país del món que tingui un model d'integració de cara a les comunitats musulmanes que funcioni del tot. Una cosa és certa: aquí estem millor que a França, però no sé si és perquè ho fem millor o perquè el percentatge és menor i més recent. Hi ha casos positius com el d'algunes persones que han excel•lit en el camp literari. La situació a Catalunya no presenta un quadre dramàtic, però cal que ens esforcem i no caiguem en l'autocomplaença.
Hi ha defensors i defensors d'Israel. Quan jo ja defensava aquesta causa, l'avui prosionista Aznar era falangista"
- Però a l'Islam també hi ha corrents modernistes.
- Sí, per descomptat, però crec que ni són ni seran a curt termini hegemòniques.

- Hi ha hagut també molts règims en països musulmans que eren clarament laics.
- Sí, però han acabat malament perquè han estat intents d'injertar ideologies occidentals. Normalment, per la força, i no han arrelat en les capes més profundes. Potser el cas més reeixit ha estat el d'Ataturk a Turquia. Jo crec que si avui aixequés el cap, se suïcidaria.

- Què n'opina de les declaracions del primer ministre israelià sobre el retorn dels jueus francesos a Israel?
- El sionisme sempre ha propugnat com a idea central el que ells diuen el reagrupament dels exiliats. Que tots els jueus puguin tornar a casa. No és una sortida de Netanyahu. Una altra cosa és que quan hi ha un esdeveniment com aquest, des d'Israel es llança la xarxa. En el cas de França, a més, d'on procedeix la majoria de jueus francesos? Del nord d'Àfrica. Per ells, Israel no és una terra estranya pel que fa a formes de vida, clima, gastronomia… No vénen de Varsòvia.
No conec cap model d'integració de les comunitats musulmanes que funcioni del tot"
-El 17 de març hi ha eleccions a Israel. Creu que el triomf del laborista Isaac Herzog podria ser un gir positiu?
- Un govern de centre esquerra podria fer menys complicada la situació pel que fa a la negociació amb els palestins. Però pensem que la política israeliana és enrevessada, amb molts eixos: dreta/esquerra, laics/religiosos, occidentals/orientals… Amb un parlament de 120 escons, hi ha més de deu o dotze formacions. Qui guanyi ho farà amb 24-25 escons.

-No creu que la causa d'Israel a vegades fa de mal defensar? Ho dic per alguns dels seus defensors.
- Fa uns anys, a Madrid, vaig recollir un premi per la meva defensa de la causa d'Israel. Hi havia diversos guardonats. Un d'ells era José María Aznar… Però jo sempre dic que Israel no està sobrat de defensors i, per tant, no pot reservar el dret d'admissió. La meva primera intervenció en un mitjà va ser a finals dels seixanta. Tenia setze anys i vaig enviar una carta a "El Noticiero" criticant la informació de TVE sobre la Guerra dels Sis Dies, perquè el franquisme era antiisraelià. Hi ha defensors i defensors d'Israel. Quan jo ja defensava aquesta casusa, l'avui prosionista Aznar era falangista.

Pep Martí

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat