Indica publicitat
Dimecres, 1 de de desembre del 2021
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 7 de de març del 2016 | 00:00
Notícia · Societat civil

L'ANC i la Comissió de la Dignitat homenatgen la Memòria de Terence MacSwiney

Coincidint amb el Centenari de l'Aixecament de Pasqua que va donar l'impuls final al Procés d'independència d'Irlanda i al posicionament del Wilson sobre l'autodeterminació dels pobles, la Comissió de la Dignitat i l'ANC van retre dissabte un homenatge a MacSwiney amb l'ofrena d'una corona de llorer a l'heroi irlandès.

Terence MacSwiney va morir a la presó de Brixton després de mantenir una vaga de fam durant 74 dies, una vaga destinada a denunciar la repressió alsrepublicans irlandesos i pel seu empresonament. L'homenatge s'ha get a la Plaça Catalunya, davant el Monument a Macià. En aquest mateix lloc es va fer la gran manifestació de suport a MacSwiney a finals d'octubre de 1920, en produir-se la seva mort.

L'homenatge va començar amb unes paraules del Sr. Toni Strubell (de la Comissió de la Dignitat), que va donar les gràcies als diputats i regidors que es van unir al tribut iespecialment a Cathal Brugha, nét de MacSwiney, per venir a Catalunya. Toni Strubell va explicar la importància de Terence MacSwiney, que no va morir només pel seu propipaís per raons "nacionalistes", sinó per mostrar al món els seus ideals i la seva lluita pacífica contra la injustícia que pateix el poble irlandès sotmès als designis de l'Imperi britànic. Aquesta va ser la raó Terence MacSwiney es va convertir en una inspiració per al poble català. La mort de l'Alcalde de Cork va causar una onada d'empatia i solidaritat a Catalunya encapçalada per organitzacions com ara la unió CADCI i "Unió Catalanista", que va enviar a la filla de MacSwiney,  Máire, una nina de porcellana amb els vestits típicscatalans. Aquesta peça es conserva al Museu de Cork i parla d'un segle de solidaritat català amb Irlanda. Sr. Toni Strubell va acabar posant l'accent en que el poble irlandès no es va rendir abans d'aconseguir la seva llibertat, essent així un clar exemple per al poble català en la seva lluita per l'assoliment d'un estat propi.

Liz Castro (presidenta del Comitè Internacional de l'ANC) va parlar sobre les connexions, en primer lloc perquè "tenim moltes coses en comú, i una d'elles és la sensació que somuna nació, tenim el dret a existir i decidir la nostra política futur ". Parlant de connexions i de com els catalans van seguir el cas de Terence MacSwiney, va posar èmfasi en comhavia estat capaç de qüestionar l'autoritat moral britànica amb la seva vaga de fam. Lis Castro també va mostrar com els principis de Terence MacSwiney van inspirar a lespersones a tot el món, unint-se en el camí pacífic que va lluitar contra la injustícia. El seu exemple va ser seguit en països com l'Índia i per moviments com Martin Luther King iNelson Mandela.

Després que parlés la presidenta del Comitè Internacional de l'ANC, Cathal Brugha va començar el seu discurs donant les gràcies als catalans pel seu suport a Irlanda tant l'any1920 com avui dia. Va parlar del seu avi com a poeta i filòsof també, i va recordar la forma en què estava profundament interessat en la figura de Ramon Llull (un filòsof de l'EdatMitjana català), una figura important en la ciència internacional amb els seus  pensaments i escrits que, segons afimrà, inspiraren la tecnologia moderna. Cathal Brugha va recordarla solidaritat català amb el seu avi i la seva mare i va llegir algunes paraules que el seu avi va escriure a la seva família abans de morir.

L'homenatge també va comptar amb la presència de Rosa Maria Carrasco, filla de Manuel Carrasco Formiguera, que com a regidor a l'Ajuntament de Barcelona en el moment de la gran manifestació a Barcelona, es va incorporar i va encoratjar el moviment de solidaritat amb MacSwiney.

A l'acte hi va haver presència de música irlandesa amb els músics del grup Niam I també va participar-hi la coral Poble Que Canta que va cantar La Balanguera I Els Segadors en honor de Terence MacSwiney.

Al matí, el Sr. Cathal Brugha, havia estat rebut al Parlament per la seva presidenta, MH Carme Forcadell, que va recorder els estrets lligams entre Catalans I irlandesos dels de 1886 amb l'aparició de l'important Missatge als Irlandesos firmat per 6000 catalans.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat