Indica publicitat
Dijous, 21 d'octubre del 2021
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 2 de juliol del 2007 | 17:22
La fotografia · Economia

L'Euram tant es pot convertir en una zona puntera com marginal d'Europa si no aplica "polítiques pròpies"

L'Euroregió Arc Mediterrani (Euram), conformada per l'eix econòmic Barcelona-València, amb ramificacions arreu de Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Catalunya Nord i Andorra, és una regió econòmica amb caràcter propi, que en els propers anys té totes les potencialitats per convertir-se en una zona "puntera al conjunt d'Europa", capaç de competir amb l'eix Londres-París-Rhuhr, o amb el nord italià. Aquest hipotètic escenari de futur, però, només serà possible si "s'apliquen polítiques pròpies", és a dir, destinades a millorar les infrastructures de l'euroregió (tren d'alta velocitat, aeorports i ports de primera categoria...). En cas contrari, "si s'apliquen polítiques pensades per a un altre marc, com pot ser el de l'Estat espanyol, podem convertir-nos en una zona marginal".
Aquesta és la principal conclusió a què ha arribat l'Institut d'Economia i Empresa Ignasi Vilallonga -que agrupa els principals agents econòmics, empresarials i professionals de l'Euram- en el Llibre blanc de les empreses de l'Euram. Més de 40 professors universitaris i de les escoles de negocis de l'Arc Mediterrani han estudiat 150.000 empreses de la zona, constatant que l'Euram és una realitat econòmica en tota regla, en el que és l'estudi més exhaustiu que s'ha fet de qualsevol àrea econòmica europea. El llibre constata els punts forts i febles de les empreses de la zona i n'apunta els principals reptes de cara el futur. El catedràtic de Comptabilitat i Finances de la Universitat Pompeu Fabra Oriol Amat, coordinador del llibre, avisa que el principal dèficit que pateixen totes les empreses de l'Euram des d'Alacant a Perpinyà, és la manca d'infraestructures i, en el cas de Catalunya, País Valencià i Illes Balears, un dèficit fiscal alarmant respecte l'Estat espanyol, per bé que de moment només protesta Catalunya. Les empreses de l'Euram també pateixen un dèficit de titulats universitaris i de FP, així com un dels nivells d'idiomes més baixos del continent, juntament amb Grècia. Segons Amat, a les empreses de l'Euram se'ls plantegen els següents reptes: d'innovar, apostar pel disseny, saber orientar-se als mercats internacionals, tornar a la cultura de l'esforç, guanyar en dimensió i que els poders públics resolguin els dèficits infraestructural i fiscal.

El vicepresident de l'Institut Ignasi Villalonga, Joan B. Casas, és conscient que molts dels reptes que apunta l'estudi afecten els empresaris directament, que s'han d'esforçar en optimitzar les seves empreses per continuar existint, per bé que també apunta: "Necessitem infraestructures per competir. La dinàmica política no ajuda, però confiem en la força dels fets". En aquest sentit, des de la Cambra de Comerç d'Alacant a la de Girona o la dels Pirineus Orientals ja estan collaborant amb l'Institut per elaborar un llibre blanc de les infraestructures de l'Euram. Eliseu Climent, secretari de la institució, apunta el fet que en el projecte d'Euroregió política definida per Pasqual Maragall, les institucions valencianes no en volen formar part, mentre que sí que collaboren amb l'Ignasi Villalonga perquè formula necessitats reals i comunes a tots els territoris de l'euroregió.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat