Indica publicitat
Divendres, 30 d'octubre del 2020
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 9 de abril del 2010 | 15:06
Notícia · Política

La connexió valenciana o com ha aconseguit Matas pagar la fiança

Reproduïm de Tribuna Mallorca · En la seva segona etapa al Consolat, Jaume Matas va voler fer com a València: grans obres cares i inútils, destrucció intensiva del territori, IB3 model Canal 9 (populisme, folklorisme i espanyolisme televisius), gonellisme i anticatalanisme, ridícul moltes de vegades, a tots els nivells, i persecució extrema a l'adversari polític. El Mundo era el seu Las Provincias i el Círculo Balear, el seu Lo Rat Penat. No en va, Camps, abans de barallar-se amb Zaplana, el va fer "Embaixador del Regne de València", un títol que, vista la corrupció que afecta els PP balear i valencià, té més sentit que mai.

Matas sent un gran amor pel País Valencià, i els valencians per ell. La seva dona, Maite Areal, natural de La Vila Joiosa (Marina Baixa), és amiga de la infància d'Eduardo Zaplana, i de fet, aquest és, a dia d'avui, l'únic membre destacat del PP -encara que ara ja no tengui cap poder dins el partit- que segueix donant suport a la família Matas.

Zaplana està radicalment enfrontat amb l'actual president de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, però encara té un cert poder, sobretot a Alacant, i en les estructures econòmiques i de poder del País Valencià, sobretot, a la Caja de Ahorros del Mediterráneo i Bancaja. Aquesta darrera entitat, la tercera caixa en importància de l'estat, està presidida per l'efímer substitut de Zaplana a la presidència de la Generalitat, José Luis Olivas -ni un any al càrrec-; alhora, Bancaja és l'accionista majoritari, i de facto, qui dirigeix absolutament el Banco de Valencia, així que Olivas també n'és el president. D'altra banda, el cunyat de Matas, Fernando Areal, també implicat en el cas Palma Arena, és apoderat i treballador de Bancaja. 

Finalment, avui s'ha confirmat que la totalitat dels tres milions d'euros de la fiança que va poder dipositar Matas vénen íntegrament d'un crèdit del Banco de Valencia, el conseller delegat del qual és Domingo Parra, company de promoció de l'expresident a la Universitat de València. Tot i això, el pagament es va fer fraccionat en dues meitats, una a través d'un compte de la Caja de Arquitectos, cosa que ha posat en guàrdia les autoritats: per què involucrar una altra entitat?

El cas és que el patrimoni de Matas no arriba als tres milions d'euros... o això és el que ell mateix va declarar. Ara tampoc té feina coneguda, així que qui l'hagi avalat per la fiança, o el mateix Banc, ha corregut un cert risc. Però el cert és que mentre els bancs neguen els crèdits a petits empresaris i particulars, l'exministre ha aconseguit una petita fortuna amb una setmana: d'on l'ha treta? Els investigadors s'ensumen que el pagament fraccionat a través de la Caja d'Arquitectos s'ha fet per "dificultar" el rastreig de l'origen d l'1'5 milions d'euros "extra" que ha aconseguit Matas. Per això mateix, els arquitectes, a través del Consell Superior de Col·legis d'Arquitectes d'Espanya, ja han anunciat que estudiaran emprendre accions legals per evitar que se'ls vinculi a un presumpte frau fiscal, o que passin a engrossir la llista de col·laboradors dels delictes de l'exlíder del PP.

En tot cas, és més que evident que la connexió valenciana de Jaume Matas sempre li dóna fruits, i tot i les vaques magres d'aquests dies, els lligams entre una banda i altra de la riba mediterrània, segueixen, tot i que difuminats, tan forts com sempre. A tot això, no podem oblidar la implicació d'un alt càrrec del govern Matas, Pau Collado, en la trama Gürtel, i el filó comença a rajar, ja que avui s'ha sabut que en la construcció de les autopistes eivissenques promogudes pel PP hi va intervenir una de les empreses del sumari del cas, Enrique Ortiz e Hijos; el cap de la trama, Francisco Correa, era un habitual dels estius a la Pitiüsa Major, on encara hi té un xalet il·legal al municipi de Sant Joan. Segons revelen les escoltes, Correa va intentar que Collado fes servir les seves influències per poder legalitzar el xalet.

Així que el camins de Jaume Matas duen cada vegada més al País Valencià: Zaplana, Areal, Olivas, Camps i Correa. Tots, relacionats amb el poder a València, convertit, gràcies al PP, amb un reclam per a carronyers del negoci fàcil, amb una vida de luxe i obres cares. Potser en aquest camí s'hi troben les bosses Louis Vuitton de Maite Areal, qui sap. No serà fàcil arribar fins al final de la connexió valenciana de Jaume Matas.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Notícies relacionades
Indica publicitat