Indica publicitat
Dimecres, 26 de juny del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 16 d'octubre del 2007 | 17:15
La fotografia · Història

Els 300 anys d'ocupació, al Museu d'Història de Catalunya


Ho vam anunciar fa un temps i aquest dimarts, finalment, ha tingut lloc la inauguració de l'exposició "Catalunya i la Guerra de Successió". s al Museu d'Història de Catalunya i suposa la segona activitat notòria de la Comissió Catalunya 2014, creada la legislatura passada i que fins ara semblava morta i enterrada abans de fer res. Val a dir que és una exposició de luxe, que se li ha donat rang de gran format -1.000 m2- i que compta amb el comissionat de l'historiador Agustí Alcoberro, que fa 10 anys que es dedica a tot allò relacionat amb la Guerra de Successió i que es garantia de qualitat i rigor.
Segons Alcoberro, el conflicte que va suposar la pèrdua de l'Estat català, és a dir, de les institucions de govern pròpies -sobirania legislativa, fiscal, judicial, competències municipals, etc- és encara avui molt desconegut. "Hi ha una gran confusió sobre el tema, es barreja amb la Guerra dels Segadors, es confón Felip V amb el comte duc d'Olivares... Requereix, per tant, una difusió potent", ha dit durant la inauguració.

En aquest sentit, el plantejament de l'exposició no és carregós i els textos són breus i clarificadors. Però la voluntat manifesta de prescindir de material no coetani, és a dir, de tot el que posteriorment, ja en ple segle XIX, va construir l'imaginari romàntic del catalanisme, li resten efectivitat. L'exposició és un passeig entre documents, cartes, gravats i estris barrocs, cosa que, pel que fa a la difusió pedagògica, és poc atractiva. Això sí, els iniciats hi trobaran peces de gran valor històric i emocional, com els Furs de València, la sentència de mort del general Moragues, el Decret de Nova Planta, la relació de presos -amb Basset com a número u- enviats a Alacant, Pamplona i Hondarríbia o un parell de canons autèntics -el Bruc i el Destructor-. Amb una absència destacable, però: l'enorme quadre de la Batalla d'Almansa, que pels recels dels tècnics del Prado, no ha viatjat a Catalunya.

La mostra fa referències també a València i Aragó, però es troba a faltar més èmfasi en la unitat orgànica que constituïen junt amb Catalunya, fins al punt que es parla de Lleida com "la primera ciutat catalana ocupada per les tropes borbòniques". Així ho ha dit també el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira -present a la inauguració- que ha afegit que "sembla que Lleida estigui condemnada a una dissort històrica" en referència a l'ocupació franquista l'abril de 1939. En el context de la Guerra de Successió no hagués sobrat, tampoc, que es parlés de la crema de Xàtiva.

En definitiva, una exposició -més altres iniciatives associades com les rutes 1714 i diverses conferències- que, en paraules de Carod, "ningú s'hauria de perdre". Uns fets que van comportar una repressió i un exili comparables, en proporció, als de 1939, així s'ho mereixen. I una episodi de resistència a ultrança, quan la història catalana no brilla precisament per això, també.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat