Indica publicitat
Dimecres, 17 de gener del 2018
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 1 de febrer del 2008 | 17:16
Opinió · Cultura

Un euro per la independència


Diuen que és bo escoltar-se les crítiques que et fan els teus adversaris, perquè et faran conèixer els teus punts febles i podràs esdevenir més fort. En el cas de la Brunete mediàtica, que no es caracteritza precisament per la crítica intel·ligent ni la ploma esmolada sinó més aviat per l'insult i la desqualificació, difícilment hi podem aplicar aquest principi. Però, malgrat tot, de vegades hi podem trobar les nostres pròpies febleses reflectides.
Fa uns mesos el diari La Razón destacava, en to ofensiu, que la campanya de la plataforma "Sobirania i Progrés, un euro per la independència" havia recollit només 7.874 euros entre els més de 19.000 adherits. A data d'avui, hi ha 20.312 adherits i s'han recollit 8.327 euros. Això vol dir que, si assumim que totes les aportacions són d'un euro - cosa que probablement no és certa, ja que un euro és el mínim -, només un 40% dels adherits han acompanyat el seu suport amb el gest efectiu de fer una aportació econòmica, en aquest cas totalment simbòlica. Evidentment, la qüestió no és l'euro de "Sobirania i Progrés". El problema és que aquesta pauta es repeteix en bona part de les entitats de la 'societat civil' catalana. El fet que depenguin de manera desproporcionada del finançament públic sens dubte en limita l'autonomia i la capacitat crítica. Si el moviment cívic ha de jugar algun paper en la determinació del futur del nostre país, faria bé de dotar-se d'estructures autònomes amb capacitat d'autofinançament. L'exemple del moviment veïnal metropolità des de la transició ençà ens pot servir d'indicador dels riscos que comporta la dependència excessiva del diner públic. Per garantir l'autonomia de la societat civil és condició necessària el compromís, també econòmic, de la base social de les entitats. Altrament, aquestes es troben condemnades a una situació de feblesa estructural.

De fet, si hem de mesurar el compromís efectiu del sector més actiu de la base social d'algunes de les principals entitats del país en funció de les seues aportacions, el quadre és ben illustratiu. La quota bàsica per als socis d'Òmnium Cultural és exactament el 0,29% del salari mitjà a Catalunya. La de la CAL, el 0,20%. La Plataforma per la llengua demana el 0,19%, i considera 'soci protector' a qui destina el 0,49% del salari mitjà. Els socis de l'Obra Cultural Balear, amb una quota bàsica de 50 euros, aporten un 0,27% del salari mitjà de les Illes a l'entitat. Al País Valencià, potser perquè la cultura de resistència hi és més arrelada, ser soci d'Acció Cultural del País Valencià representa entre el 0,46% i el 0,85% del salari mitjà anual.

Potser caldria un replantejament col·lectiu per donar solidesa a la nostra societat civil. No es tracta de tornar a la cultura de peatge. Avui la cultura en català té una estructura industrial consolidada. Però les entitats de la societat civil sí que haurien de ser com més autònomes millor, per mantenir així la seua capacitat crítica i sobreviure sense dificultats a canvis de cicle polítics. I això, necessàriament, passa per gratar-nos la butxaca. Que tal un 2%, per exemple?

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de
Opinió · Política catalana
Dos judicis... o un?
Opinió ·
Viatge a la pròpia responsabilitat
Opinió · Política
La llengua un objectiu prioritari
Opinió · Societat civil
Mobilitzacions virtuals
Opinió · Política
TV3PV: qui pagarà la multa?
Opinió · Política
Política exterior
Opinió · Política
La fermesa de Felip Puig
Indica publicitat