Indica publicitat
Dissabte, 15 de desembre del 2018
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 11 de juliol del 2011 | 18:31
Notícia · Història

"Companys està disposat al sacrifici"

El Temps ha accedit als dietaris de Pedro Urraca, el policia que va detenir a Lluís Companys el 1940 i el va entregar a les autoritats espanyoles. L'agent, pedra angular de la repressió a l'exterior durant 43 anys, va escriure que el president de la Generalitat no va abaixar la mirada ni un sol instant.

"Superagent" Urraca
El braç repressor del franquisme a l'exterior va col·laborar amb la Gestapo i, de fet, era el punt de contacte entre els serveis secrets espanyols i alemanys.

La periodista del setmanari El Temps, Gemma Aguilera, ha pogut accedir als dietaris del policia Pedro Urraca Rendueles, el "superagent" de Franco que va detenir l'any 1940 el president de la Generalitat a l'exili, Lluís Companys, i el va entregar a les autoritats espanyoles. El seu fill, Juan Luis, ha permès a la periodista analitzar tota la documentació que gira al voltant d'un personatge vinculat a la repressió a l'exterior des del 1939 fins el 1982. Republicans i exiliats, primer, i comunistes i suposats membres d'ETA a l'ocàs del franquisme i l'inici de la monarquia parlamentària, van ser les principals víctimes d'aquest agent que, 42 anys després, encara guardava a la seva ment la figura de Companys. I és que l'any 1982, Urraca va comprar l'edició en castellà del llibre 'La tràgica mort de Companys'. De punt de llibre, va decidir utilitzar la fotografia que ell mateix havia fet al president a l'exili hores abans d'entregar-lo.

D'entre els centenars de pàgines aplegades en una quinzena de quaderns d'Urraca, n'hi ha una de sencera dedicada al president Lluís Companys. La nit del 28 d'agost de 1940, poc abans d'arribar a la frontera d'Hendaia, Urraca va plasmar sobre paper que el president no va abaixar la mirada ni un sol instant: "Todas las ilusiones, toda la fe en los ideales de este hombre han caído por tierra. Ya no es sino un pingajo de la vida que quiere aparecer, ante sus acusadores, como un hombre recto y sin mancha. Difícil ha de serle ante el ambiente que allá abajo le espera. […] Los acontecimientos del momento actual son demasiado fuertes para que el mundo se digne dirigir su mirada sobre este hombre que, de antemano, está dispuesto al sacrificio anónimo y que voluntariamente se siente dispuesto a olvidar su pasado...".

Més enllà de la figura de Companys, El Temps ha analitzat també en un extens dossier el contingut dels dietaris i els detalls rellevants de la vida personal i professional de Pedro Urraca de la mà del seu fill Juan Luís. Dels dietaris se'n desprèn que Pedro Urraca Rendules no fou un simple agent de policia, sinó la pedra angular de la repressió a l'exterior durant més de quatre dècades. Fou la mà dreta del ministre Serrano Súñer en les negociacions amb Hitler per una possible entrada d'Espanya a la Segona Guerra Mundial, i va acudir a reunions amb el Fürher. Així ho explica en un dels seus escrits: "En Berlín, exactamente en la estación de Anhalterbahnhof estuve esperando al ministro [Serrano Súñer] con todas las personalidades del Reich, es decir, de la política actual del mundo, desde von Ribbentrop hasta Himmler. Magnífica acogida, caluroso recibimiento. Luego el hotel Allhome y las entrevistas frías acordadas por compromiso. Más tarde, la política ha comenzado a jugar al escondite y el programa trazado para la comisión, a base de viaje a Munich y Nuremberg, es pronto cambiado, después de la entrevista con el Fürher y de la comida con von Ribbentrop. Todo pasa a segundo plano, y el ministro sale precipitadamente para Roma: hay que arreglar muchas cosas antes de nuestra posible entrada en la guerra: el hambre y la hegemonía del Mediterráneo. De África se hablará más tarde", resumia Pedro Urraca el 20 de setembre de 1940.

D'altra banda, el reportatge aporta noves dades sobre l'activitat repressora del policia després de ser expulsat de França el 1945 per col·laboració amb el règim de Vichy i els nazis. Franco li va proporcionar un càrrec al consulat de Brussel·les i Anvers, des d'on va continuar amb les tasques d'informació i depuració, ara de comunistes i suposats membres d'ETA. Urraca no es va jubilar fins l'any 1983, amb 79 anys.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat