Indica publicitat
Dilluns, 10 de desembre del 2018
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 24 de maig del 2016 | 11:27
Notícia · Euskal Herria

Otegi creu que Espanya no es democratitzarà

En una entrevista al diari El Punt Avui, el secretari general de Sortu, Arnaldo Otegi, opina que "el cas català està demostrant que no hi ha possibilitat de fer un procés bilateral".

Admet que el País Basc no ha estat a l'altura en el procés de Catalunya i troba que "no entendre que la lluita de Catalunya és la lluita de totes les nacions sense estat de l'Estat espanyol és una greu equivocació. Perquè en el futur de Catalunya s'hi juga també el nostre futur. Per això ara hem d'activar el nostre propi procés a Euskal Herria i dir amb claredat al poble català que ens tindrà al seu costat en qualsevol circumstància i que l'independentisme basc hi serà sent solidari i actiu en defensa del procés català". També considera que l'esquerra abertzale està en deute amb Catalunya perquè ha sabut endegar un procés de manera pacífica i democràtica "que és el que nosaltres volíem posar en marxa canviant d'estratègia".

Otegi defensa que "L'esquerra ha de ser conscient que ha de convèncer la gent, i ho ha de fer seduint-la", posant els millors arguments sobre la taula, i explica que "hi ha tres factors que donen solidesa al nostre projecte. Primer, pensem que aquesta Espanya no es democratitzarà, que no hi haurà un escenari en què aquesta Espanya reconegui la seva plurinacionalitat i el dret a decidir, i si això passés nosaltres no tindríem inconvenient a ajudar ni a acomodar-nos a aquesta situació, però pensem que no passarà. Segon, les terceres vies no funcionaran precisament per això, i, tercer, sabem que les crisis en el capitalisme són cícliques. Alguns indiquen que estem en fase de superació de la crisi anterior, però crec que els indicadors econòmics diuen que se n'està gestant una de nova".

Creu que "no hi ha cap mena de possibilitat de fer un procés bilateral amb l'Estat espanyol, aquest estat no té oferta política, aquest estat està instal·lat en el no, en el soroll, en la provocació, en les amenaces i en els suggeriments que les coses aniran a pitjor".

Pel que fa a la política basca, pensa que, per seduir el poble basc, l'esquerra abertzale ha de saber "plantejar una alternativa real i creïble, que es pugui fer. Una alternativa democràtica, una alternativa que reculli els dos grans aspectes de la realitat social. És a dir, que plantegi un full de ruta democràtic, clar, nítid per recuperar la nostra sobirania nacional i, dos, un projecte que és del dia a dia i, de mitjà i llarg termini també, de rescat social".

Admet que la desaparició de la violència armada no ha curat totes les ferides i ho atribueix a dos motius: "perquè hi ha un cert interès a fer que les ferides es mantinguin obertes, perquè hi ha un cert interès a mantenir el passat present, però també hem de reconèixer que hi ha un sofriment que nosaltres no vam saber calcular i això també és real, i també és aquí i cal donar-hi sortida", i creu que el diàleg pot ser una via per tancar aquestes ferides: "Cal parlar menys de les víctimes i més amb les víctimes. I això s'ha de fer de manera discreta i eficaç, i nosaltres tenim tota la predisposició a fer-ho".

A la pregunta de "Què és ETA ara?", respon que "Una organització que ha plantejat amb claredat l'interès pel desarmament, l'interès per contribuir a aquest procés i que s'ha trobat amb una situació en què l'Estat espanyol li ha dit que no", i insisteix en la seva afirmació que hi ha sectors interessats en què continuï la violència: "perquè sense lluita armada el debat és polític" i als governs que tenen poca maduresa democràtica, els és més fàcil tenir un enemic que fer un procés de pau. Tampoc no creu que ara es pugui obrir una via negociadora l'Estat i posa l'exemple de l'expresidenta del PP basc, Arantza Quiroga, que va haver de dimitir per fer una lleugera matisació a la posició del PP. Creu que ha quedat demostrat que la frase que sense violència es pot parlar de tot no és certa, com ha fet ben palès el Procés català.

Veuria bé que Catalunya i el País Basc anessin juntes a Europa per deixar de ser vistes com un tema intern de l'Estat espanyol, però abans "els bascos hem de posar en marxa el nostre propi procés. La millor contribució que podem fer al procés català és posar en marxa el nostre procés" i explica que en la seva gira per Europa li han preguntat sovint per Catalunya: "Des del Foreign Office fins a ministres i exministres, passant per partits, periodistes, industrials. Tothom pregunta per Catalunya i tothom diu que no entén per què el govern espanyol no fa una oferta. Jo els intento explicar per què no la fa ni la farà [...] Perquè no té cap oferta política a fer al poble de Catalunya i perquè entén que, si obre aquesta porta, Catalunya se'n va".

Veu possible una Catalunya i un País Basc independents "El País Basc trigarà una miqueta més a arribar. Però sí, veig una Catalunya independent a curt termini. [...] Penso que el procés català és irreversible. Ara passarà una etapa crítica, perquè desgraciadament no serà un procés a l'escocesa, ja que a l'Estat espanyol no hi ha les condicions per a això. Però si Catalunya aguanta la pugna, si la gent aguanta la pugna i si la gent s'articula en termes majoritaris de més del 50%, el procés és imparable. Estic convençut que, si Europa observa que hi ha un 51% de gent que opta per la independència, dirà a l'Estat espanyol que s'ha d'asseure a parlar amb aquests senyors a solucionar això. I no en tinc cap dubte".

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat