Indica publicitat
Divendres, 22 de juny del 2018
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 13 de maig del 2016 | 18:54
Notícia · Internacional

El president Puigdemont explica el procés català a Londres

En el marc del seu segon viatge oficial des de que és al càrrec, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha afirmat  durant la conferència que ha pronunciat a la Chatham House de Londres que "la Unió Europea mostrarà una capacitat d'adaptació colossal amb Catalunya, com ho ha fet també amb el referèndum del Brexit".

El cap de l'Executiu ha expressat el seu convenciment que Europa actuarà novament amb flexibilitat i "no ignorarà" un país amb grans potencialitats com les que té Catalunya i una població de 7,5 milions d'habitants. "Volem ser un nou Estat, i ho volem ser en el marc de la Unió Europea", ha remarcat, i "no ens imaginem cap altre escenari de futur que no sigui aquest", perquè "els catalans som i serem europeus". El cap de l'Executiu ha pronunciat la conferència Mapping a path towards Catalan independence, en la qual ha traçat el full de ruta del Govern i del Parlament per a la consecució de l'estat propi.

Davant dels assistents a la Chatham House de Londres, un dels think tank més prestigiosos del món, el president de la Generalitat ha insistit en la via del "diàleg, el pacte i la negociació" per tirar endavant el procés polític català. "No volem una ruptura, sinó que volem un procés negociat" i per això "mai ens aixecarem de la taula de negociació", com s'ha pogut veure, ha recordat, amb les reunions que el cap de Govern ha mantingut recentment amb el president espanyol en funcions, els secretaris generals del PSOE i Podemos i el president de C's. "Ens agradaria ser l'Escòcia de la Península Ibèrica", ha remarcat, "però per això ens falta que hi hagi un Regne Unit". "Per fer un procés a l'escocesa", ha continuat Carles Puigdemont, "necessitem acordar un referèndum de manera civilitzada i democràtica, necessitem algú més a la taula de negociació", però "el govern espanyol ens ha dit que no". Malgrat aquesta negativa, el cap de l'Executiu ha volgut deixar clar, "si el nou govern espanyol que surti de les properes eleccions proposa negociar una consulta, la negociarem". "Amb voluntat política el referèndum era, i és, perfectament possible i viable"; ha insistit.



Particularitats de la 'via catalana'


A banda de la defensa del diàleg amb l'Estat espanyol, la UE i la comunitat internacional, i del compromís de permanència a la Unió Europea, el president Puigdemont ha esbossat al públic de la Chatham House altres particularitats del que ha definit com "la via catalana", un procés "únic i exemplar", "basat en tot moment en l'exercici de la democràcia". "El moviment de la gent ha estat el gran motor d'aquest camí cap a la independència" iprecisament per això, ha dit el, "serà el poble de Catalunya el que s'expressarà i haurà de decidir en tot moment". "No farem el pas definitiu sense una pantalla de validació democràtica", ha deixat clar.

Així mateix, ha explicat el president, és un procés fet "de manera pacífica i amb ple respecte per la convivència i la concòrdia", amb una confrontació d'idees i de projectes polítics "exemplar""La cohesió al nostre país es manté intacta i és un dels valors més preuats de la nostra societat", ha emfatitzat. Finalment, ha dit, el català és també un procés que aposta per mantenir "unes relacions molt properes i amistoses amb l'Estat espanyol", amb qui Catalunya té forts vincles familiars, afectius, socials, històrics, culturals i econòmics.

De la sentència del TC, al 27S.

El president Puigdemont ha relatat als assistents a la conferència "el gruix, l'amplitud, la transversalitat i la força" que el moviment sobiranista ha agafat els últims anys, després que la majoria de partits catalanistes i de la societat catalana defensessin, durant tres dècades, la via autonomista, amb "un intens exercici de pedagogia""una aposta molt ferma per contribuir a l'estabilitat i la governabilitat de l'Estat". El punt d'inflexió, ha recordat, el va marcar la sentència del Tribunal Constitucional de 2006 contra l'Estatut d'autonomia de Catalunya, "un greu error" que "va donar el senyal definitiu que calia un canvi radical". Amb aquella sentència, ha continuat, "es va plantejar una disjuntiva: deixar de ser catalans o apostar per la independència".

El cap de Govern ha recordat el "no rotund" del govern espanyol a la proposta de pacte fiscal, "la manca de diàleg" i de voluntat política per tirar endavant un referèndum a Catalunya o la persecució per via penal per la celebració del procés participatiu del 9 de novembre, amb les querelles contra el president Mas, l'exvicepresidenta Ortega i els exconsellers Homs i Rigau. "És propi d'una democràcia utilitzar la Fiscalia i l'aparell de l'Estat contra aquells que han defensat que cal donar la veu als ciutadans?", s'ha preguntat.

Fruit de tot això, ha explicat el president, "el moviment independentista ha pres forma i gruix" els últims anys, "no des dels extrems o la radicalitat, sinódes de la centralitat". "El projecte independentista de Catalunya és la revolució democràtica més potent que hi ha actualment a Europa", "una revolució tranquil·la", ha dit Carles Puigdemont, "feta amb vestit i corbata i amb samarreta, on participen ciutadania i institucions, classes populars, classes mitjanes i empresaris del país". "Aquesta realitat és la que més inquieta Madrid, perquè és conscient que aquest moviment és imparable", ha reblat.

A la conferència a la Chatham House de Londres, organitzada pel Consell de la Diplomàcia Pública (DIPLOCAT), han assistit el conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, i el delegat del Govern de la Generalitat al Regne Unit i Irlanda, Josep Suàrez. La directora adjunta de l'Institut Europeu de l'University College London UCL, Uta Staiger, ha estat l'encarregada de presentar l'acte.

Actes com aquest han aixecat les suspicàcies del govern espanyol que hauria  enviat dos ambaixadors especials a diversos països europeus i els Estats Units per tal que l'anhel independentista català desaparegui del debat mundial. ElGovern català davant d'aquesta iniciativa ha assegurat "que continuaran fent la seva feina i aconsellen al Govern espanyol  que la "en comptes de tenir dos ambaixadors patrullant pel món, seria recórrer els 600 kilòmetres que separen Madrid de Barcelona i venir a parlar. "És el que fan els ambaixadors d'altres països acreditats a Madrid", reblen.






Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat