Indica publicitat
Dilluns, 21 d'agost del 2017
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 25 de gener del 2017 | 10:53
Notícia · Nació Digital

Per què plega un terç de la direcció del PDECat només sis mesos després de fundar el partit?

Marta Pascal ha volgut començar la roda de premsa posterior a la reunió de la direcció executiva del Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat) anunciant que quatre dels seus membres l'abandonaran dissabte quan acabi el consell nacional del partit.

"Hi ha dirigents destacats que se n'han assabentat en aquell precís instant", assegura una destacada font consultada per NacióDigital, que posa aquesta escena com a exemple de la "sorpresa" que ha causat la decisió. De fet, la versió més estesa durant les últimes setmanes és que els quatre membres de la direcció afectats pel règim d'incompatibilitats -Montserrat Candini, Lluís Guinó, Elsa Artadi i Albert Batet- sospesaven demanar excepcions per no haver de deixar cap responsabilitat.

Per què, doncs, aquests quatre dirigents -un terç de la direcció, formada per dotze persones- han decidit deixar la cúpula? Els motius d'aquesta determinació -que es va acabar de prendre dissabte, segons les fonts consultades- són diversos. N'hi ha que tenen a veure amb la pugna entre famílies del partit que es va desfermar al congrés fundacional, i d'altres més pràctiques que tenen a veure amb els equilibris numèrics amb ERC dins de Junts pel Sí. "Tot és molt més senzill del que sembla", asseguraven ahir a la tarda diversos dirigents del PDECat consultats, que treien ferro a la situació.

Les versions més oficialistes assenyalen que "s'estan complint els estatuts" i que serà el consell nacional l'organisme encarregat de rebre les primeres explicacions sobre com se solucionarà el buit obert a la cúpula, mentre que altres sectors fan servir expressions més dures. "Artadi, Guinó, Batet i Candini ja sabien, quan es van presentar, que els estatuts indicaven les incompatibilitats que els afectaven", assenyala un veterà dirigent. "Fa la sensació de desgavell, tenint en compte que només fa sis mesos de la fundació del partit", afegeix aquesta veu consultada.

En essència, aquests són els cinc punts que han desencadenat una decisió que ha sacsejat el PDECat en plena recta final cap al referèndum.

1. Pugna entre famílies

La confecció de la direcció es va veure marcada pel pols obert al congrés fundacional. Jordi Turull va decidir fer un pas al costat davant la puixança de Marta Pascal i David Bonvehí -beneïts per Artur Mas i Carles Puigdemont-, i alguns dels seus partidaris "encara no han digerit la situació". Els dies previs al primer consell nacional del PDECat van estar monopolitzats per com afrontar les incompatibilitats, i la direcció va respondre amb els estatuts a la mà: la situació es resoldria al gener. I així ha estat.

"Sorprèn que els quatre afectats deixin el partit, quan en principi aquesta havia de ser la prioritat", destaca un dirigent consultat. "La decisió s'ha pres per motius pràctics", manté una font propera a la cúpula. Sectors de l'antiga Convergència observaven ahir que la direcció executiva "ha perdut pes" davant d'altres organismes com el consell de coordinació institucional -que inclou portaveus parlamentaris i dirigents del món local-, i posaven de manifest que qui "porta les regnes" són Mas, Pascal i Bonvehí.

2. El factor Munté

Un dirigent consultat assenyala que el gest de la consellera de la Presidència i vicepresidenta de la formació, Neus Munté, de deixar l'acta de diputada la setmana passada va posar "pressió" als altres afectats. Munté acumulava tres càrrecs orgànics i institucionals -consellera, diputada i vicepresidenta del PDECat-, i va optar per deixar la responsabilitat parlamentària.

Dirigents consultats asseguren que aquesta decisió també s'ha d'emmarcar en la voluntat de la consellera de "reconciliació" entre sectors. "L'escenari que s'obre serà una prova del cotó per veure si això va de debò", manté una veu del partit. El nom de Munté apareix en totes les travesses per encapçalar la llista del PDECat a les properes eleccions, però el rastre del congrés -va fer costat a Turull- li genera problemes.

3. L'equilibri parlamentari

"Tot és molt més simple: si Guinó, Batet i Candini deixaven l'escó, entraven tres diputats d'ERC", manté una font consultada. "El partit també es pot reforçar tenint presència a les institucions", destaca el mateix dirigent. Aquests tres càrrecs també són alcaldes -Guinó de Besalú, Batet de Valls i Candini, de Calella- i no cobren com a tals, sinó que tenen sou del Parlament. "I tampoc tenien successor clar al seus pobles", ressalten des de la sala de màquines del partit.

4. Una votació espinosa

En cas que algun dels interessats hagués volgut seguir al seu càrrec dins l'executiva, hauria hagut de demanar un informe a la comissió de qualitat democràtica, triada el 14 de gener i al capdavant de la qual hi ha Xavier Trias. Amb aquest informe a la mà, els dirigents haurien hagut de defensar l'excepció estatutària davant del consell nacional del proper dissabte. Segons l'ordre del dia enviat la setmana passada, al qual ha tingut accés NacióDigital, el punt número 3 de l'ordre del dia eren les incompatibilitats.

Dedueixo que han sondejat la situació i ho han vist complicat", ressalta un dirigent local. Es refereix al fet que es requerien dos terços dels vots del consell nacional, i "no estava clar" que tots els membres de l'executiva afectats ho aconseguissin. "Per això ho han fet en bloc", aventura un alt dirigent. La votació, ara, ja no té sentit, i la direcció explicarà quins són els plans per substituir els membres i com es validaran les futures incorporacions.

5. Oportunitat per reorganitzar

Quines eren les responsabilitats internes de Guinó, Artadi, Candini i Batet? El primer portava la temàtica del món local al costat de David Saldoni, alcalde de Sallent. Artadi, directora general de coordinació interdepartamental i propera a Mas i Puigdemont, era responsable de l'àrea d'estudis i projectes. Candini era l'encarregada d'institucions, mentre que Batet liderava la implantació en nous sectors.

"La reformulació es farà de tal manera que l'executiva guanyi potència en àrees noves", ressalta un dirigent consultat. Això vol dir, per exemple, que hi ha temàtiques que es poden reorientar. Els estatuts assenyalen que les vacants s'han d'omplir a proposta de la direcció executiva sempre i quan l'assemblea nacional -el congrés- l'aprovi amb un 50% dels vots. Fonts de la formació asseguren que és poc probable que hi hagi un conclave tradicional, i apunten que la votació -física i electrònica- es perfila com el mètode més probable per omplir els buits que quedaran a l'executiva.

Oriol March

(Servei de Nació Digital per a Tribuna)

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat