Indica publicitat
Diumenge, 17 de novembre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 15 de setembre del 2006 | 16:07
Entrevista · Política

Després del tripartit, ja s'ha vist que ser catalanista no és ser res d'especial


Salvador Cardús (Terrassa, 1954), periodista i sociòleg, és professor titular de Sociologia a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB. Com a investigador ha treballat en el camp de la sociologia de la religió, de la cultura, dels mitjans de comunicació i dels fenòmens nacionals. L'avalen més d'una desena d'obres publicades, des de Política de paper. Premsa i poder a Catalunya (1981-1992) o Algú sap cap on anem?, fins les més recents com Ben educats (2003), o Els terrassencs del segle XX. Immigració, identitat i canvi (2005). També publica articles d'opinió al diari Avui, El Punt, La Vanguardia i Deia. El tripartit ha estat un Govern catalanista?
Potser sóc massa benèvol, però jo crec que tots els governs que ha tingut Catalunya han estat, són i seran catalanistes. És gairebé una qüestió de definició: si és el govern que neix de les nostres institucions i es proposa respectar-les i reforçar-les, per força és catalanista. No seria capaç de negar el catalanisme a ningú, a excepció dels que se'l neguen a ells mateixos.

Ningú no nega en públic el seu catalanisme
Bé, però hi ha el catalanisme regionalista de PSC i ICV, el catalanisme nacionalista intermitent de CiU -"ara si, ara no"- o el catalanisme independentista d'intenció i sense obres d'ERC. En el futur, potser haurem d'inventar un altre tipus de catalanisme que permeti resoldre l'atzucac en què ens ha situat el model autonòmic espanyol. Dit d'una altra manera: ser un govern "catalanista", en realitat, és dir molt poca cosa, perquè tots els governs són de "l'ista" del territori que governen. En català usem els dos cognoms, per tant, "catalanista i..." (que no sigui la rucada del "progrés").

Quins signes atorguen a un Govern el primer cognom de catalanista?
Un Govern de la Generalitat no pot ser més catalanista del que les lleis li permeten. Una altra cosa és que s'usin les lleis per modificar i superar aquest mateix marc legal. Per això cal que el "catalanisme" tingui una qualificació: catalanisme nacionalista, sobiranista, independentista, d'esquerres, conservador, etc. Després del tripartit, ja s'ha vist que ser catalanista no és ser res d'especial.

El país ha perdut els seus signes d'identificació nacional?
Els està perdent molt ràpidament a causa de la imposició eficaç dels signes d'identificació nacional espanyola. Si se superés el marc "local" català per un d'europeu o un de mundial -si fos possible- res a dir. Però si quan es diu "en aquest país", en un Telenotícies de TV3 o en una conversa de sobretaula, l'implícit deixa de ser Catalunya per ser Espanya, vol dir que perden uns signes en favor d'uns altres.

Què hauria de passar l'1 de novembre perquè millorés la situació del país en termes nacionals?
No hi ha res a fer. La promesa sobiranista de CiU ha acabat compromesa amb un Estatut que ells mateixos no haurien acceptat mai de la vida si els l'haguessin proposat d'entrada. Una altra cosa és que en l'acceptació final hi veiessin una bona oportunitat pel partit i no l'hagin deixat escapar. I si governa el PSC, no es tornarà a deixar entabanar en les ambigüitats polítiques que contenia el Pacte del Tinell. Si ERC entra al Govern, dels uns o dels altres, hi serà "fent bondat" o no hi serà. De manera que, en aquests moments, la perspectiva nacional demana mirar a quatre o vuit anys vista. L'oportunitat del novembre de 2003 d'avançar nacionalment es va malbaratar, i ara no es repetirà.

Què aportaria un Govern de la sociovergència?
No garantiria l'eix nacional, encara que probablement es guardarien més les formes. La sociovergència només és possible perquè el nacionalisme de CiU és manté en els seus límits regionalistes -no es proposa cap ruptura del model autonòmic pels propers 25 anys- i perquè l'esquerranor del PSC, en alguns punts, supera per la dreta CiU. I si no arriba a quallar la sociovergència serà per raó dels riscos electorals que per a un i altre podria suposar aquesta aliança, i per la distància de cultures polítiques organitzatives de partit. Les formes d'un eix nacional inofensiu, que no fes gaire nosa, si van ser capaços de pactar l'Estatut, també les podrien trobar per governar.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat