Indica publicitat
Dimarts, 20 d'octubre del 2020
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 24 de març del 2010 | 15:45
Notícia · Política

Els llargs tentacles del cas Palma Arena

Reproduïm de Tribuna Mallorca · Fins ara, tots els casos de corrupció destapats, i la llista és llarguíssima, són d'operacions d'estafa de quantitats relativament petites; en tot cas, molt menors que les que s'investiguen en el cas Palma Arena. Els entramats que fins ara s'han descobert, igualment, eren relativament petits: xarxes de poques persones que actuaven, o bé per benefici propi i del seu entorn -cas Son Oms, CDEIB, Turisme Jove, Voltor-, o de finançament il·legal -cas Maquillatge-.

El sumari del Palma Arena, tanmateix, sembla ser tot i això i molt més, en una dimensió molt més gran: parlam d'una estafa milionària, d'un enriquiment personal molt superior als 300.000 euros (que és la quantitat mitjana que ha aparegut als altres sumaris), i d'una autèntica xarxa d'interessos al voltant d'una persona que havia arribat a acumular molt de poder, Jaume Matas, més enllà de les petites fronteres de la nostra illa. No pareix ser, per tant, aquest, un cas de la corrupció d'estil caciquil, genuïna, en podríem dir, que se li investiga a UM ("una mà renta l'altra"), sinó la d'un personatge que havia arribat a acumular prou informació, prou contactes i prou riquesa amb poc temps com per fer-se un lloc allà on se n'ha de tenir: a Madrid. Fins on arribarà l'ombra del velòdrom més car d'Europa? Fins a quin nivell podrà investigar el jutge Castro?

Matas no és un polític de províncies qualsevol: és un exministre d'Espanya, i d'aquests, només un en la història de la democràcia espanyola ha ingressat a la presó, Barrionuevo, i per un delicte tan greu com el de terrorisme d'estat: perquè tenia les mans tacades de sang. De moment, amb només dos dies, però amb dos anys d'instrucció, massa elements, i molt interessants, comencen a aparèixer a la llum pública. Elements que bé es poden relacionar amb fets que al seu moment tengueren una importància relativa, però que posats tots en el seu conjunt, prenen un sentit més concret. El primer dels fets, cronològicament parlant, és la mai ben explicada visita de Jaume Matas al fiscal general de l'estat, Conde-Pumpido, just pocs dies després de l'esclat del cas Andratx. D'aquella reunió, Matas en va sortir molt tranquil: "No hi haurà més investigacions", va assegurar.

El mateix Conde-Pumpido va tornar a actuar en defensa de l'expresident, quan va impedir que els fiscals Anticorrupció de les Balears, Carrau i Horrach, continuassin les diligències informatives que s'havien iniciat sobre el patrimoni de Matas, fa uns mesos. La resolució del fiscal general de l'estat argumentava que "no hi havia proves", només indicis, de delictes; per sort, el jutje José Castro va poder trobar arguments que relacionaven l'inexplicable ritme de vida de la família Matas amb el sobrecost del Palma Arena. Si no, tota la investigació sobre el palauet, elpis de Madrid i les bosses de Louis Vuitton de Maite Areal hauria quedat en no-res. Per què un fiscal general de l'estat, que ostenta el càrrec a proposta del govern socialista, ha intentat ajudar per dues vegades un destacat líder del PP? La policia, quan va fer el registre al palauet del carrer de Sant Feliu la passada nit de Nadal, va trobar documentació sobre líders i partits de l'esquerra balear en possessió de Jaume Matas: com l'havia obtenguda i per què la volia? I allò més interessant: què contenia aquesta informació?

Fa pocs dies, en aquest mateix digital ens fèiem ressò d'una notícia apareguda a la web del Lobby per la Independència que aventurava que Matas tenia a les seves mans una filmació d'un alt càrrec del govern espanyol, del PSOE, en plena orgia de sexe i drogues en un hotel de Cuba, i que aquest mateix material havia arribat a la redacció del diari El Mundo; seria una explicació a la més que estranya amistat -i que l'esquerra espanyola no entén de cap de les maneres- entre el president Zapatero i Pedro J. Ramírez. Però és que aquesta informació -la de la cinta- pareix que no ha passat desapercebuda, i encara que petita, també ha aparegut a la revista Brisas, on s'hi assegura que alguns hotelers de les Balears també coneixen la història.

Paral·lelament a tot això, segons publica avui Diario de Mallorca, Jaume Matas va telefonar, abans d'arribar a Mallorca, al fiscal en cap de les Balears, Bartomeu Barceló, perquè fos present al seu interrogatori, per intimidar els dos fiscals Anticorrupció. Barceló, com a fiscal en cap, va ser qui va arxivar la denúncia anònima que va inciar la investigació sobre el patrimoni de Matas, una decisió que coincidia amb la que havia pres el seu cap Conde-Pumpido a Madrid, i que va tenir en contra tant els fiscal Horrach i Carrau com la majoria de fiscals de les Balears. Així que tenim un immens cas de corrupció amb un exministre d'Espanya a l'epicentre, i sorprenentment, uns fiscals que no han facilitat, precisament, la feina als seus col·legues. Però la fiscalia de l'estat no és l'única alta instància espanyola que es relaciona amb el cas: s'investiga, dins el sumari, un curiós conveni d'1'2 milions euros entre el Govern de Matas i l'Instituto Noós, una entitat de mecenatge presidida en aquells moments pel gendre del rei i "Duc de Palma", Iñaki Urdangarín, amic de l'estiu mallorquí i íntim company de regates per la badia de Palma, Pepote Ballester, ex-director general d'Esports i un dels principals inculpats de l'afer.

Si una cosa resulta evident de tot plegat, és que en els seus anys de ministre, Jaume Matas va fer molts contactes allà on s'han de fer. La seva segona presidència va suposar el desembarcament a Mallorca de grans empreses espanyoles: Vallhermoso, ACS, FCC; és a dir, de les grans fortunes i de les persones més ben relacionades de l'estat: les germanes Klopowitz, Florentino Pérez, Juan Miguel Villar-Mir, etc, a més de la seva estretíssima relació amb Pedro J. Ramírez. Podria ser, per tant, que el Palma Arena amagàs quelcom més que una xarxa de caire insular per aconseguir favors d'empresaris locals; que els tentacles de Jaume Matas aconseguissin fregar, de qualque manera, el bessó del poder a Espanya. Que no és poca cosa.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat