Indica publicitat
Dimarts, 17 de setembre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 22 de setembre del 2011 | 18:17
Notícia · Societat civil

El TSJIB avala que s'exigeixi el català a l'Administració

El tribunal rebutja un per un els arguments del recurs presentat pel sindicat USO, i conclou que la llengua catalana, "com tothom sap, és l'idioma propi de Balears" i "resulta plenament constitucional" exigir-ne el coneixement per accedir a l'administració pública.

La veu de Mallorca - Redacció · La Sala del Contenciós-Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJIB) ha declarat conforme a dret el Decret aprovat pel Govern el 2008 que regula l'exigència de coneixements del català en l'accés a la funció pública, en considerar aquest requeriment "plenament constitucional" i asseverar que la seva eliminació suposaria "un retrocés natural del procés de normalització lingüística en què ens trobem".

Així ho exposa el tribunal en una contundent sentència que, al llarg de 34 pàgines, rebutja un per un els arguments que va esgrimir el sindicat USO en el recurs que va interposar contra el Decret 114/2008, de 17 d'octubre, i en el qual l'entitat demandant al·legava que l'exigència d'aquests coneixements "trenca el principi constitucional d'igualtat" i demanava a més que l'Executiu balear adeqüés la normativa als preceptes de l'Estatut d'Autonomia.

No obstant això, en la seva resolució, dictada el passat 12 de setembre, la Sala assevera de forma contundent que la llengua catalana, "com tothom sap, és l'idioma propi de Balears, de tots els seus ciutadans i entitats", de manera que "resulta plenament constitucional que s'exigeixi el seu coneixement per accedir i promocionar en l'àmbit de la funció i ocupació pública de la Comunitat Autònoma ".
L'eliminació del Decret suposaria "un retrocés natural del procés de normalització lingüística en què ens trobem"
Així, manifesta que el requeriment no es pot considerar "com una disposició desfavorable ni restrictiva de drets individuals", com defensa USO en el seu recurs, sinó que "lliga al desenvolupament de la previsió constitucional de l'article 3" de la Carta Magna així com "a l'efectivitat dels preceptes de l'Estatut reguladors del dret dels ciutadans d'usar la llengua catalana i del deure de conservació, igualació i foment de la llengua pròpia dels poders públics ".

De fet, la pròpia Comunitat Autònoma, després de ser demandada per USO, va al·legar durant el procés que l'acreditació de la llengua pròpia "és una exigència de la Llei", concretada en els articles 50 (accés a la funció pública), 80 (convocatòries de processos de provisió) i 30 (relacions de llocs de treball) de la Llei de la Funció Pública de les Balears. És més, asseverava que no existeix cap infracció del principi d'igualtat en recordar que el reglament recorregut preveu un termini de dos anys per obtenir el títol del català per als funcionaris que procedeixin d'altres administracions.

D'aquesta manera, la sentència abunda en que el Decret se sustenta en la declaració de la llengua catalana com a idioma propi i cooficial juntament amb el castellà, així com en el mandat dirigit a les institucions públiques de les illes encarregat de garantir l'ús normal i oficial de tots dos, "adoptant les mesures necessàries per assegurar-ne coneixement i les condicions per assolir la igualtat plena entre aquestes llengües" -declaració i mandat regulats en l'actual article 4 de l'Estatut-.
La sentència rebutja que l'exigència del català es consideri "restrictiva dels drets individuals"
"El decret recorregut s'enquadra dins del context legal i reglamentari que regula l'exigència del coneixement de la llengua catalana", incideix a partir d'aquí el magistrat ponent Pablo Delfont, que justifica aquest requisit com a conseqüència del procés de normalització lingüística encaminat "a l'ús normal de la llengua catalana i a la seva equiparació o igualtat amb el castellà, per tal d'evitar la regressió o, en termes extrems, la desaparició de la mateixa ".

La resolució judicial recorda que la Llei balear de Normalització Lingüística de 1986 contempla l'ús oficial i normal del català en l'actuació administrativa desenvolupada pel Govern i els òrgans públics, raó per la qual, assenyala, les convocatòries per proveir places en l'administració autonòmica i local "s'han de referir expressament al seu coneixement".
En aquesta mateixa línia, fa referència a diversa jurisprudència del Tribunal Suprem per justificar que "l'exigència o requisit d'un determinat grau de coneixement de la llengua catalana és perfectament compatible amb el dret fonamental proclamat en l'article 23.2 de la Constitució".

Finalment, rebutja que aquesta exigència es consideri "restrictiva dels drets individuals" ja que respon a un requisit d'accés i promoció en l'ocupació pública "recolzat legalment i constitucionalment" i a més s'enquadra en les mesures de normalització "de la llengua natural o pròpia en l'àmbit de les administracions públiques que operen en aquest territori, precisament per tractar-se d'un element fonamental del patrimoni històric, social i cultural que correspon als ciutadans ".

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat