Indica publicitat
Dilluns, 30 de març del 2020
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 15 de juny del 2010 | 16:45
Notícia · Internacional

La investigació del 'Bloody Sunday' condemna l'actuació "injustificable" de l'exèrcit britànic

Londres · ACN · L'exèrcit britànic va actuar de forma "injustificada" i "injustificable" el 30 de gener del 1972 a Londonderry, a Irlanda del Nord, quan va matar a trets 14 persones en una manifestació. La comissió d'investigació dels fets del 'Bloody Sunday' assegura en el seu informe final que totes les víctimes eren innocents, i cap d'elles anava armada o va amenaçar les forces de seguretat. A més, es confirma que va ser l'exèrcit qui va disparar el primer tret, en una de les jornades més violentes i controvertides dels anys de violència a Irlanda del Nord, i que va motivar una forta crítica internacional i un augment del suport per l'IRA. El primer ministre David Cameron ha demanat "perdó" en nom del govern.

Cinc mil persones s'han concentrat aquesta tarda de dimarts a Londonderry per celebrar la publicació de l'informe, que és el resultat d'una investigació iniciada fa 12 anys. Els fets de Bloody Sunday van provocar la mort de 13 persones innocents el mateix dia, i una més va morir com a conseqüència de les ferides un temps després. L'informe de la investigació, liderada per Lord Saville, conclou que els soldats de l'exèrcit britànic van perdre el control de la situació amb el primer tret. "Hi va haver una greu i general pèrdua de la disciplina de foc entre els soldats", assegura el text.

L'informe Saville diu que cap de les víctimes mortals "suposava una amenaça de mort o de ferides greus" per l'exèrcit. De fet, el text defensa que l'actuació dels soldats britànics va tensar encara més les difícils relacions entre republicans i unionistes. "El que va passar el Bloody Sunday va enfortir l'IRA, va incrementar el ressentiment nacionalista i l'hostilitat contra l'exèrcit i va agreujar el conflicte violent en els anys següents", assegura l'informe Saville. El text argumenta que alguns soldats implicats en el 'Bloody Sunday' de 1972 van oferir "conscientment testimonis falsos per intentar justificar el foc".

La investigació conclou que, tot i que hi havia armes de foc entre els manifestants, cap de les víctimes en portava. També precisa que totes elles eren innocents. A més, considera provat que diversos dels morts van rebre un tret de l'exèrcit quan assistien un altre ferit, o quan ja eren a terra. El text també parla del rol de l'actual viceprimer ministre d'Irlanda del Nord -i aleshores membre actiu de l'IRA- Martin McGuiness. La investigació assegura que McGuiness anava "probablement armat" amb una pistola, però que no es pot provar que disparés. En tot cas, l'informe assegura, McGuiness, "no va involucrar-se en cap acció que donés a cap dels soldats una justificació per obrir foc".

El primer ministre britànic, David Cameron, ha demanat "perdó" per la mort de civils innocents el gener del 1972, i ha destacat que l'actuació "injustificada" i "injustificable" de l'exèrcit no es pot "suavitzar" de cap manera. Cameron ha explicat que no es pot "defensar" la feina necessària de l'exèrcit britànic a Irlanda del Nord "defensant l'indefensable". El primer ministre ha destacat que, "a diferència dels terroristes", l'estat britànic reconeix els seus errors.

Els fets del diumenge 30 de gener de 1972 van marcar un punt d'inflexió en el conflicte d'Irlanda del Nord. Poc després, el govern britànic va retirar l'autogovern a Belfast, i va controlar l'administració des de Londres. La violència en els anys següents va ser molt dura. Una primera investigació dels fets va concloure que els soldats britànics havien respost al foc dels manifestants, que segons deien, anaven armats.

La comunitat catòlica va rebutjar aquesta primera investigació des del principi. De fet, els tràgics esdeveniments del 'Bloody Sunday' van motivar un creixement del suport de part de la comunitat catòlica local i internacional -sobretot als Estats Units- per la lluita armada i violenta de l'IRA. D'acord amb l'informe final dels fets publicat aquest dimarts, "el Bloody Sunday va ser una tragèdia per la família de les víctimes i pels ferits, i una catàstrofe per la gent d'Irlanda del Nord".

La investigació de Lord Saville sobre el 'Bloody Sunday' ha durat 12 anys, i va ser proposada pel govern del laborista Tony Blair.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat