Indica publicitat
Dimarts, 22 d'octubre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 21 de novembre del 2016 | 12:08
La fotografia · Nació Digital

La Model es tenyeix de llibertat per exigir que el franquisme marxi per sempre

De símbol de la repressió franquista a espai de reivindicació democràtica. 41 anys després de la mort del dictador, un espai penitenciari que aviat deixarà de confinar presos s'ha tenyit d'antifranquisme amb un acte en què han pres la veu activistes que hi van estar tancats,

familiars de víctimes o advocats que els defensaven, així com consellers del Govern que vol conduir Catalunya a la independència o l'alcaldessa més d'esquerres que ha tingut Barcelona. Tot un conglomerat que hauria fet esfereir els dirigents d'un règim franquista que ja va il·legitzar en el seu moment Òmnium -entitat organitzadora- i que algunes de les intervencions no veuen del tot superat.

El que serà l'últim acte de la societat civil en el centre penitenciari ha servit per unir una pluralitat de veus que coincideixen en denunciar sense treva la dictadura i les renúncies de la Transició i, a la vegada, defensar un trencament amb el model d'estat que en va sorgir. Amb un protagonisme reivindicat per uns testimonis massa ansiosos per esclarir els detalls d'una època fosca com per limitar les seves intervencions als tres minuts que l'organització els havia demanat -motiu pel qual l'acte s'ha allargat força més del previst-, el passat de repressió i resistència i el present de nous anhels a l'horitzó s'han donat la mà amb les lluites per la llibertat com a fil conductor. I és que, com s'ha repetit diversos cops aquest diumenge al vespre, "Franco va morir, però el franquisme no". I la memòria històrica, el judici -aquesta vegada sí- de la dictadura, la reparació de les víctimes i la superació del règim del 78 aspiren a donar-lo el cop de gràcia.

D'aquesta manera, han commogut amb els seus relats en primera persona Agustí Alcoberro -qui ha exposat com eren les relacions entre els presos polítics del centre penitenciari-, Josep-Lluís Carod-Rovira -qui ha apuntat que no s'han complert encara els punts segon i tercer del manifest de l'Assemblea de Catalunya, els quals reivindicaven, respectivament, el ple accés del poble al poder econòmic i polític i la restauració de la Generalitat com a "via per arribar al ple exercici del dret d'autodeterminació"-, Raimon Carrasco -que ha recordat la figura del seu pare, Manuel Carrasco i Formiguera, i especialment els seus darrers dies-, August Gil Matamala -que va entrar a la Model amb 11 anys per primer cop per visitar el seu pare i, 15 anys més tard, ja com a advocat per defensar presos va tornar a fer-ho desenes de vegades-, Magda Oranich -que ha mostrat el casquet d'una bala disparada al militant d'ETA Txiki, un dels últims assassinats pel franquisme-, Enric Pubill -que ha rememorat els darrers missatges d'alguns executats pel règim des de les cel·les-, Montserrat Puig Antich -que ha recordat com va viure la nit en què se li va prendre la vida al seu germà Salvador-, Núria Roig -que ha tractat com era la lluita antifranquista de Lluís Maria Xirinacs des del pacifisme, així com la seva reivindicació de l'amnistia plena-, Anna Sallés -que ha afirmat que "les classes socials també es notaven" a dins de la presó, on era coneguda com la estudiante- i Toni Cruanyes -que ha reivindicat la necessitat de portar fins les últimes conseqüències la proposició de llei que tramita el Parlament per anul·lar tots els judicis del franquisme-.

I tot seguit les veus del present, dels líders polítics que volen fer les paus, no ja amb un passat massa tèrbol, sinó amb un present en què fins ara s'ha preferit l'amnèsia a la memòria. "Continuarem exigint la reparació de les víctimes del franquisme", ha asseverat la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que ha apuntat que "ho devem a les víctimes i familiars, però ho farem per la pròpia dignitat". "El poble català és pacífic, però tenaç a l'hora de reivindicar la justícia i la llibertat", ha subratllat, després d'afirmar que el paper del govern espanyol respecte el franquisme "hauria d'avergonyir qualsevol demòcrata". "Tota la feina arriba tard i això és incomprensible", ha coincidit el conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, que igualment ha assegurat que "segueix havent-hi molta gana de voluntat i de reconeixement, de no passar la pàgina en fals".

En aquesta línia, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, s'ha mostrat esperançada que aviat es pugui "anunciar efectivament que podrem recuperar aquest espai perquè sigui un espai de memòria i d'equipaments per als veïns". Indignada per la "impunitat" de les declaracions del president de la Fundación Francisco Franco a El Mundo, ha recordat el paper del consistori quant a memòria històrica, ja que "no ens alimenta cap esperit de revenja, sinó que el crim no quedi impune i el record serveixi a les noves generacions". En un sentit similar, el conseller de Justícia, Carles Mundó, ha lamentat que "el franquisme no ha mort del tot" i ha destacat que "la presó Model ha estat un presó pels vençuts durant la guerra civil i la postguerra i pels represaliats durant el franquisme". Per això, ha defensat que "l'acte de justícia més gran pot ser tancar la presó Model, deixar testimoni del que ha representat i cedir-lo com a espai a la ciutadania".

Malgrat tot, qui ha protagonitzat un dels discursos més durs ha estat el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, qui ha criticat que "Espanya no ha passat mai comptes amb el seu passat totalitari, és còmplice del franquisme" i encara ha afegit que"la llei d'amnistia només va servir perquè els que signaven penes de mort poguessin passar a ocupar cadires en ministeris i en consells d'administració d'empreses públiques sense haver de seure mai al banc dels acusats". En clau de futur, ha reclamat"una República catalana per poder establir unes bases profundament democràtiques que ens permetin fer justícia i reparar les víctimes com es mereixen", així com "un estat nou per poder viure en autèntica democràcia".

Música de Carles Santos i Joan Isaac

L'acte ha començat amb una breu interpretació en el piano de Carles Santos -qui va ser un dels 113 membres de l'Assemblea de Catalunya empresonats a la presó Model el 1973-, a l'entrada del centre, al costat d'una exposició sobre la repressió franquista, i s'ha clos amb una sentida interpretació d'"A Margalida" per part de Joan Isaac. Abans d'arribar a la sala d'actes, els assistents han vist algunes de les imatges històriques de la presó al panòptic, un dels espais més significatius del centre penitenciari -on s'han acabat fent una foto de família-. L'acte s'emmarca en la campanya d'Òmnium Lluites Compartides, que repassa les mobilitzacions en els àmbits polític, social, civil i cultural que han ajudat a forjar la Catalunya actual.

Entre els representants polítics que hi han assistit hi ha el president del grup parlamentari de Junts pel Sí, Jordi Turull, la diputada de Catalunya Sí que es Pot Jéssica Albiach la presidenta del grup parlamentari de la CUP, Mireia Boya, l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, el primer tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, i el quart tinent d'alcalde, Jaume Asens, la directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Carme Garcia, l'expresidenta del Parlament Núria de Gispert o l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias, junt a dirigents d'entitats com el president de l'ANC, Jordi Sànchez o els secretaris generals de CCOO, Joan Carles Gallego, i UGT, Camil Ros.

Roger Tugas

(Servei de Nació Digital per a Tribuna)

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat