Indica publicitat
Diumenge, 27 de setembre del 2020
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 29 de novembre del 2011 | 18:20
Entrevista · Euskal Herria
Arnaldo Otegi
Exportaveu de Batasuna

Otegi: "Si Rajoy té voluntat, la majoria absoluta del PP pot ser un avantatge per avançar en el procés"

Jorge Sainz a Diario basco .- Arnaldo Otegi accedeix a ser entrevistat per aquest diari a través d'un qüestionari previ que ha respost des de la presó de Logronyo.

Izaronews · En la seva primera entrevista després de la fi definitiva de la violència d'ETA, el líder de l'esquerra abertzale, que porta pres des del 13 de octubre de 2009 pel cas Bateragune (reconstrucció de la il·legalitzada Batasuna), estén la mà al pròxim president, Mariano Rajoy, i assegura que l'esquerra abertzale serà responsable en la qüestió de les víctimes.

Com es va assabentar del cessament definitiu de la violència d'ETA? En qui va pensar en aquell moment?
Vaig pensar en primer lloc en aquells sectors instal·lats en els aparells de l'Estat que van voler impedir amb el nostre empresonament i condemna que aquest comunicat arribés. Em vaig alegrar del seu fracàs. Vaig voler recordar després a tots aquells càrrecs electes, empresaris, als que l'activitat armada d'ETA impedia desenvolupar una vida normalitzada i em vaig alegrar per ells i les seves famílies. Finalment vaig pensar en totes les persones que no podran gaudir d'aquest nou temps. La seva memòria ha de servir perquè mai més es dirimeixin les nostres diferències polítiques mitjançant la utilització de la violència en la nostra vella Euskal Herria.

Els ha costat molt portar el 'transatlàntic', com vostè ho va denominar, a port? Amb quants tires i arronses interns? En la seva entrevista, ETA reconeix que el procés va provocar ferides.
Molts anys, molta feina i molta paciència. La nostra proposta plantejava sense embuts la superació definitiva del cicle polític-militar i que la defensa del projecte independentista es desenvolupés segons una estratègia exclusivament pacífica i democràtica. Érem molt conscients que la nostra posició en el debat no havia de deixar marge cap a falsos acords sobre estratègies ambigües que podien evitar tensions internes, però que no es corresponien amb l'exercici de responsabilitat que teníem amb el nostre poble. Efectivament, hi va haver tensions (el preocupant hauria estat que no n'hi hagués hagut), però al final hem arribat a un grau tal de cohesió interna que ens ha de fer sentir molt orgullosos.
Menteixen deliberadament: em consta que no existeix el risc d'escisió d'ETA
Amb la seva compareixença per escrit en plena campanya, ETA va rendir comptes en clau interna per oficialitzar el seu comiat i afavorir les opcions electorals d'Amaiur?
Pensar que ETA pren una decisió d'aquest calat perquè ha tingut en compte un càlcul electoral només és propi d'aquells que se sentien còmodes en la situació anterior o només mesuren les potencialitats d'una conjuntura plena d'oportunitats en termes electorals.

Hi ha risc d'escissió en l'organització, com han suggerit el Govern francès i altres veus, fins i tot dins del nacionalisme?
Els qui adverteixen de tal risc són els més interessats que es produeixi una fractura interna en l'esquerra abertzale. Menteixen deliberadament: em consta que no existeix el risc que vostè esmenta.

Per què va dir que era "immadur" que ETA decreti ja la seva dissolució? Implica això, directament, un final condicionat?
Jo no vaig dir que era immadur demanar la dissolució d'ETA, el que dic, i reafirmo que reflecteix una actitud immadura, és anar alterant les regles del joc a conveniència. M'explico: primer no hi havia "res de nou" en les nostres propostes, després si hi havia quelcom era insuficient, després la treva no valia si no s'anunciava el cessament definitiu i quan aquest es produeix, busquem una altra condició. Dit això, és evident que el desarmament i el desmantellament de les estructures militars d'ETA han d'estar en l'agenda de solucions.

I persisteixen veus crítiques dins de l'esquerra abertzale? En aquest cas, representarien algun risc d'involució?
No hi ha cap risc d'involució en les decisions que hem adoptat. Els que la desitgen ferventment no estan precisament a l'esquerra abertzale, sinó en els sectors polítics, judicials, mediàtics i militars que porten l'agenda de la repressió perquè aquesta involució es produeixi. Cregui'm, no ho aconseguiran.
Reconèixer el dolor causat no és un símptoma de debilitat, sinó de fortalesa
A la llum de la destrossa provocada per tants anys de violència i de l'aposta de l'esquerra abertzale per vies només polítiques, ha servit per alguna cosa la lluita armada?
L'experiència m'ha demostrat que també de vegades els gestos i les paraules generen dolor, humiliació i patiment. No esperi de les meves paraules que fereixin la sensibilitat de cap de les parts. Les meves paraules només estaran destinades a reconèixer el patiment de tots i intentar reparar-lo.

Víctimes
Ha de demanar ETA perdó a les seves víctimes, com l'IRA? Es produirà una declaració en aquest sentit?
No ens hem de deixar arrossegar per la urgència o l'ansietat en un tema tan delicat. El lamentable espectacle ofert pels partits anomenats democràtics al voltant del Dia de la Memòria és l'exemple. Crec sincerament que, com l'IRA, també ETA reconeixerà el dolor causat, en el temps i termes que ella decideixi. Al mateix temps deixo una pregunta en l'aire: reconeixerà l'Estat, com va fer el Govern britànic, el dolor causat per les seves diferents estratègies? La meva opinió personal és que reconèixer el dolor causat no és un símptoma de debilitat, sinó de fortalesa. Tots hauríem de entendre-ho així.

Per quan, i en quins termes, hi haurà un nou gest qualitatiu de l'esquerra abertzale cap a les víctimes d'ETA?
Comprendrà que jo no pugui avançar-li ni els temps, ni els continguts sobre els gestos que calgui fer amb les víctimes d'ETA. En qualsevol cas, li asseguro que estarem a l'altura del que ens demana la nostra consciència revolucionària, el nostre poble i la comunitat internacional.
Entenc que els nostres actes de solidaritat amb els presos poden produir sensacions de desassossec a les víctimes d'ETA
Pot caminar Euskadi cap a una convivència veritablement conciliada sense una relectura ètica per part de l'esquerra abertzale del sofriment causat?
L'esquerra abertzale és conscient de la responsabilitat que arrossega en aquest terreny. Així que no tingui cap dubte que serem coherents en el terreny dels compromisos adquirits en la Declaració de Gernika pel que fa al reconeixement i reparació de totes les víctimes. Per això, tots hem d'entendre que algunes de les nostres paraules o gestos poden originar sentiments de dolor en unes víctimes o en altres. Per exemple, jo entenc que els nostres actes de solidaritat pública amb els presos poden produir sensacions de desassossec a les víctimes d'ETA. Així mateix, per exemple, s'ha d'entendre que sentències com les que absolen als guàrdies civils en el cas Portu-Sarasola o declaracions en termes de vencedors i vençuts també generen sentiments de dolor i humiliació entre nosaltres. Només demano que siguem tots prou responsables per intentar evitar aquest tipus de sentiments amb les nostres paraules o actes.

El final de l'organització ha posat sobre la taula el relat del que han significat tants anys de terrorisme. Aquest relat ha de deixar clara la inutilitat de tota violència, inclosa la d'ETA?
El relat, el que posa en evidència és que ETA i l'esquerra abertzale han decidit unilateralment i independentment de quina sigui l'actitud de l'Estat renunciar a utilitzar la violència armada com a instrument per a la consecució d'objectius polítics. Particularment em sento molt satisfet d'haver contribuït juntament amb Sonia (Jacinto), Miren (Zabaleta), Arkaitz (Rodríguez), Rafa (Díez Usabiaga)-empresonats pel cas Bateragune- a que aquesta decisió històrica s'hagi pres.

Quin és el full de ruta, l'ordre de prioritats de l'esquerra abertzale a partir d'ara?
Si es refereix a la resolució del conflicte, el full de ruta ve marcat per la Conferència Internacional de Donostia i la Declaració de Gernika. S'han de produir gestos (presos malalts, legalització Sortu, doctrina Parot). En termes polítics, la nostra prioritat ha de ser la de seguir consolidant una aliança nacional que aspiri a articular majories a Euskal Herria, i un projecte d'Estat des de l'esquerra.

L'estratègia penitenciària es dilucida en el terreny de la política d'Estat, cal que l'esquerra abertzale assumeixi la interlocució en aquesta matèria en comptes d'ETA?
Aquest tema només pot ser abordat i resolt de manera integral i definitiva en el marc del desmantellament i desarmament definitiu d'ETA, i el més eficaç és que sigui abordat en l'espai per al diàleg reservat als Governs i ETA.
La reintegració en la societat dels presos bascos no serà mai un problema
Com pot reinserir en la societat un col·lectiu de 700 presos? Estan disposats a mesures individualitzades, ja que el PP, el PSOE i la majoria dels partits rebutgen l'amnistia?
El col·lectiu de presos bascos està format per persones en gran mesura d'un alt nivell de qualificació professional i universitària, amb un arrelament social evident i que, a més, gaudeixen de la simpatia d'una bona part de la població basca. Així que la reintegració en la societat no serà mai un problema. Jo defenso la necessitat de l'amnistia, però no faig de les paraules tòtems, l'important és buidar les presons i l'exili. Mesures col·lectives o individuals? Les decisions del EPPK seran sempre col·lectives encara que la seva materialització es farà a vegades de manera individual.

Confien que un cop passat el període electoral el PP avançarà per posar fi a la dispersió?
Em preocupen les declaracions dels portaveus del PP. La meva confiança té com a únic destinatari el poble basc, la comunitat internacional i els agents interessats en avançar el procés de pau. Entre tots hem d'evitar que el PP mantingui posicions de provocació o d'immobilisme respecte al procés de pau.

Com ha de realitzar ETA el desarmament? I què cal fer amb els seus integrants i els fugits?
És a ETA a qui correspondria respondre a la seva pregunta.

Què espera del PP de Rajoy?
Espero que sigui prou responsable per saber que tindrà a les mans la possibilitat real de donar una solució definitiva al conflicte basc.

La majoria absoluta del PP dificultarà el marge per aconseguir avançar en el procés de pau?
Si hi ha voluntat política i talla d'estadista en el president d'Espanya, paradoxalment la majoria absoluta pot ser un avantatge.
M'agradaria anar algun dia a Madrid sense que sigui emmanillat, detingut o havent d'ingressar a la presó
Es veu entrant a la Moncloa com un interlocutor polític més?
Permeteu-me la broma: m'agradaria anar algun dia a Madrid sense que sigui emmanillat, detingut o havent d'ingressar a la presó. De moment, sense més aspiració, preferiria veure'm sortint amb els meus companys de la presó.

Missatge a López o Eguiguren
Plantejaran les seves reclamacions d'un nou estatus per a Euskadi al Parlament i dins el marc legal previst per a això?
Plantejarem les nostres reivindicacions en tots els àmbits socials i institucionals. Pel que fa a la legalitat, defensarem la concepció d'aquesta que ja va suscitar un principi d'acord entre l'esquerra abertzale, el PNB i el PSOE: entenem que la legalitat ha de ser la garantia, mai un impediment.

Quanta pressa té l'esquerra abertzale? La pau definitiva ha de tenir, al final, preu polític, com vostè ha apuntat en la seva carta del Anaitasuna, assenyalant que no arribaria fins que els Estats reconeguin el dret a decidir?
L'esquerra abertzale no té pressa en termes polítics ja que entén que ha col·locat definitivament el "factor temps" al nostre favor. Les nostres posicions polítiques s'enfortiran amb el pas del temps i les de l'Estat s'aniran debilitant. Sobre la segona qüestió, si vostè cenyeix exclusivament la pau a l'absència de violència d'ETA, aquesta "pau" ja ha arribat i ni ha tingut ni tindrà preu polític.

Reconeix el lideratge del lehendakari en l'assentament de la pau, o han de ser altres les vies?
Vostè creu que està en disposició de liderar alguna cosa algú que amb aquesta responsabilitat institucional s'absenta deliberadament del país quan se celebra una Conferència Internacional a Donostia, a qui la declaració històrica d'ETA l'enxampa a 7.000 quilòmetres i ha de tornar precipitadament, o és incapaç d'esmentar a Amaiur quan és la guanyadora en escons a la CAB? El lehendakari ha comès el gravíssim error de deixar-se guiar per persones que han anteposat els interessos a Espanya de Rubalcaba als de la pau a Euskal Herria.
Aprofito per reconèixer públicament l'honestedat de Jesús Eguiguren en la recerca de la pau
Quan ETA va trencar la treva del 2006, va pensar en Jesús Eguiguren i en el que això significava per a qui havia estat el seu interlocutor?
Sincerament, no ho recordo perquè vaig ser empresonat immediatament. En qualsevol cas aprofito per reconèixer públicament l'honestedat de Jesús Eguiguren en la recerca de la pau. Ell també forma part dels que han construït el nou temps.

Es penedeix de no haver trencat amarres abans amb la violència d'ETA, almenys abans que el procés de 2006 fracassés a la T-4?
Lamento profundament no haver pogut contribuir de manera més eficaç a que aquest escenari s'hagués produït molt abans.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat