Indica publicitat
Divendres, 5 de juny del 2020
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 4 de maig del 2006 | 01:00
Entrevista · Política

No sé què hauria fet si hagués estat degà amb el cas Carmel

JOSEP MARIA HUERTAS (Barcelona, 1939) va iniciar la seva carrera al setmanari Signo per seguir després en diferents diaris barcelonins (El Correo Catalán, Tele/eXpres, El Periódico, Diari de Barcelona, La Vanguardia…) Va ser director d'Oriflama. Ha publicat, en solitari o amb altres autors, una cinquantena de llibres sobre joventut, moviment obrer, Barcelona, periodisme, etc. El seu darrer llibre és Una historia de La Vanguardia. Ha rebut el guardó Ofici de Periodista per la seva trajectòria professional.

Quin és el principal repte que creu que haurà d'assumir per al CPC si és elegit degà?
Posar en funcionament moltes coses aturades, perquè després d'una crisi de sis mesos, és normal que hi hagi coses paralitzades. Ara, això és un repte mecànic, però el segon repte serà, com que a mi m'agrada treballar en equip, parlar amb l'equip que surti i veure de tots els punts del programa, establir un ordre, i és clar, parlar de les necessitats pròpies del Col.legi, que no n'hi ha prou amb el programa.

O sigui que surti la composició de junta que surti, la seva voluntat és treballar amb consens?
No m'agrada la paraula consens. S'ha utilitzat malament aquesta paraula en aquest període de crisi, i no m'agrada fer-la servir. Jo parlo de treball en equip, i no només em refereixo als representants de Barcelona, perquè per a mi la descentralització és vital.

Treball en equip, doncs.
Sí, però això no vol dir que ens reunim constantment tots els membres, perquè seria no funcionar, s'ha de treballar majoritàriament en comissions. Però això és futur, ja veurem què passa el dia 15, no?

Els programes que presenta la seva llista i la de la candidatura de Pilar Antillach, són substancialment diferents?
D'entrada, els programes, si te'ls mires només com a programa, doncs són molt semblants, perquè la gent vol el millor per al CPC, i ja d'entrada fan un esforç quan es presenten pensant en les necessitats del col.lectiu professional. Per tant és lògic que hi hagi punts semblants. Moltes diferències no hi veig, però jo poso l'accent en la precarietat laboral, perquè és un tema que he viscut de prop.

Aleshores, per què votar una llista i no una altra?
Jo partiré molt del realisme, perquè hi ha coses que no es poden fer encara que desitgis fer-les.

Per exemple?
A mi m'agradaria molt que tots els professionals vegin clara la idea del CPC, però això és molt difícil, perquè vivim en una societat individualitzada, i dedicar-te a un col.lectiu si no hi estàs obligat, és complicat.

És partidari de fer obligatòria la col.legiació per exercir el periodisme?
No entro a dir si seria bo o no, però és evident que és una de les raons del baix nombre de col.legiats.

Potser el Col.legi no ha acabat de fer bé la seva feina...
És un error pensar que els problemes són del Col.legi, els problemes són de la professió. El CPC és un mirall de la professió, i si aquesta no acaba de funcionar, com és el cas, doncs el Col.legi tampoc no acaba de funcionar.

Li sembla que el Col.legi ha estat polititzat?
Què vol dir, polititzat? Si m'ho expliques ho entendré bé.

A mans sempre d'un determinat sector ideològic.
Et parlaré de mi, perquè no m'agrada parlar del passat. Jo he estat acusat ser submarí de CiU, de ser del PSC, que ho vaig ser durant 6 anys ara en fa 23, també m'han acusat de ser filocomunista, filonacionalista... Jo intento ser independent, però jo només puc respondre políticament per mi, no pels altres. Però ser independent no dóna resultats, el que els dóna és estar més o menys dintre d'una tendència.

Jo preguntava pel CPC...
Vostè creu que Montserrat Minobis i Josep Pernau -exdegans- representen el mateix? Home, políticament no s'assemblen gens. En el cas de la llista que encapçalo, no he preguntat a ningú què pensa ni a qui vota, no entenc per què a la gent li preocupa tant.

Hi ha moltas professionals que pensen que el CPC ha estat històricament controlat per periodistes molt propers al PSC.
Ja li he dit que no m'entusiasma el passat... Jo he estat en dues juntes del CPC, i era vicedegà amb el Carles Sentís, i si el Carles Sentís és socialista, doncs jo sóc bomber australià.

Només una pregunta més del passat. Creu que el CPC ha estat ben gestionat?
Si es refereix al famós tema de l'auditoria externa, jo ho he preguntat, i tota institució pública, i el CPC ho és, està obligada a fer-la. I s'han fet cada any, i les pot demanar qualsevol col.legiat.

Auditories externes, o internes?
Externes, una auditoria interna no tindria sentit. Les auditories les ha de fer un despatx de fora. No entenc per què l'altra candidatura reclama una cosa que ja es fa.

A banda de la qüestió econòmica, el CPC ha fet tot el que havia de fer des d'un punt de vista de la professió?
Segurament no, perquè costa molt i és difícil. Per exemple, una nova web pot costar uns 40.000 euros, i aquests diners no els te, el Col.legi. I això és imprescindible com a canal d'informació. El CPC viu de les quotes i dels quioscs, no té res més.

S'ha de fer alguna cosa, perquè gent jove i altres professionals que ja fa anys que exerceixen, entrin al CPC?
Es pot estudiar una rebaixa de quotes, tot i que considero que no són altes. Però el més important és sensibilitzar la gent, però com? Doncs és complicat, perquè preocupar-se per problemes col.lectius i comprometre's, costa molt. I des del punt de vista de Col.legi, demostrar que es poden fer moltes coses, entre elles, un intent de reciclatge professional constant.

S'han de modificar, els estatuts del CPC?
Surti qui surti escollit, s'ha de convocar una junta immediatament, posar el CPC en marxa i s'ha acabat, perquè un altre espectacle seria lamentable. Però jo no he posat aquest punt en el meu programa, i ara s'ha d'actuar amb els estatuts que tenim.

El cas Carmel va posar en el punt de mira l'actuació del CPC. Creu que tant les administracions com el Col.legi han après alguna lliçó d'aquell episodi d'ingerències polítiques?
No parlaré d'aquest tema, però en tot cas, no sé què hauria fet si hagués estat degà o vicedegà amb el cas Carmel. Quan t'hi trobes, t'hi trobes, i de vegades t'agradarà i de vegades no.

Quina relació han de tenir institucions públiques i CPC?
Independència mútua.

En el moment de constituir-se la seva candidatura, se la va relacionar amb l'exdegana Montserrat Minobis, que de fet, havia fet una aposta per un degà de consens com a via per sortir de la crisi al CPC. A què atribueix aquesta tensió?
La Montserrat Minobis és una persona que crea passions, i hi ha gent que té moltes manies i fòbies. La conec fa molts anys i no renunciaré a una amistat perquè no li agradi a algú.

No és membre de la llista, però ha col.laborat en la creació d'aquesta candidatura. Ja hi compta, amb ella, doncs.
A veure, ella em va donar alguns noms, altres els vaig proposar jo, i quan algun nom em va semblar malament, vaig dir que no, no pas perquè tingui dret de veto sinó perquè si vaig de deganable, gent conflictiva m'agrada poc. Però hi havia molta més gent que Montserrat Minobis, en la reunió en què vam constituir la candidatura, érem sis persones, totes tan conegudes com ella, però els seus noms no surten mai.

Gent conflictiva?
En una candidatura que surt en un moment delicat, val més que determinades persones que podrien ser conflictives no hi surtin.

Encara que no sigui membre de la junta, hi ha maneres de col.laborar, per exemple, participant en comissions de treball. Compta amb Montserrat Minobis, per al seu equip?
Qualsevol col.legiat que vulgui treballar en aquestes comissions obertes pot fer-ho.

Per què unes eleccions al Col.legi de Periodistes han despertant tant d'interès?
No t'ho sabria dir. Potser per alguns fenòmens curiosos, com la dimissió d'un degà, la retirada d'un altre candidat, etc. És una situació irregular.

El candidat que es va retirar és Lluís Foix. El seu argument és que no hi havia prou consens com per fer una llista unitària. Aleshores ja es parlava d'una llista alternativa moguda, entre d'altres, per Montserrat Minobis.
En aquell moment encara no hi havia cap candidatura. I no vull dir que la versió de Foix sigui falsa, jo simplement vaig dir que mentre hi hagués la candidatura de Lluís Foix, no en volia saber res.

Quan va saber, que Foix plegava?
Tres dies abans que ho fes públic. Un amic personal de tots dos em va dir que estava buscant l'excusa per retirar-se.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat