Indica publicitat
Dissabte, 17 d'abril del 2021
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 25 de gener del 2016 | 12:15
Notícia · Llengua

La Bressola compleix quaranta anys

El maig de 1976 un grup de joves va obrir  la primera escola en català a la Catalunya Nord inspirada en les SEASKA (ikastoles del País Basc)  va nèixer així  la Bressola que va obrie les seves portes el dijous 16 de setembre d'aquell mateix any amb tan sols 7 alumnes. Avui, quarant anys després, compta amb set centres ( sis escoles i un institut)  i un miler d'alumes.

Barcelona · Al cap d'un any, a Nyils, neix la segona escola de La Bressola, la primera que fou allotjada en un edifici municipal. Una antiga escola abandonada per l'ensenyament francès. És una escola rural envoltada de vinyes, la qual cosa facilita que els alumnes puguin sortir fàcilment de l'escola i descobrir la Natura. Amb l'ajuda de l'ajuntament la Bressola de Nyils va poder millorar  les condicions d'acolliment. Tot i això intentar mantenir i fer créixer dues escoles té un cost.

Van ser anys ,doncs, difícils en que la Bressola va haver de sobreviure  sense l'ajuda de les institucions i gràcies a la solidaritat, i l'ajuda de moltes persones (Lluís Llach, Jordi Barre, Pere Figueres) organitzant concerts, festes, parades, etc...

L'èxit de la Bressola es basa, sobretot en el seu sistema pedagògic, que fa que hi confïin moltes famílies al marge que siguin catalanòfiles o no. De fet  només el 5% de l'alumnat són de pares catalanoparlants, un 10% ho és el pare o la mare i el 85% restant són francòfons.

Una miqueta d'història...

La vaga de fam

L'any 1981 la Bressola pateix una divisió interna, amb la dimissió de la mesa. Comença una etapa de negociacions amb l'estat, amb propostes diferents segons els diversos governs de París, que conduirà finalment al conveni actual. L'any 1982 és clau: el Consell General es nega a revisar la subvenció a la Bressola. Miquel Mayol, membre fundador, promou amb altres membres una vaga de fam pública que comença al Castellet de Perpinyà el 12 de gener. Els dies següents, a l'hora de dinar, els vaguistes passen amb pancartes per davant del restaurant on dinen els consellers. Al cap d'uns anys, el Consell concedirà una subvenció.


El creixement es dispara

L'any 1986 el govern francès proposa d'integrar la Bressola dins el sistema d'ensenyament públic. Però hi ha un canvi de govern i el nou executiu de Chirac no compleix els compromisos. Ans al contrari, proposa que La Bressola ensenyi un 50% en llengua francesa.

L'any 1987, La Bressola anuncia que, en perdre les subvencions, es veu obligada a acomiadar als mestres. Aquests continuen ensenyant tot i que cobren de l'atur.

La Bressola sobreviu gràcies a la solidaritat creixent dels Amics de la Bressola. L'any 1988, amb un nou canvi de govern, tornen les subvencions. El 1990 i el 1995 se signen convenis amb el govern.


Una data clau: 1995

L'any 1995 és també una data clau en la història de la Bressola. Se signa un conveni amb l'estat, encara vigent, que accepta el català com a llengua vehicular. L'estat es fa càrrec del sou dels mestres al cap de cinc anys de funcionament d'una Bressola. Els primers cinc anys la Bressola s'ha de finançar de manera autònoma.


L'acceleració

Aquest conveni dispara el creixement de La Bressola. A partir de l'any 1996, s'aconsegueix obrir quatre escoles (El Soler, Sant Esteve, El Vernet i Càldegues) i un centre de secundària (El Soler). L'any 2006 celebrem el trentè aniversari de la Bressola que coincideix amb el tancament de la primera etapa de secundària (classe de 3a).


Els Amics de La Bressola

Els amics de La Bressola neixen amb la intenció d'ajudar La Bressola obtenint suports morals, materials i econòmics per a millorar la qualitat de vida i d'ensenyament dels mainatges a les escoles. Impulsats pel senador Francesc Ferrer i Gironès, l'objectiu principal és donar tota mena de suport a la Bressola. Els Amics han aconseguit que més de 170 municipis, i les principals institucions del país, donin suport econòmic a La Bressola. Però cal destacar també com a factor impulsor del creixement el suport de la Generalitat de Catalunya, és l'aportació anual més important que reben les escoles catalanes de la Catalunya del Nord. Sense descuidar el suport econòmic del Govern Balear, de la Diputació de Girona, de la Diputació de Barcelona i de nombrosos ajuntaments.


Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat