Indica publicitat
Dimecres, 19 de de gener del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 2 de de novembre del 2010 | 16:44
La fotografia · Política

Tribuna.cat ofereix en exclusiva l'avançament editorial del llibre "El futur ens pertany"

Barcelona · Durant deu anys el Lehendakari Juan José Ibarretxe ha assumit la màxima responsabilitat política a Euskal Herria. Des que el ja exlehendakari va deixar el palau de Vitòria no ha

 minvat pas la seva activitat social, educativa i cultural: participació a multitudinàries conferències, classes a diferents universitats centre-americanes, la consecució del seu doctorat Principi ètic, principi democràtic i desenvolupament humà sostenible: fonaments per a un model democràtic, i ara la publicació d'un llibre de les seves memòries en el qual hi ha escrit l'epíleg.

L'exlehendakari, juntament amb Fèlix Martí, expresident de l'Opinió Catalana i del Centre Unesco de Catalunya, l'editor Xavier Cambra i el periodista i l'autor del llibre, Koldo Ordozgoiti, presentarà aquest proper 3 de novembre un monogràfic sobre la seva figura política titulat El futur ens pertany. Memòries polítiques del Lehendakari Ibarretxe. A partir de les 19,30 hores a la llibrería Bertrand de Barcelona (Rambla Catalunya, 37) es presentarà "El futur ens pertany. Memòries polítiques del Lehendakari Ibarretxe", un llibre que acosta el lector a la figura política d'Ibarretxe com a Lehendakari i com a personatge clau en la comprensió del dret de decidir al País Basc.

Precisament sobre aquesta temàtica s'ha centrat Ibarretxe a l'hora d'escriure l'epíleg de la publicació. "El futur ens pertany. Memòries polítiques del Lehendakari Ibarretxe" conclou amb el punt de vista d'Ibarretxe sobre el conflicte al País Basc i les claus de futur que porten Euskal Herria a la prosperitat i a la fi de la violència. Per la seva importància, reproduïm de manera íntegra el fragment de l'exlehendakari dedicat al dret a decidir.

El dret a decidir, clau de la solució del conflicte polític basc, per Juan José Ibarretxe

 El conflicte polític basc s'origina al segle XIX, quan l'Estat espanyol, després de dues guerres dinàstiques, va decidir per la força i unilateralment trencar un règim de relació amb els territoris bascos, basat en el respecte als drets històrics del Poble Basc i en la lliure associació. En aquest segle XXI, és necessari resoldre el conflicte polític de la relació entre Euskadi i l'Estat espanyol mitjançant el diàleg, el respecte mutu i el reconeixement del dret del Poble basc a decidir el seu propi futur. El reconeixement d'aquest dret i el compromís d'excercir-lo per la via del pacte i la negociació són la clau de la solució. De vegades el govern espanyol diu que el dret a decidir divideix la societat basca. No és així. El que realment divideix la societat basca és negar-li aquest dret a decidir el seu propi futur. En aquest sentit, ja el febrer de 1990, la majoria absoluta del Parlament Basc va proclamar:

El Poble Basc té dret a l'autodeterminació. Aquest dret resideix en la potestat dels seus ciutadans per decidir lliurement i democràtica el seu estatus polític, econòmic, social i cultural, dotant-se d'un marc polític propi o compartint, totalment o en part, la seva sobirania amb altres pobles.

El Dret a l'Autodeterminació dels Pobles forma part dels principis que van impulsar la declaració d'independència dels Estats Units d'Amèrica, i constitueix un dels Catorze punts del discurs que el persident nord-americà Woodrow Wilson va pronunciar el 8 de gener de 1918 amb el propòsit d'evitar noves guerres mundials. El dret a l'autodeterminació està reconegut expressament en els Pactes Internacionals dels Drets Humans de 1966 ratificats pel regne d'Espanya. Però, a més, aquest dret és un instrument essencial per per a la prevenció de conflictes, com defensen les Nacions Unides. D'aquesta forma, aquest principi serveix per canalitzar, pacíficament i democràticament, conflictes d'identitat i de pertinença en societats modernes i avançades. Em refereixo al Quebec, Irlanda i Escòcia, entre d'altres.

L'any 1956, el vicelehendakari del Govern Basc, Xabier de Landaburu, va deixar escrita aquesta definició del dret a decidir referida al Poble Basc:

Volen els bascos actualment vivents trencar els cables que els uneixen a l'Estat espanyol? Els bascos ho diran, perquè l'única cosa que no se'ls pot negar és l'oportunitat de manifestar-ho. I, en aquest cas, democràcia obliga, i aquesta voluntat ha de ser respectada. Examinem ara l'altre aspecte, la possibilitat que els bascos, sent nacionalment bascos, desitgin continuar sent ciutadans de l'Estat al qual ara pertanyen. Si els bascos han de continuar pertanyent a l'Estat sent nacionalment bascos, i en això no hi ha cap contradicció, se'ls ha de permetre tenir una idea de com ha de ser això que s'anomena llar comuna.

Els conflictes de convivència entre pobles diferents, entre nacions, s'han de solucionar des del respecte mutu, des del diàleg i des de la convivència entre iguals, reconeixent els drets dels pobles a decidir el seu propi futur. Així doncs, el dret a l'autodeterminació, el dret a decidir del Poble Basc, és la clau que ens pot obrir definitivament la solució del conflicte polític basc.

 

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat