En el repartiment de l’herència de Guifré el Pilós, els comtats de Barcelona, Girona i Osona correspongueren al primogènit Guifré Borrell, qui associà al seu govern Sunyer, el més petit dels germans, potser menor d’edat. Mort Guifré Borrell (911), els comtats passaren a Sunyer (911-947), qui va haver de cedir el Ripollès i Besalú al seu germà Miró, comte de Cerdanya. El 936, Sunyer dirigí una expedició contra la ciutat àrab de Tortosa i va imposar-hi un tribut pagat fins el 945; per altra banda, el comte féu donacions i concedí privilegis al monestir de Santa Cecília de Montserrat. El 947, Sunyer abdicà i es féu monjo al monestir occità de La Grassa; els comtats passaren en cogovern als seus fills Miró (947-965), mort sense descendència, i Borrell (947-992), el qual, a més, el 948 heretà el comtat d’Urgell del seu oncle Sunifred, mort sense fills. Miró (947-965) féu construir a Barcelona un canal d’aigua dit Rego Mir, nom que perdura avui dia en un carrer del casc antic barceloní. En el seu testament, Borrell repartí els seus dominis entre els seus fills Ramon Borrell, comte de Barcelona, Girona i Osona (992-1017) i Ermengol I, comte d’Urgell (992-1010), origen a la dinastia que governà el comtat d’Urgell fins a principis del XIII.
