Indica publicitat
Dissabte, 14 de desembre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 14 de abril del 2009 | 13:27
Notícia · Política

Quiroga: quan 'todos' no és tothom

Miquel Almirall ·

El 3 d'abril de 2009, Arantxa Quiroga va fer el seu primer discurs com a presidenta del Parlament basc, del qual hem seleccionat els quatre paràgrafs següents:


"Deseo mostrar mi gratitud a todos, tanto a quienes me han votado como a quienes desde una perspectiva crítica han preferido no hacerlo, y decirles a unos y a otros desde el comienzo de mi intervención, que trabajaré decididamente para ser la Presidenta de todos."

"Señorías, les expreso mi firme compromiso para llevar a cabo las responsabilidades de la Presidencia del Parlamento Vasco con respeto a esta institución, máxima representación de los vascos. Un Parlamento que represente a todos los vascos y en el que todos nos sintamos representados." 

[...]

"Hoy iniciamos la novena Legislatura con una Cámara plenamente democrática al servicio de toda la sociedad vasca, un Parlamento plural reflejo de una sociedad plural. Una sociedad a la que aquí representamos que nos exige responsabilidad, capacidad de diálogo y entendimiento para afrontar los grandes retos de nuestra sociedad."

[...]

"Quisiera acabar esta intervención con un emotivo recuerdo y reconocimiento a todas las víctimas del terrorismo."

En el primer paràgraf, todos fa referència a tots els membres del Parlament. En canvi, en el segon paràgraf, todos fa referència al Parlament basc en tant que institució política dels bascos de la Comunitat Autònoma Basca. Ara bé, és un todos que oblida un percentatge de la població d'Euskadi, atès que una part de l'electorat no va poder votar la formació política que més li atrau. Per tant, no pot ser un Parlament que representi a tots els bascos. Ni tampoc tots els bascos s'hi poden sentir representats perquè hi ha un percentatge que n'ha estat judicialment exclòs.

El tercer paràgraf fa referència al fet que ara s'ha aconseguit una cambra plenament democràtica. No deixa de ser paradoxal que la plena democràcia s'assoleixi quan una part del cens electoral no pot votar la seva formació política preferida o la que considera menys dolenta des de la seva perspectiva ideològica. Queda clar, doncs, que Quiroga obvia una part dels bascos, En canvi, afirma que el Parlament basc estarà al servei de tota la societat basca. El sil·logisme és clar: els potencials votants de l'esquerra abertzale il·legalitzada no formen part de la societat basca. s un llenguatge que Orwell mai no hauria pogut arribar a sospitar que existís ja que el seu newspeak era l'expressió lingüística d'una dictadura.

També cal remarcar que Quiroga fa referència a una obvietat: totes les societats són plurals, i més avui dia. La pluralitat de què parla Quiroga té a veure amb les diverses adscripcions nacionals, encara que també fa referència a d'altres menes de pluralitat, política, lingüística, etc. De tota manera, hi ha una part d'aquesta pluralitat que no té manifestació política. Orwell estaria una altra vegada admirat del significat pervers que tenen algunes paraules en el discurs democràtic.

L'última oració del tercer paràgraf també és molt interessant. La presidenta demana responsabilitat, capacitat de diàleg i capacitat d'enteniment als parlamentaris per tal que puguin resoldre els reptes de la societat basca. Se suposa que un dels objectius bàsics dels parlamentaris bascos ha de ser resoldre el conflicte polític que ha generat històricament la violència. S'haurà de veure si aquest problema plantejat d'aquesta manera es debatrà al Parlament basc i si es resoldrà a partir dels paràmetres que, segons Quiroga, exigeix la societat basca.

El quart paràgraf, on la presidenta del Parlament basc fa un esment a totes les víctimes del terrorisme, segueix la tònica anterior. s evident que Quiroga recorda emotivament i reconeix unes determinades víctimes, les causades per ETA. Oblida, doncs, les víctimes del terrorisme d'Estat provocades pel GAL i altres sigles anteriors. Es tracta d'un oblit que sorprendria Orwell. La lògica de Quiroga, però, és diàfana: només hi ha víctimes d'un costat.

A partir del discurs de Quiroga es poden extreure diverses conclusions:

1. El discurs espanyol és un discurs incloent: sempre són de tothom. La Constitució és de tothom, en Zapatero és el president de tothom (a Euskadi, no evidentment a Espanya), la presidenta del Parlament basc l'és de tothom, la Roja és de tothom, etc. Com ja ha dit el futur lehendakari López, ell serà el lehendakari de tots els bascos i totes les basques.

2. El discurs basc o català és un discurs excloent: sempre són una part i, a més, una part minoritària de la societat. s evident que Ibarretxe no era el lehendakari de tots els bascos per als que ara diuen que López sí que el serà.

3. L'afirmació de Quiroga que vol ser la presidenta de tots els bascos té dues implicacions: l'és fins i tot d'aquells bascos que no l'han votada a les eleccions i també l'és d'aquells que no l'han votada al Parlament.

4. Segons Quiroga, hi ha uns bascos dolents, els qui votaven Batasuna o d'altres sigles de l'esquerra abertzale, que no formen part de la societat basca.

En definitiva, a partir de l'anàlisi del discurs de la presidenta del Parlament basc es pot comprovar clarament que todos no vol dir tothom. Hi ha ciutadans bascos que són ningú. De fet, no són ciutadans ja que no tenen el dret a exercir el dret de votar lliurement l'opció política que considerin oportuna. s clar que aquest dret s'ha de situar més enllà de consideracions ètiques, que en cap cas no han de tenir conseqüències polítiques, com ara la il·legaltzació de partits polítics.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat